És el tercer successor de Pere. D'ell només es conserva la Carta als corintis (96 d.C). El fi d'aquesta carta és cercar el restabliment de la concòrdia en la comunitat cristiana, després de la rebel·lió d'alguns dels seus membres contra els preveres, que arribaren a deposar-los. Com a curiositat, el text fa esment de la vinguda de Pau a Espanya.

Resum del text:

I: ensenyaments de caràcter moral. Dóna a entendre la primacia de l'església de Roma

II: submissió i obediència als superiors jeràrquics. Els preveres no són delegats de la comunitat, sinó que reberen l'autoritat dels apòstols.

Cloenda: esperança de retornar a l'ordre.

El document posseeix una concepció orgànica i jeràrquica de la societat –recordeu que és un dels principis que assenyala el document Orientacions de la Congregació per a l'educació catòlica– amb vista a la solidaritat de classes o nivells socials. Fa servir l'analogia del cos, on cada part s'orienta per al bé de tot.

a) "Els grans no poden subsistir sense els petits, ni els petits sense els grans" (c. 37, n.4)

b) "El fort tingui cura del dèbil, i el dèbil respecti el fort; el ric subministri al pobre i el pobre doni gràcies a Déu que li ha deparat qui remeï la seva necessitat" (c. 38, n.2).