Dret i deure
L'Església davant la comunitat política -en el respecte i en l'afirmació de l'autonomia recíproca en el propi camp, ja que totes dues estan al servei de la vocació individual i social de les persones humanes-, afirma la pròpia competència i el propi dret d'ensenyar la doctrina social amb vista al bé i a la salvació dels homes; i amb aquesta finalitat empra tots els mitjans que pot tenir a disposició, segons la diversitat de les situacions i dels temps.
Considerant l'home «en la plena veritat de la seva existència, del seu ésser personal i alhora del seu ésser comunitari i social», l'Església és ben conscient que la sort de la humanitat està lligada d'una manera estreta i indiscutible al Crist. Està convençuda de la necessitat insubstituïble de l'ajut que ofereix a l'home, i per això no pot abandonar-lo. Com s'ha expressat a propòsit d'això Joan Pau II, l'Església participa íntimament de les vicissituds de tota la humanitat, bo i fent de l'home el primer i fonamental camí en el compliment de la seva missió, «camí que immutablement passa a través del misteri de l'Encarnació i de la Redempció». D'aquesta manera continua la missió redemptora del Crist, obeint el seu manament de predicar l'Evangeli a tots els pobles i de servir tots els qui es troben en un estat de destret, ja sigui com a individus, ja sigui com a grups i classes socials, i que senten vivament la necessitat de transformacions i reformes per millorar les condicions de vida.
Fidel a la seva missió espiritual, l'Església afronta aquests problemes sota l'aspecte moral i pastoral que li és propi. En l'encíclica Sollicitudo Rei Socialis, Joan Pau II fa al·lusió a aquest aspecte, amb referència als problemes del desenvolupament, afirmant que això entra de ple, per aquest motiu, en la missió de l'Església. Per la qual cosa «no pot ser acusada d'ultrapassar el seu camp específic de competència, i menys encara, el mandat rebut del Senyor».
Més enllà de l'àmbit dels seus fidels, l'Església ofereix la seva doctrina social a tots els homes de bona voluntat, afirmant que els seus principis fonamentals són «postulats per la recta raó» il·luminada i perfeccionada per l'Evangeli.