Pel que fa a la doctrina social, no hi ha una tematització concreta ni un corpus definit, però tots els ensenyaments giren entorn del següent vocabulari propi: "pobresa"; "justícia"; "obres de misericòrdia, d'assistència i caritat"; "riquesa"; "almoina"; "usura"; "caritat"; "treball"; "propietat"; etc.

És difícil sintetitzar les ensenyances dels Pares de l'Església pel que fa a aquests temes de moral, a causa de les situacions socials molt distintes. No hi ha una ètica social sistemàtica, però sí hi ha moltes referències en els seus escrits, que solen tenir un estil més exhortatori que dogmàtic, que enclou la condemnació dels pecats del seu temps.

Durant els primers segles de l'Església, la majoria dels escriptors o autors cristians són bisbes i les seves produccions són discursos exhortatoris en els quals s'afronten problemes pastorals. Els Sants Pares no van elaborar una doctrina moral sistemàtica entorn de l'ordre social i polític. És més, tenen en perspectiva una ètica individual —no individualista— (en concret, el perill de la riquesa) més que social. Tanmateix quasi tots els temes que avui es tracten sobre aquestes qüestions socials o polítiques tenen cert ressò en les seves obres, tant de caire exhortatori, com ensenyances catequètiques, comentaris als llibres de la Bíblia, etc. Cal, però, distingir els estils literaris amb què han estat escrits, i que dificulten la seva valoració. L'estil homilètic es presta a exageracions dels abusos; l'exegesi es mou més en l'àmbit ascètic; més realistes són els textos catequètics; però els més valuosos són els temes monogràfics i sistemàtics sobre alguna qüestió moral concreta.

Rere l'aspecte exhortatori, hi ha una percepció de principis morals en l'àmbit de l'economia, limitats al seu context històric i econòmic, però veritables principis que seran normatius per l'esdevenidor de la moral econòmica.

Estudiarem els següents autors: