Solidaritat

    La solidaritat i la subsidiarietat són dos altres principis importants que regulen la vida social. Segons el principi de la solidaritat cada persona com a membre de la societat està indissolublement lligada al destí de la societat mateixa i, en virtut de l'Evangeli, al destí de salvació de tots els homes. En la recent encíclica Sollicitudo Rei Socialis, el papa ha subratllat particularment la importància d'aquest principi, qualificant-lo com una virtut humana i cristiana. Les exigències ètiques de la solidaritat reclamen que tots els homes, els grups i les comunitats locals, les associacions i les organitzacions, les nacions i els continents, participin a la gestió de totes les activitats de la vida econòmica, política i cultural, bo i superant tota concepció purament individualista.

    Com un complement de la solidaritat cal considerar la subsidiarietat, que protegeix la persona humana, les comunitats locals i els «cossos intermedis» del perill de perdre llur legítima autonomia. L'Església està atenta a l'aplicació d'aquest principi a causa de la dignitat mateixa de la persona, del respecte d'allò que de més humà hi ha en l'organització de la vida social i de la salvaguarda dels drets dels pobles en les relacions entre societats particulars i societat universal.