Formació competent

    L'acció concreta en el camp de les realitats temporals, segons les indicacions del magisteri, pertoca principalment als laics, els quals han de deixar-se guiar constantment per llur consciència cristiana. És, doncs, obligatori que adquireixin, junt amb la formació moral i espiritual, les necessàries competències en el camp científic i polític que els faran capaços de menar una acció eficaç segons criteris morals rectes. Tasques no menors en importància corresponen també als pastors, que han d'ajudar els laics a formar-se una recta consciència cristiana i a donar-los «llum i força espiritual». És obvi que els pastors podran acomplir aquesta tasca específica només si al seu torn són bons coneixedors i defensors de la doctrina social i han adquirit una sensibilitat per a l'acció en aquest camp, a la llum de la paraula de Déu i de l'exemple del Senyor. Per tant, un quart criteri d'acció és la formació per a aquestes competències.

    El que compta més és que pastors i fidels estiguin i se sentin units en la participació, cadascú segons les pròpies capacitats, competències i funcions, en la diversitat dels dons i dels ministeris, a l'única missió salvífica de l'Església. En aquesta visió eclesiològica, la tasca d'animar cristianament les realitats temporals no és delegada als laics per la jerarquia, sinó que brolla naturalment de llur condició de batejats i confirmats. Al nostre temps hom té una consciència cada vegada més viva de la necessitat de la contribució dels laics a la missió evangelitzadora de l'Església. La Lumen gentium afirma que, en certs llocs i en certes circumstàncies, l'Església, sense ells, no pot esdevenir sal de la terra i llum del món.