Evolució

    Com ja ha estat dit, la doctrina social de l'Església, pel seu caràcter de mediació entre l'Evangeli i la realitat concreta de l'home i de la societat, té necessitat de ser contínuament posada al dia i de respondre a les noves situacions del món i de la història. De fet, en el transcurs dels anys ha conegut una notable evolució. L'objecte inicial d'aquesta doctrina fou l'anomenada «qüestió social», o sigui, el conjunt dels problemes sòcio-econòmics sorgits en determinades àrees del món europeu i americà a conseqüència de la «revolució industrial». Avui la «qüestió social» ja no està limitada a àrees geogràfiques particulars, sinó que té una dimensió mundial i abraça molts aspectes àdhuc polítics connexos amb la relació entre les classes i la transformació de la societat ja realitzada i encara en curs de realització. De tota manera, «qüestió social» i «doctrina social» continuen essent termes correlatius. El que és important de subratllar en el desenvolupament de la doctrina social és que aquesta, tot i constituir un «cos» doctrinal de gran coherència, no s'ha reduït a un sistema tancat, sinó que s'ha mostrat atenta al desenvolupament de les situacions i capaç de respondre adequadament als nous problemes i a les noves formes de presentar-se. Això es desprèn d'un examen objectiu dels documents dels successius pontífexs-de Lleó XIII a Joan Pau II-i esdevé encara més evident a partir del Concili Vaticà II.

Continuïtat i desenvolupament

    Les diferències de plantejament, de procediment metodològic i d'estil que es noten en els diversos documents no comprometen tanmateix la identitat substancial i la unitat de la doctrina social de l'Església. Justament per això hom empra el terme «continuïtat» per a expressar la relació dels documents entre ells, encara que cadascun respon d'una manera específica als problemes del propi temps. Per posar un exemple, els «pobres» de què tracten alguns documents més recents no són els «proletaris» a què es refereix Lleó XIII en l'encíclica Rerum Novarum, o els «desocupats» que es troben al centre de l'atenció de Pius XI en l'encíclica Quadragesimo Anno. Avui llur nombre apareix immensament més gran i en formen part tots els qui en la societat del benestar són exclosos de la fruïció dels béns de la terra amb llibertat, dignitat i seguretat. El problema és més gran pel fet que, en algunes parts de la terra i especialment al Tercer Món, ha esdevingut sistemàtic i quasi institucionalitzat. A més, el problema no es refereix solament a les diferències injustes entre les classes socials, sinó també als enormes desequilibris entre nacions riques i nacions pobres.