Elements constitutius

    Els dubtes difusos encara en diversos llocs sobre l'ús del terme «doctrina social» de l'Església i àdhuc sobre la seva natura mateixa, reclamen un aclariment del problema epistemològic que hi ha a l'arrel d'aquests equívocs. Encara que en aquest document no es pretén tractar «ex professo» ni resoldre directament les qüestions epistemològiques relatives a la doctrina social, amb tot, és d'esperar que una reflexió profunda sobre els elements constitutius que n'expressen la natura, ajudarà a comprendre millor els termes en què es planteja el problema. De tota manera, serà bo de tenir present que el que pretenem aquí és precisar aquests elements constitutius tal com es dedueixen directament de les preses de posició magisterials, i no com es troben formulats per alguns estudiosos. En efecte, és necessari distingir sempre la doctrina social oficial de l'Església i les diverses posicions de les escoles que han explicat, desenvolupat i ordenat sistemàticament el pensament social contingut en els documents pontificis. Els elements essencials que descriuen i defineixen la natura de la doctrina social es presenten d'aquesta manera: l'ensenyament social de l'Església té el seu origen en el trobament del missatge evangèlic i de les seves exigències ètiques amb els problemes que sorgeixen en la vida de la societat. Les qüestions que d'aquesta manera són posades en evidència arriben a ser matèria per a la reflexió moral que madura en l'Església a través de la recerca científica i àdhuc a través de les experiències de la comunitat cristiana, que ha de confrontar-se cada dia amb diverses situacions de misèria i, sobretot, amb els problemes determinats per l'aparició i el desenvolupament del fenomen de la industrialització i dels sistemes socio-econòmics connexos. Aquesta doctrina es forma recorrent a la teologia i a la filosofia, que li donen un fonament, i a les ciències humanes i socials, que la completen. Es projecta sobre els aspectes ètics de la vida, sense oblidar els aspectes tècnics dels problemes, per jutjar-los amb criteri moral. Basant-se «damunt principis sempre vàlids» comporta «judicis contingents», ja que es desenvolupa en funció de les circumstàncies mutables de la història i s'orienta essencialment a l' « acció o praxi cristiana».