Missió de la DSE

 
Avui, la doctrina social és cridada, cada vegada amb una urgència més gran, a aportar el seu propi servei específic a l'evangelització, al diàleg amb el món, a la interpretació cristiana de la realitat i a les orientacions de l'acció pastoral, per il·luminar les diverses iniciatives en el pla temporal amb principis rectes. En efecte, les estructures econòmiques, socials, polítiques i culturals experimenten profundes i ràpides transformacions, que posen en joc el futur de la societat humana i necessiten doncs una segura orientació. Es tracta de promoure un veritable progrés social, el qual, per tal de garantir efectivament el bé comú de tothom, reclama una organització justa d'aquestes estructures; altrament es produiria un retorn de grans multituds a aquella situació de «jou gairebé servil», de què parlava Lleó XIII en la Rerum Novarum. És, doncs, evident que el «greu drama» del món d'avui, provocat per les múltiples amenaces que sovint acompanyen el progrés humà, «no pot deixar indiferent ningú». Esdevé, per tant, més urgent i decisiva la irrenunciable presència evangelitzadora de l'Església en el complex món de les realitats temporals que condicionen el destí de la humanitat.

    De l'examen de la natura i de la dimensió històrica de la doctrina social de l'Església i dels seus elements constitutius, com ara els principis fonamentals, els criteris de judici i les directrius d'acció, es desprèn la convicció que, tot i constituir un «patrimoni ric i complex» prou dibuixat i consolidat, té davant seu encara moltes etapes a recórrer, segons el dinamisme del desenvolupament de la societat humana en la història. Per aquesta seva condició, la doctrina social, tot i ser difícilment definible en termes rigorosament escolàstics, amb tot, en els paràgrafs precedents, es perfila, almenys en els seus contorns essencials, amb suficient claredat, presentant-se en primer lloc com a «part integrant de la concepció cristiana de la vida». En efecte l'hem vist que la seva incidència en el món no és marginal, sinó decisiva, en tant que acció d'Església, «ferment», «sal de la terra», «llavor» i «llum» de la humanitat. Damunt aquestes premisses, el magisteri de l'Església -papal, conciliar, episcopal- amb l'aportació de l'estudi i de l'experiència de tota la comunitat cristiana, elabora, articula i exposa aquesta doctrina com un conjunt d'ensenyaments oferts no sols als creients, sinó també a tots els homes de bona voluntat, per il·luminar amb l'Evangeli el comú camí vers el desenvolupament integral de l'home.