Hermàs era un esclau emancipat per la seva matrona. Sintetitzem les següents qüestions socials:

1) Les classes socials: hi ha dues categories econòmiques, rics i pobres, en dependència recíproca, que reclama solidaritat. Els rics han de recolzar en la fe i la pregària del pobre i comunicar amb ells la seva riquesa, perquè aquesta sigui fecunda i no es perdi. De la riquesa, en som administradors.

a) "El ric té, sí, molts diners; però pel que fa al Senyor, és un captaire, [...] i molt poques vegades eleva la seva lloança i oració al Senyor, i quan ho fa, és curta i dèbil, sense forces per remuntar-se a dalt. Ara bé, quan el ric s'entrellaça amb el pobre i li subministra el necessari, persuadit que tot el que faci pel pobre tindrà el seu guardó davant Déu (perquè el pobre és ric en la seva oració i en la seva lloança i l'oració té gran força per a Déu); amb aquesta fe, doncs, el ric subministra tot al pobre sense vacil·lar. I el pobre, socorregut pel ric, prega per ell, donant gràcies a Déu pel qual li va donar el necessari. I el ric encara posa més deler pel pobre a fi que res no li falti en la seva vida, perquè sap que l'oració del pobre és acceptada i rica davant Déu. L'un i l'altre, doncs, compleixen la seva obra: el pobre compleix l'obra de l'oració, que n'és ric, do rebut del Senyor; aquest el torna al mateix Senyor que li hi ha subministrat. I el ric, igualment, dóna al pobre sense vacil·lar la riquesa que va rebre del Senyor. I aquesta és obra gran i acceptada davant Déu, perquè va saber administrar la seva riquesa i va distribuir al pobre dels dons de Déu, i va exercir rectament el servei que el Senyor li encomanà" (comp II, c.III, n.4-7).

2) La mateixa qüestió social: l'existència de desigualtats injustes (excés de menjar per a uns i fam per a altres) perjudica tant rics com pobres. La solució rau en la comunicació. L'exclusivisme en l'obtenció de béns i voler arreplegar-ho tot –dit altrament, el monopoli de béns i beneficis– malmet el cos social. Cal la difusió de béns per una economia reeixida.

a) "Aquests són els que tenen, sí, fe; però alhora posseeixen riquesa d'aquest segle. Quan sobrevé una tribulació, per amor de riquesa i negocis, no tenen inconvenients en renegar del seu Senyor. [...] Quan seran útils? [...] Quan se'ls retalli la riquesa, que ara els arrossega" (visió III, c.6, n.5-7).

3) La misèria i els drets de l'home: cal que tots quedin lliures de la misèria i assenyala l'obligació greu, en justícia, de socórrer-la. Hom té dret a un nivell de vida digne.

a) "Jo, per part meva, us dic que és necessari que tot home es vegi lliure de les seves necessitats, Doncs qui està necessitat i pateix estretors en la seva vida quotidiana, viu en gran turment i angoixa. [...] Per tant, qui coneix la calamitat d'algú i no li en lliura comet un gran pecat i es fa reu de la seva sang" (Comp. X, c.IV, nn.2-4).

4) El luxe i la riquesa: denuncia l'afany de luxe; exhorta a la suficiència i assenyala la comunicació com a fi de la riquesa.

a) "No cerquis res per a tu, fora d'una suficiència passatgera" (comp. I, n.6).

b) "En lloc, doncs, de camps, compreu ànimes atribolades, tant com pugueu; socorreu les viudes i els orfes i no els menyspreeu; gasteu tots la vostra riquesa i els vostres béns en aquesta classe de camps i cases, que són les que heu rebut del Senyor. Perquè aquest és el fi perquè l'Amo us va fer rics, perquè li presteu aquests serveis. [...] Aquest és el luxe bo i sa, que no comporta tristesa ni temor, sinó alegria. No practiquis, doncs, el luxe dels gentils, doncs és sense profit per a vosaltres, els servidors de Déu. Practiqueu, sí, el vostre propi luxe, aquell en què podeu alegrar-vos" (comp.I, nn. 8-11).

5) La salvació dels rics: anticipant Climent d'Alexandria (Quis dives salvetur?), en reconeix la possibilitat si fan penitència i practiquen la beneficència.

a) "Els rics amb dificultat s'ajunten amb els servents de Déu, de por que se'ls hi demani quelcom. Ara bé, aquests difícilment entraran al regne de Déu. [...] Si fan penitència i practiquen alguna obra de beneficència, viuran per a Déu" (comp.IX, c.XX, nn.1-4).

6) Criteri de com s'ha de fer el dejuni: "Ho faràs d'aquesta manera: després d'haver complert el que està escrit, el dia que dejunis no prendràs sinó pa i aigua, i del menjar que havies de prendre, calcularàs la quantitat de despesa que li correspondria i ho lliuraràs a una viuda, a un orfe o a un necessitat. I t'humiliaràs talment que qui prengui de la teva humiliació saciï la teva ànima i pregui per tu al Senyor" (comp. V, c.III, n.7-8).

7) Altres textos complementaris de caire general:

a) "Viviu en pau els uns amb els altres, tingueu cura els uns dels altres, socorreu-vos mútuament, no vulgueu ser sols a participar amb excés i profusió de les criatures de Déu, sinó repartiu també als necessitats. Els uns, en efecte, pels seus excessos en el menjar, arrosseguen malalties al seu cos i arruïnen la seva salut; altres, al contrari, no tenen què menjar i, per falta d'alimentació suficient, arruïnen també el seu cos i no gaudeixen de salut. Així, doncs, aquesta intemperància us és danyosa a vosaltres, que teniu i no doneu part d'això als necessitats. Mireu el judici que està per venir. Els qui abundeu, doncs, busqueu els famolencs, mentre no s'acaba encara la torre, perquè, una vegada acabada, buscareu fer bé i no en tindreu lloc. Alerta, doncs, vosaltres que us jacteu en la vostra riquesa! Mireu no gemeguin els necessitats i els seus gemecs pugin fins al Senyor i sigueu exclosos, junt amb els vostres béns, de la porta de la torre" (V. III, c.9, n.2-6).

b) "Obra el bé, i del fruit dels teus treballs, que Déu et dóna, dóna amb senzillesa a tots els necessitats, sense titubejar sobre a qui donaràs i a qui no. Dóna a tots, doncs a tots vol el Senyor que es doni dels seus propis dons" (m. II, n. 4).

c) Parlant de les bones obres que s'han de practicar: "Escolta ara el que a aquestes se segueix: servir les viudes, socórrer els orfes i necessitats, redimir de les seves necessitats als servents de Déu, ser hospitalari (perquè en l'hospitalitat es dóna alguna vegada la beneficència), no resistir a ningú, ser tranquil, fer-se un el més pobre de tots els homes, venerar els ancians, exercitar la justícia, conservar la germandat, suportar la insolència, tenir llarguesa d'ànima, no guardar rancor a ningú, consolar els malalts d'ànima, no rebutjar de la fe els qui han patit escàndol, sinó treballar en convertir-los i donar-los ànim; corregir els qui pequen, no atribolar els deutors i necessitats i tot allò que s'assembli" (m. VIII, nn. 8-10).