1. Didakhé (70-90 d.C.)

a. Síntesi del document:

I: resum de la catequesi moral sota la figura dels dos camins. Tot ell és un resum dels manaments.

II: Litúrgia: el baptisme, el dejuni i l'oració, l'Eucaristia

III: preceptes disciplinaris: obligacions pel que fa als superiors

Epíleg: exhortació a la perseverança tenint com a referent la parusia

b. Resum del contingut teològico-moral social:

1) Relacions socials: critica la manca de consciència social de qui rebutja el necessitat (n. 3);

a) Així descriu als que elegeixen el camí de la mort: "En canvi, el camí de la mort és aquest: [...] Els perseguidors dels bons, els menyspreadors de la veritat, els amants de la mentida, els ignorants del premi de la justícia, els qui s'allunyen del bé i del just judici, els qui vetllen no pel bé sinó pel mal; els qui estan lluny de la mansuetud i la paciència, els qui estimen la vanitat, els qui busquen la paga, els qui no es compadeixen del pobre, els qui no sofreixen pel qui està atribolat, els qui desconeixen el seu Creador; els assassins d'infants, els corruptors de la imatge de Déu, els qui giren la cara a l'indigent, els qui turmenten l'oprimit, els advocats dels rics, els jutges injusts dels pobres, els pecadors sempre i arreu. Tant de bo, fill, que te n'apartis de tots aquests!" (c. 5. n.2.).

2) Béns econòmics: prohibeix que es consideri la propietat com una cosa exclusiva (12); empeny a una comunicació de béns general i a tots (1 i 2); determina les condicions de l'almoina (1 i 2); apressa la responsabilitat.

a) "Que et sui l'almoina a les mans fins que sàpigues a qui la dones" (c.1, n.6). Aquest text, a més de mostrar la insistència en la necessitat de comunicar els béns, remarca quelcom d'important: el criteri personalista: el receptor de l'almoina no és un objecte de la nostra caritat, sinó subjecte del nostre amor.

b) "No seràs dels qui obren les mans per prendre i les tanquen per donar" (c.4 n.5). Responsabilitat i exhortació a no viure a despeses d'altri.

c) "No giraràs la cara a l'indigent, sinó que comunicaràs totes les teves coses amb el teu germà, i no diràs que són teves; puix que sou coparticipants en la immortalitat, amb més raó encara en els béns corruptibles" (c.4, n.8): no vol dir que no hem de posseir res, sinó que no en som propietaris. Déu és l'únic propietari. Aquest text posa de relleu la intrínseca obertura de la persona als altres. No "és el seu problema", com diuen alguns, sinó també el meu, per raó de fraternitat (germà), d'administrador (només n'és Senyor i amo nostre Déu), i de comunió.

3) Hospitalitat i treball: prohibeix l'oci entre els cristians (4); prescriu el treball dels qui són d'una altra comunitat (4); i mana donar part del que s'ha obtingut per mitjà del treball (2).

a) Sobre l'hospitalitat dóna criteris de gran actualitat per a discernir la manera d'atendre els passavolants i els immigrats: "Si el que arriba és un viatger, socorreu-lo en tot el que pugueu: no el deixeu, però, quedar-se entre vosaltres més de dos o tres dies, si és que en té necessitat " (c.12, n.3); "si vol establir-se entre vosaltres, i té ofici, que treballi per menjar" (n.3); "si no té ofici, segons la vostra prudència, preneu precaucions per tal que no visqui entre vosaltres cap cristià ociós. Si ell no hi està d'acord és un traficant de Crist; guardeu-vos d'aquesta mena de gent". Heus ací, doncs, els criteris: 1. atendre'ls en primera necessitat; 2. no deixar que es perpetuï l'ajut, el que equival a no deixar que ningú se n'aprofiti i es fomenti, així, una certa cultura de la subvenció, que és dolenta per la humanització de la societat i dels seus membres; 3. facilitar-los la possibilitat d'un treball, o de què aprenguin a treballar.

4) Vincula la comunicació de béns i la dimensió transcendent de l'ésser humà.

a) "Si tens [alguna cosa guanyada] amb les teves mans, dóna'n en remissió dels teus pecats" (c.4, n.6). Sierra Bravo fa notar l'actualitat d'aquest ensenyament, avui que tots reben salari i pocs en són conscients del deure de comunicar-ne. Mostra alhora el sentit penitencial de l'almoina. Alhora indica el Remunerador de la nostra caritat: Déu nostre Senyor. Això significa que "no dubtaràs a donar, ni murmuraràs en fer-ho" (c.4, n.7).