Discerniment

    Una especial atenció mereix el diàleg de l'Església amb els moviments històrics que han mirat de superar el dilema agut que hi ha entre el capitalisme i el socialisme. Amb tot, l'Església, amb el seu ensenyament social, no pretén encoratjar un sistema sòcio-econòmic i polític alternatiu, ni formular un seu projecte ben definit de societat, ja que aquesta tasca pertoca als grups i a les comunitats que tenen assignats fins socials i polítics. De tota manera, els cristians hi són cridats a exercir un discerniment permanent. A més, el diàleg i l'eventual compromís dels cristians en els moviments «nascuts de diverses ideologies però que, d'altra banda, en són distints», hauran de fer-se sempre amb l'atenció i amb el discerniment crític deguts, i sempre amb la referència al judici moral pronunciat pel magisteri de l'Església.

    La missió salvífica de l'Església provinent dels ensenyaments, del testimoniatge i de la vida mateixa de Jesucrist, el Salvador, implica dues opcions ineludibles: una per a l'home segons l'Evangeli i l'altra per a la imatge evangèlica de la societat. Sense entrar en la hipòtesi d'una «tercera via» enfront de la «utopia liberal» i de la «utopia socialista», els creients han d'optar sempre per un model humanitzador de les relacions sòcio-econòmiques, que sigui conforme amb l'escala de valors esmentada més amunt. En aquesta perspectiva, els pilars de tot model veritablement humà, és a dir, conforme amb la dignitat de la persona, són la veritat, la justícia, (l'amor, la responsabilitat, la solidaritat i la pau. L'aplicació d'aquests valors a les estructures de la societat comporta la primacia de l'home sobre les coses, la prioritat del treball sobre el capital, la superació de l'antinòmia treball-capital. Aquestes opcions en si mateixes no són polítiques, però toquen l'esfera política, i particularment la relació Església-política; no són tampoc sòcio-econòmiques, però interessen també aquesta dimensió en la relació home-societat i Església-societat. Així queda clar que no es pot prescindir del judici ètic de l'Església sobre els fonaments del sistema social que es vol construir, i sobre els projectes i els programes concrets de la convivència, en els quals han de confluir també la imatge de l'home i de la societat oferta per l'Evangeli.