Triple dimensió

	Teòrica
	Històrica
	Pràctica

La doctrina social comporta una triple dimensió: teòrica, històrica i pràctica. Aquestes dimensions configuren la seva estructura essencial i entre ells són connexes i inseparables. Hi ha, en primer lloc, una «dimensió teòrica», perquè el magisteri ha formulat explícitament en els seus documents socials una reflexió orgànica i sistemàtica. El magisteri indica el camí segur per a construir les relacions de convivència en un nou ordre social segons criteris universals que puguin ser acceptats per tothom. Es tracta, és clar, dels principis ètics permanents, no dels mutables judicis històrics ni de «coses tècniques per a les quals (el magisteri) no posseeix els mitjans proporcionats ni cap missió». Hi ha, després, en la doctrina social de l'Església, una «dimensió històrica», donat que en ella l'ús dels principis està emmarcat en una visió real de la societat, i inspirat per la presa de consciència dels seus problemes. Hi ha, finalment, una «dimensió pràctica», perquè la doctrina social no s'atura només en l'enunciat dels principis permanents de reflexió, ni en la sola interpretació de les condicions històriques de la societat, sinó que proposa també l'aplicació efectiva d'aquests principis en la praxi, tot traduint-los concretament en les formes i en la mesura que les circumstàncies permeten o reclamen.