Autonomia

Encara que aquesta doctrina social s'hagués anat formant durant el segle XIX com un complement del tractat moral sobre la virtut de la justícia, ben aviat conquerí una notable autonomia deguda al continu desenvolupament orgànic i sistemàtic de la reflexió moral de l'Església sobre nous i complexos problemes socials. I així es pot afirmar que la doctrina social posseeix una identitat pròpia, amb un perfil teològic ben definit. Per tenir una idea completa de la doctrina social cal referir-se a les seves fonts, al seu fonament i objecte, al subjecte i al contingut, a les finalitats i al mètode: elements tots aquests que la constitueixen com una disciplina particular i autònoma, teòrica i pràctica alhora, en l'ampli i complex camp de la ciència de la teologia moral, en estreta relació amb la moral social. Les fonts de la doctrina social són la Sagrada Escriptura, l'ensenyament dels pares i dels grans teòlegs de l'Església i el mateix magisteri. El seu fonament i objecte primari és la dignitat de la persona humana amb els seus drets inalienables, que formen el nucli de la «veritat sobre l'home». El subjecte és tota la comunitat cristiana, en harmonia i sota el guiatge dels seus legítims pastors, dels quals també els laics, amb llur experiència cristiana, són actius col·laboradors. El contingut, compendiant la visió de l'home, de la humanitat i de la societat, reflecteix l'home complet, l'home social, com a subjecte determinat i realitat fonamental de l'antropologia cristiana.