Filòsof i màrtir. És l'apologista més important del s. II.

Obres:

– Apologies de Justí. Una adreçada a l'emperador Antoní Pius, i l'altra al Senat Romà.

– El diàleg amb Trifó.

Mostra, en els seus escrits, la transformació, que s'opera en el convertit al cristianisme, pel que fa al seu capteniment i als seus sentiments socials: consciència social, esperit de solidaritat i comunicació de béns. Defensa la possessió particular de béns i la llibertat en donar i la seva quantitat.

a) "[...] Els qui estimàvem el diner i fer créixer els nostres béns per damunt de tot, ara, fins i tot el que tenim, ho posem en comú i en donem part a tot el qui pateixen necessitat" (Apol. I, c. XIV, nn.2-3).

b) "[...] els qui tenim, socorrem els necessitats i ens ajudem sempre mútuament. [...] Els qui tenen i volen, cadascú segons la seva lliure determinació, dóna el que li sembla bé, i tot el que es recull es lliura al president, i amb això socorre les viudes i els orfes, tots els necessitats per causa de malaltia o qualsevol altre motiu, els empresonats, els passavolants ..." (Apol. I, c. LXVII, nn. 6-7).