El Pontifici Consell per a les Comunicacions Socials va publicar dos documents –datats, ambdós, el 22 de febrer de 2002– que ofereixen una àmplia reflexió sobre el món d'Internet. Els seus títols –Església i Internet, i Ètica en Internet– expliciten els seus respectius continguts. Gairebé un mes abans, dia 24 de gener, festa de sant Francesc de Sales, el sant Pare donava a conèixer el Missatge per a la XXXVI Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que s'ha celebrat enguany el diumenge 12 de maig, amb el títol Internet: un nou fòrum per a la proclamació de l'Evangeli. Resumirem els tres textos tractant-los com una unitat per raó de la seva pregona connexió interna.

L'Església ha manifestat sempre el seu interès pels mitjans de comunicació social: els veu com a dons de Déu. Aquesta és, també, l'opinió que posseeix d'Internet. Escometre el seu estudi li concerneix per un doble motiu:

a) Per a fomentar el seu correcte desenvolupament i ús amb vista al progrés humà, la justícia i la pau; per a la construcció de la societat en els àmbits local, nacional i comunitari a la claror del bé comú i amb esperit de solidaritat.

b) Pel fet que la comunicació és l'essència de l'Església: li preocupa la comunicació en i per l'Església mateixa. Aquesta seria culpable davant Déu si deixés d'emprar els mitjans de comunicació per a l'evangelització. Tanmateix, «no n'hi ha prou –declarà Joan Pau II en l'encíclica Redemptoris missio– d'usar-los per difondre el missatge cristià i el Magisteri autèntic de l'Església, sinó que convé integrar el missatge mateix en aquesta nova cultura creada per la comunicació moderna», el primer areòpag de la nostra època i nou fòrum de la humanitat.

A la claror de Crist, fonament últim i primer model de la comunicació entre els homes, ambdós textos del Pontifici Consell diluciden les oportunitats i desafiaments, des de les perspectives comunicativa i ètica, que sorgeixen de la realitat d'Internet.

La dificultat de l'anàlisi del que Internet significa per a les persones i els pobles del planeta rau en la pluridimensionalitat de la seva incidència i en la seva ambivalència moral. Aquest fenomen «està contribuint a realitzar canvis revolucionaris en el comerç, l'educació, la política, el periodisme, les relacions entre les nacions i entre les cultures, canvis no solament en la manera com la gent es comunica, sinó també en la manera com comprèn la seva vida». Canvis que afecten el «desenvolupament psicològic, moral i social de les persones, l'estructura i el funcionament de les societats, l'intercanvi entre les cultures, la percepció i la transmissió dels valors, les idees del món, les ideologies i les conviccions religioses».

Internet, per les seves característiques pròpies, possibilita, en general:

a) la transmissió de notícies i informació d'esdeveniments, idees i personalitats

b) l'intercanvi cultural

c) l'activitat comercial

d) la participació política

e) el diàleg entre persones i pobles, també en llocs remots: s'ha convertit en l'areòpag mundial on tots tenen cabuda

f) la conducció i el sosteniment del procés de globalització, si considerem en el seu conjunt tots els factors fins ara esmentats.

Internet esdevé, doncs, un vehicle i complement de l'activitat de l'Església per a:

a) l'evangelització

b) la catequesi

c) altres tipus d'educació i formació

d) la comunicació de notícies i informació

e) l'apologètica

f) el govern i l'administració

g) algunes formes d'assessoria pastoral i acompanyament espiritual

h) el diàleg amb el món contemporani i l'obertura de canals per a l'expressió de l'opinió pública

i) la consulta d'experts

j) la preparació de trobades

k) la col·laboració de les Esglésies i instituts religiosos, a nivell local, nacional i internacional

l) ...

La iniciativa i l'enginy aplicats a les possibilitats que ofereix Internet en fan una eina indispensable al servei de l'Església i de l'evangelització, que hom no pot desaprofitar.

Problemes en l'ús d'Internet

No tot a Internet és positiu. Les seves característiques tècniques en possibiliten també un ús negatiu, dirigit a explotar, manipular, dominar i corrompre les persones. Enumerem algunes aplicacions perjudicials:

a) L'hostilitat a la fe i a la moral cristiana, present també en la cultura dels mitjans de comunicació fruit d'una mentalitat típicament postmoderna. A Internet es troben espais plens d'odi dedicats a difamar i atacar els grups religiosos i ètnics. Existeixen també molts llocs dedicats a la pornografia i a la violència.

b) Tenint en compte la reflexió que hem fet sobre la globalització

1. Internet agreuja el desequilibri mundial amb la denominada bretxa digital: una forma de discriminació que separa els rics dels pobres, tant dins les nacions com entre elles, sobre la base de l'accés o no a la nova tecnologia de la informació. Hom no ha d'oblidar que les causes i conseqüències de la bretxa no són únicament econòmiques, sinó també tècniques, socials i culturals.

2. Des d'una perspectiva axiològica, les noves tecnologies de la informació i Internet, precisament com a instruments poderosos del procés de globalització, transmeten i ajuden a inculcar un conjunt de valors culturals –maneres de pensar sobre les relacions socials, la família, la religió i la condició humana–, la novetat i fascinació del qual poden qüestionar i destruir les cultures tradicionals.

3. Des de conscients plantejament de predomini a Internet, el diàleg enriquidor entre cultures degenera, de fet, en un imperialisme cultural. Aquest problema s'agreuja quan la cultura dominant transmet valors falsos, enemics del vertader bé de les persones, del matrimoni, de la família i dels grups humans.

c) Des del punt de vista de les relacions humanes, la major facilitat de comunicació pot portar també a un creixent egocentrisme i a una més degradant alienació: Internet pot unir la gent, però també pot separar, amb sospites mútues, les persones i els grups dividits per ideologies, polítiques, possessions, raça, ètnia, diferències intergeneracionals i fins i tot religió. Ja s'ha usat de manera agressiva, gairebé com una arma de guerra, i hom parla del perill del ciberterrorisme.

d) La manca de regulació en la xarxa planteja problemes en relació amb la llibertat d'expressió, en concret amb la integritat i precisió de les notícies. Internet és un instrument molt eficaç per a transmetre ràpidament noticies i informació, però la competitivitat econòmica i el fet de funcionar les vint-i-quatre hores del dia també han contribuït al sensacionalisme i a la circulació de rumors i difamacions, a una barreja de notícies, publicitat i espectacle, i a una aparent disminució dels reportatges i comentaris seriosos.

L'excessiva mentalitat liberal subjacent en la dinàmica d'Internet agreuja el problema: l'exaltació de la llibertat fins a l'extrem de considerar-la com un absolut, que seria la font dels valors, comporta la desaparició de la necessària exigència de veritat que hom substitueix pel criteri de sinceritat i d'autenticitat. En aquesta forma de pensament –sentencia el Pontifici Consell– no hi ha cabuda per a l'autèntica comunitat, el bé comú i la solidaritat.

e) La magnitud de la informació accessible a Internet afecta el mode d'intercanvi d'idees: l'enorme quantitat d'informació, en gran part poc avaluada quant a precisió i importància, és un problema per a molts. El fet que la gent pugui usar la capacitat de la tecnologia d'emmagatzemar informació simplement per aixecar barreres electròniques enfront de les idees desconegudes preocupa també el Pontifici Consell per a les Comunicacions Socials.

f) Internet suscita alhora noves qüestions ètiques entorn de:

1. la privacitat

2. la seguretat i confidencialitat de les dades

3. el dret i la llei de propietat intel·lectual, ...

Fins ara hem enumerat problemes generals de l'ús d'Internet. Des de la perspectiva intraeclesial neixen altres dificultats:

a) La proliferació de llocs web que s'autodefineixen catòlics: de vegades pot originar confusió en no distingir interpretacions doctrinals desviades, pràctiques arbitràries de devoció i postures ideològiques, de les posicions autèntiques de l'Església.

b) El consumisme religiós: l'àmplia gamma d'opcions relatives als productes i serveis destinats al consumidor, disponibles a Internet, té un efecte indirecte pel que fa a la religió, i afavoreix un enfocament de consumidor en matèria de fe.

El document constata la dificultat d'avaluar la influència d'Internet en alguns aspectes de la vida eclesial, com ara el de fins a quin punt agreuja la tendència a posar en discussió el grau d'adhesió a l'ensenyament de l'Església. Són qüestions que requereixen un ulterior estudi.

c) La realitat virtual: la realitat virtual del ciberespai té algunes implicacions preocupants tant per a la religió com per a altres àrees de la vida, no substitueix la presència real de Crist a l'Eucaristia, ni la realitat dels altres sagraments, ni tampoc el culte compartit en una comunitat humana de carn i os. No hi ha sagraments a Internet; i àdhuc les experiències religioses possibles són insuficients si estan separades de la interacció del món real amb altres persones de fe. Aquest és un altre aspecte que requereix estudi i reflexió.

La dimensió ètica en Internet

La qüestió ètica consisteix a saber si Internet contribueix a l'autèntic desenvolupament humà i ajuda les persones i els pobles a ser fidels a la seva destinació transcendent.

Resumim tot seguit les aportacions del text vaticà a la claror dels principis morals en què recolza, els criteris de judici que elabora, i les orientacions pràctiques per humanitzar el mitjà i els seus usuaris que proposa.

a) En general, pel que fa a tot tipus de mitjà de comunicació i dirigint-se a tots (responsables, bisbes, sacerdots, diaques, religiosos, agents pastorals laics, pares, joves): cal conèixer el mitjà amb vista a usar-lo adequadament. Cal, doncs, emprar-lo d'una manera madura i disciplinada, amb propòsits moralment bons i amb capacitat per discernir.

b) A totes les institucions de l'Església: el Consell Pontifici anima i encoratja a incorporar-se al món d'Internet per l'important servei que poden prestar tant als catòlics com als no catòlics mitjançant la selecció i la transmissió de dades útils.

c) Als responsables de la planificació pastoral dels mitjans de comunicació: s'ha de preveure la formació en Internet per als seminaristes, els sacerdots, els religiosos i el personal pastoral laic (mestres, pares i estudiants), acompanyada de l'adient formació professional, espiritual i doctrinal.

d) Als responsables dels continguts eclesials d'Internet: a fi d'evitar la confusió de llocs web no oficials que es defineixen catòlics, fóra útil un sistema de certificació voluntària a nivell local i nacional sota la supervisió de representants del Magisteri quant al material d'índole catequètica o específicament doctrinal. No es tracta de censura, sinó d'oferir als usuaris d'Internet una guia segura sobre el que expressa la posició autèntica de l'Església.

e) Als estudiosos de la comunicació social: el text vaticà els proposa d'estudiar i reflexionar sobre la incidència del consumisme religiós en el grau d'adhesió a l'Església, i els efectes de la presència de la realitat virtual en la vida eclesial.

f) Als educadors i institucions d'educació: és urgent la formació de comunicadors i receptors de les comunicacions socials en els principis cristians pertinents. Això exigeix oferir cursos per a diversos grups –seminaristes, sacerdots, religiosos i religioses o animadors laics, professors, pares i estudiants–, així com una formació més adient en qüestions de tecnologia, administració, ètica i política de les comunicacions destinada a les persones que es preparen per treballar professionalment en els mitjans de comunicació o per exercir funcions directives.

g) Als pares: aquests han d'aprendre i posar en pràctica la seva capacitat de discerniment com a telespectadors, oïdors i lectors, donant exemple en les seves llars d'un ús prudent dels mitjans de comunicació social.

La supervisió dels pares hauria d'incloure l'ús d'un filtre tecnològic en els ordinadors accessibles als nens, quan sigui factible econòmicament i tècnica, per protegir-los de la pornografia, dels depredadors sexuals i d'altres amenaces.

Convé compartir experiències amb altres famílies que tenen els mateixos valors i preocupacions.

h) Als joves i nens: haurien de ser introduïts a la formació respecte als mitjans de comunicació, evitant el camí fàcil de la passivitat mancada d'esperit crític, la pressió dels seus coetanis i l'explotació comercial. En positiu, els joves necessiten aprendre com funcionar bé en el món del ciberespai, com fer judicis madurs, segons sòlids criteris morals, i com usar la nova tecnologia per al seu desenvolupament integral i en benefici dels altres.

i) Als responsables de la societat: cal aconseguir que Internet sigui accessible als grups menys afavorits, sia directament, sia almenys a través de la connexió amb mitjans tradicionals de baix cost. El ciberespai ha de ser un recurs d'informació completa i de serveis accessibles a tots, i en una àmplia gamma de llengües. Les institucions públiques tenen la responsabilitat especial d'establir i mantenir llocs d'aquest tipus.

j) Als qui forgen l'estructura i els continguts: tenen un deure especialment greu de practicar la solidaritat al servei del bé comú.

k) Al govern i la legislació: hauria d'evitar-se la censura prèvia dels governs, excepte en els casos realment extrems.

Convé una legislació raonable que s'oposi a les paraules d'odi, a la difamació, al frau, a la pornografia i a altres desviacions. La conducta delictiva en altres contextos ho és també en el ciberespai. Fan falta alhora noves lleis per afrontar delictes especials a Internet, com la difusió de virus d'ordinadors, el robatori de dades personals emmagatzemades en discs durs, i d'altres similars.

La reglamentació d'Internet és desitjable, i en principi l'autoregulació és el millor. La implementació de codis ètics pot ser molt útil, sempre que tinguin propòsits seriosos i impliquin els representants del públic en la seva formulació i aplicació, als quals, a més d'estimular positivament els comunicadors responsables, apliquin penes adequades per les violacions, inclosa la censura pública.

Com ja s'ha dit, certes circumstàncies poden exigir la intervenció de l'Estat. Això pot fer-se, per exemple, creant per als mitjans de comunicació equips d'assessors que representin tots els sectors d'opinió de la societat.

l) A la comunitat internacional: el caràcter transnacional d'Internet, la seva peculiaritat de tendir ponts sobre les fronteres i el seu paper en la globalització exigeixen la cooperació internacional amb vista a la formació de criteris i a l'establiment de mecanismes per promoure i protegir el bé comú internacional.

És urgent l'equitat en l'àmbit internacional. Cal una acció decidida, tant al sector privat com en el públic, per a fer minvar –i eliminar-la, si és possible– la bretxa digital.

Moltes qüestions difícils respecte a Internet requereixen el consens internacional: per exemple, com garantir la privacitat de les persones i els grups que observen la llei, sense impedir-ne l'aplicació i permetent que el personal de seguretat vigili sobre delinqüents i terroristes; com protegir el dret de propietat intel·lectual sense limitar l'accés de la gent a material de domini públic, i com definir el concepte mateix de domini públic; com establir i mantenir amplis dipòsits d'informació a Internet plenament accessibles a tots els seus usuaris en les diverses llengües; com protegir els drets de la dona pel que fa a l'accés a Internet i altres aspectes de les noves tecnologies de la informació. En particular, la qüestió de com superar la bretxa digital entre rics i pobres en informació requereix una atenció seriosa i urgent en els seus aspectes tècnics, educatius i culturals.