Teologia i Filosofia
Des del moment que la doctrina social de l'Església extreu de la Revelació veritats, elements de valoració i de discerniment, reivindicant per a si mateixa el «caràcter d'aplicació de la Paraula de Déu a la vida dels homes i de la societat», aquesta té necessitat d'un sòlid marc filosòfico-teològic. A la seva base hi ha, efectivament, una antropologia extreta de l'Evangeli que conté, com una «afirmació primordial», el concepte d'home «com a imatge de Déu, irreductible a una simple partícula de la natura o a un element anònim de la ciutat humana». Però aquesta afirmació fonamental s'articula en nombroses formulacions doctrinals-com ara la doctrina de la caritat, de la filiació divina, de la nova fraternitat en el Crist, de la llibertat dels fills de Déu, de la dignitat personal i de la vocació eterna de cada home-les quals adquireixen llur ple significat i valor només en el context de l'antropologia sobrenatural i de tota la dogmàtica catòlica. Conjuntament amb aquestes dades derivades de la Revelació, la doctrina social assumeix, reclama i desenvolupa també diversos principis ètics fonamentals de caràcter racional, tot mostrant la coherència entre les dades revelades i els principis de la recta raó, reguladors dels actes humans en el camp de la vida social i política. En deriva, doncs, la necessitat de recórrer a la reflexió filosòfica, per aprofundir aquests conceptes (com ara l'objectivitat de la veritat, de la realitat, del valor de la persona humana, de les normes d'actuació i dels criteris de veritat), i per il·lustrar-los a la llum de les últimes causes. Efectivament, l'Església ensenya que les encícliques socials apel·len també a la «recta raó» per trobar les normes objectives de la moralitat humana, que regulen la vida no sols individual, sinó també social i internacional. En aquesta perspectiva és evident que un sòlid fonament filosòfico-teològic ajudarà els professors i els alumnes a evitar interpretacions subjectives de les situacions socials concretes, com també a guardar-se de llur possible instrumentalització per a fins i interessos ideològics.