El principi de subsidiarietat afirma que els governants han d'afavorir l'autonomia dels cossos
intermedis i que, aquests, han de poder aconseguir llurs finalitats pròpies
amb lleial col·laboració mútua i subordinant-se al bé comú. Aquest
s'expressa pel «conjunt d'aquelles condicions de la vida social que permeten
tant als grups com a cada individu d'assolir amb més plenitud i facilitat la
pròpia perfecció», i inclou el bé de les persones i dels grups humans, entre els
quals podem esmentar les famílies, les institucions o entitats, les minories,
les nacions, els Estats, fins a arribar a tota la humanitat.
Cal unir aquest principi de subsidiarietat al de solidaritat, segons el qual tota
persona —com a membre de la societat— es troba indissolublement lligada al
destí d'aquesta i, en virtut de l'Evangeli, al destí de salvació de tots
els homes. En l'encíclica Sollicitudo
Rei Socialis el Papa ha subratllat particularment la importància d'aquest
principi, bo i qualificant-lo com una virtut humana i cristiana. Les
exigències ètiques de la solidaritat requereixen que els homes, els grups i
les comunitats locals, les associacions i organitzacions, les nacions i els
continents participin en la gestió de les activitats de la vida econòmica,
política i cultural, tot superant tota concepció purament individualista.
Aquests dos principis en l'àmbit intraestatal i interestatal, juntament amb
els principis del bé comú, participació, relació persona-societat,
concepció orgànica de la vida social, destí universal dels béns i opció
preferent pels pobres, seran la referència contínua que fitaran els ensenyaments dels
Romans Pontífexs. Principis, tots ells, que brollen de la dignitat de la
persona humana i dels drets de les persones i dels pobles. També ho seran per
a nosaltres en la mesura en què afectin el nostre tema.
El pensament del Magisteri sobre la matèria que estem
tractant és molt interessant i, per a alguns, pot resultar molt revelador i
sorprenent.
Era important la primera part d'aquest estudi per a
fer-se una idea dels conceptes que aniran apareixent en els textos pontificis:
nació, Estat, minoria, nacionalisme, etc. Seguiré l'esquema d'una exposició
cronològica sobre el pensament dels Papes al llarg d'un segle, precedit d'un
preàmbul sobre el valor de Magisteri que és necessari de concedir a tota
aquesta documentació.
