Participació

    La participació ocupa un lloc predominant en els recents desenvolupaments de l'ensenyament social de l'Església. La seva força rau en el fet que assegura la realització de les exigències ètiques de la justícia social. La justa, proporcionada i responsable participació de tots els membres i sectors de la societat en el desenvolupament de la vida sòcio-econòmica, política i cultural, és el camí segur per a assolir una nova convivència humana. L'Església no sols no deixa de recordar aquest principi, sinó que hi troba una motivació permanent per a afavorir el progrés de la qualitat de la vida dels individus i de la societat com a tal. Es tracta d'una aspiració profunda de l'home, que expressa la seva dignitat i llibertat en el progrés científic i tècnic, en el món del treball i en la vida pública.

Estructures humanes i comunitats de persones

    L'Església ha mirat repetidament de prevenir el perill real que amenaça la dignitat de la persona, la llibertat individual i les llibertats socials, i que deriva de la concepció tecnicista i mecanicista de la vida i de l'estructura social que no deixa espai suficient al desenvolupament d'un veritable humanisme. En no poques nacions l'Estat modern es transforma en una gegantina màquina administrativa que envaeix tots els sectors de la vida, i arrossega l'home a un estat de temor i d'angoixa que en determina la despersonalització. L'Església considera, doncs, necessaris els organismes i les múltiples associacions privades que reserven el degut espai a la persona i estimulen el creixement de les relacions de col·laboració en la subordinació al bé comú; amb tot per tal que aquests organismes siguin autèntiques comunitats, llurs membres han de ser considerats i respectats com a persones i cridats a participar activament en les tasques comunes. Segons l'Església, per tant, un camí segur per a obtenir aquesta meta consisteix a associar el treball i el capital i a donar vida als cossos intermedis. La realització d'aquests principis, que regulen la vida social als diversos nivells de l'organització social i en els diversos sectors de l'activitat humana, permet de superar tota tensió entre socialització i personalització. El fenomen actual de la multiplicació de les relacions i de les estructures socials a tots els nivells, derivades de lliures decisions i encaminades a millorar la qualitat de la vida humana, no pot ser acollit sinó positivament, donat que permet d'assolir la realització de la solidaritat humana i afavoreix l'ampliació del marc de l'activitat material i espiritual de la persona.