Perill ideològic

    Per aconseguir un diàleg més realista amb els homes, una justa obertura a les diferents circumstàncies de la convivència social, i un coneixement objectiu de les situacions, de les estructures i dels sistemes, l'Església, quan emet un judici, pot valer-se de tots «els ajuts que poden oferir les ciències», per exemple dades empíriques críticament avaluades, sabent tanmateix que no és tasca seva analitzar científicament la realitat i les possibles conseqüències dels canvis socials. Això val tant per a l'Església universal com per a les Esglésies particulars. Un criteri important per a l'ús dels mitjans que ofereixen les ciències socials és recordar que l'anàlisi sociològica no sempre ofereix una elaboració objectiva de les dades i dels fets, perquè, ja al punt de partida, pot trobar-se subjecta a una determinada visió ideològica o a una estratègia política ben precisa, com passa en l'anàlisi marxista. Com és sabut, el magisteri no ha deixat de pronunciar-se oficialment sobre el perill que pot suposar aquest tipas d'anàlisi per a la fe cristiana i per a la vida de l'Església.

    Aquest perill de l'influx ideològic sobre l'anàlisi sociològica existeix també en la ideologia liberal que inspira el sistema capitalista; en aquest les dades empíriques són sotmeses sovint, per principi, a una visió individualista de la relació econòmico-social, en contrast amb la concepció cristiana.

    No es pot tancar certament el destí de l'home entre aquests dos projectes històrics contraposats, perquè això seria contrari a la llibertat i a la creativitat de l'home. I en efecte, la història dels homes, dels pobles i de les comunitats s'ha revelat sempre rica i articulada i els projectes dels models socials han estat múltiples en les diverses èpoques. Respecte a això, és important precisar que moltes variacions del principi del liberalisme econòmic, tal com són representades pels partits cristiano-demòcrates o socialdemòcrates poden ser considerades no ja com unes expressions de «liberalisme» en sentit estricte, sinó com noves alternatives d'organització social.