Pràctica de l'amor

    La consciència de ser cridada a oferir el seu servei a les realitats socials ha estat sempre viva en l'Església, des dels primers segles fins a avui. En efecte, la seva història és plena d'obres socials de caritat i d'assistència, en les quals, preses conjuntament, resplendeix el rostre d'una comunitat pobre i misericordiosa, tota disposada a posar en pràctica el «sermó de la muntanya».

    Els testimoniatges d'aquesta consciència pastoral són innombrables en els papes, mestres de doctrina social. En llurs documents, inviten a millorar les condicions dels treballadors i promouen experiències en aquest sentit; recomanen de practicar la caritat, harmonitzant-la amb la justícia; estenen l'acció social a tot àmbit temporal; exigeixen que l'afirmació dels principis, la declaració de les intencions i la denúncia de les injustícies vagin acompanyades d'una acció efectiva i responsable; recorden que són prova de la constant atenció de l'Església a la qüestió social no sols els documents del magisteri-conciliar, pontifici i episcopal- sinó també l'activitat dels diversos centres de pensament i d'acció, i les iniciatives concretes d'apostolat social en les Esglésies particulars i en el camp internacional; inviten el clergat, els religiosos i els laics a comprometre's en els «diversos sectors, obres i serveis» de la «pastoral social». D'aquesta consciència social surt un darrer criteri d'acció, que ha de ser present en tots els altres criteris suara mencionats: la pràctica del manament de l'amor i de la misericòrdia en tot, que, en l'esperit de l'Evangeli, assigna la prioritat als pobres. Aquesta prioritat, testimoniada per tota la tradició de l'Església, ha estat remarcada amb força per la Sollicitudo Rei Socialis. En el document pontifici hom llegeix, en efecte, que «avui, vista la dimensió mundial que ha adquirit la qüestió social, aquest amor preferencial, amb les decisions que ens inspira, no pot deixar d'abraçar les immenses multituds de famolencs, mendicants, gent sense sostre, sense atencions mèdiques i, sobretot, sense l'esperança d'un futur millor: no es pot oblidar l'existència d'aquesta realitat. Ignorar-la seria assemblar-nos al "ric Epuló", que feia veure que no coneixia el pobre Llàtzer, prostrat a la seva porta (cf. Lc 16,19-31).