Valors
La via segura
Els principis de reflexió de la doctrina social de l'Església, com a lleis que regulen la vida social, no són independents del reconeixement real dels valors fonamentals inherents a la dignitat de la persona humana. Aquests valors són principalment: la veritat, la llibertat, la justícia, la solidaritat, la pau i la caritat o amor cristià. Viure aquests valors és el camí segur no sols per al perfeccionament personal, sinó també per a assolir un autèntic humanisme i una nova convivència social. Cal, doncs, referir-s'hi per realitzar les reformes substancials de les estructures econòmiques, polítiques, culturals i tecnològiques i els canvis necessaris en les institucions.
Vers una renovació de la societat
La importància vital d'aquests valors explica per què l'Església sempre els ha proposats amb tanta insistència com els veritables fonaments d'una nova societat més digna de l'home. Tot i reconeixent l'autonomia de les realitats terrenes, l'Església sap tanmateix que les lleis descobertes i aplicades per l'home en la vida social no garanteixen per elles mateixes, com mecànicament, el bé de tothom. En efecte, han de ser aplicades sota el guiatge dels valors que deriven de la concepció de la dignitat de la persona humana. Tots aquests valors manifesten la prioritat de l'ètica sobre la tècnica, la primacia de la persona sobre les coses, la superioritat de l'esperit sobre la matèria.
La «saviesa» en el compromís social
Els valors, amb tot, entren sovint en conflicte amb les situacions en què són negats obertament o indirectament. En aquests casos, l'home es troba en la dificultat d 'honorar-los tots d 'una manera coherent i simultània. Per aquesta raó esdevé encara més necessari el discerniment cristià de les opcions a fer en les diverses circumstàncies a la llum dels valors fonamentals del cristianisme. Aquesta és la manera de practicar l'autèntica «saviesa» que l'Església demana en el compromís social als cristians i a tots els homes de bona voluntat.
Valors per al desenvolupament
Tenint en compte la gran complexitat de la societat humana contemporània i la necessitat de promoure determinats valors com a fonament d'una nova societat, l'Església és cridada a intensificar el procés d'educació amb la finalitat de fer comprendre no sols als individus, sinó també a l'opinió pública, almenys en els països on la seva presència és admesa i la seva acció permesa, la necessitat vital de defensar i de promoure els valors fonamentals de la persona humana, sense els quals no podrà haver-hi un veritable desenvolupament humà i integral en una societat. Per això, no serà possible posar les bases de l'autèntic desenvolupament humà, demanat per l'Església en el seu magisteri social més recent, sense una permanent reafirmació de la dignitat humana i de les seves exigències ètiques i transcendents, sense upa ètica de responsabilitat i de solidaritat entre els pobles i de justícia social, sense una revisió del sentit del treball que en comporta una redistribució més equitativa.