Metodologia

    La triple dimensió facilita la comprensió del procés dinàmic inductivo-deductiu de la metodologia que, seguida ja d'una manera genèrica en els documents més antics, es precisa millor en l' encíclica Mater et Magistra i és assumida d'una manera decisiva en la constitució pastoral Gaudium et Spes i en els documents posteriors. Aquest mètode es desenvolupa en tres temps: veure, jutjar i actuar. Veure és percebre i estudiar els problemes reals i llurs causes, l'anàlisi de les quals correspon tanmateix a les ciències humanes i socials. Jutjar és interpretar la mateixa realitat a la llum de les fonts de la doctrina social, que determinen el judici que hom pronuncia sobre fenòmens socials i llurs implicacions ètiques. En aquesta fase intermèdia se situa la funció pròpia del magisteri de l'Església, que consisteix precisament a interpretar des del punt de vista de la fe la realitat i a oferir «allò que té d'específic: una visió global de l'home i de la humanitat». Es clar que, en el veure i en el jutjar la realitat, l'Església no és ni pot ser neutral, perquè no pot deixar d'acomodar-se a l'escala dels valors enunciats en l'Evangeli. Si, per hipòtesi, s'acomoda a altres escales de valors, el seu ensenyament no seria el que realment és, sinó que es reduiria a una filosofia o a una ideologia de partit. Actuar es refereix a l'execució de les opcions. Això demana una veritable conversió, és a dir, aquella transformació interior que és disponibilitat, obertura i transparència a la llum purificadora de Déu. El magisteri, quan invita els fidels a fer opcions concretes i a actuar segons els principis i els judicis expressats en la seva doctrina social, els ofereix el fruit de moltes reflexions i experiències pastorals madurades sota l'assistència particular promesa pel Crist a la seva Església. Correspon al veritable cristià seguir aquesta doctrina i posar-la «a la base de la seva saviesa, de la seva experiència per a traduir-la concretament en categories d'acció, de participació i de compromís».