Naturalesa teològica

En tant que «part integrant de la concepció cristiana de la vida», la doctrina social de l'Església revesteix un caràcter eminentment teològic. Entre l'Evangeli i la vida real, en efecte hi ha una interpel·lació recíproca que, en el pla pràctic de l'evangelització i de la promoció humana, es concreta en forts vincles d'ordre antropològic, teològic i espiritual, de manera que la caritat, la justícia i la pau són inseparables en la promoció cristiana de la persona humana. Aquest caràcter teològic de la doctrina social s'expressa igualment en la seva finalitat pastoral de servei al món, atenta a estimular la promoció integral de l'home mitjançant la praxi de l'alliberament cristià, en la seva perspectiva terrena i transcendent. No es tracta de comunicar només un «saber pur», sinó un saber teòrico-pràctic d'abast i de projecció pastoral, coherent amb la missió evangelitzadora de l'Església, ai servei de tot l'home, de cada home i de tots els homes. És el recte coneixement de l'home real i del seu destí que l'Església pot oferir com la seva contribució a la solució dels problemes humans. Es pot dir que en cada època i en cada situació l'Església recorre aquest camí desplegant en la societat una triple tasca: anunci de la veritat sobre la dignitat de l'home i els seus drets, denúncia de les situacions injustes i cooperació en els canvis positius en la societat i en el veritable progrés de l'home.