INSTITUT SUPERIOR DE CIÈNCIES RELIGIOSES MARTÍ CODOLAR. 6

TEOLOGIA MORAL SOCIAL

Any acadèmic 2002-2003

1.‑ Els objectius

2.‑ Introducció: la situació d’aquesta assignatura.

3.‑ El Programa. 6

4.‑ La metodologia. 7

Els fonaments de la Teologia Moral Social 8

TMS i altres ciències. 8

1) Teologia. 8

2) Filosofia. 9

3) Ciències positives. 9

Autonomia i missió de la TMS. 9

Dimensions de la TMS. 9

Evolució de la TMS. 10

El deure i el dret a ensenyar 10

FONAMENT BÍBLIC. 11

Antic Testament 11

a. Pentateuc. 11

b. Profetes. 11

c. Llibres sapiencials. 12

Conclusió dels llibres de l'Antic Testament 12

Nou Testament 14

a. Sinòptics. 14

b. Altres llibres del NT. 14

c. Conclusió. 14

TESI: EL CRISTIÀ TRANSCENDEIX, USA I CRITICA ELS BÉNS ECONÒMICS. 15

I.         TRANSCENDÈNCIA. 15

A)     Vida de pobresa. 15

B)     Primacia del regne. 15

C)     Actitud de vetlla. 16

D)     Vivència simbòlica dels béns temporals. 16

II.        ÚS. 16

II. 1. AUTONOMIA DELS BÉNS CREATS. 17

A)     L’exemple de Jesús. 17

B)     Les necessitats quotidianes. 17

C)     El treball 18

D)     El ministeri 18

II. 2. COMUNIÓ/COMUNICACIÓ DE BÉNS. 18

A)     El context fonamental de l’amor al proïsme. 18

B)     La comunió/comunicació cristiana de béns econòmics. 19

C)     La comunió/comunicació de béns en l’església de Jerusalem.. 20

D)     La comunió intereclesial de béns. 20

III.       CRÍTICA. 21

A)     Contraposició. 21

B)     Els perills i els mals dels rics. 22

C)     El mal inherent a les riqueses. 22

D)     El judici escatològic. 22

NOU TESTAMENT I REALITAT POLÍTICA. 24

I.-    APROXIMACIÓ BÍBLICA: EL CRISTIÀ TRANSCENDEIX, EXERCEIX I CRITICA LA DIMENSIÓ POLÍTICA DE L'EXISTÈNCIA HUMANA  24

1)        Transcendència. 24

A)     Diferència. 24

B)     Independència. 24

C)     Superioritat 24

D)     Feblesa. 25

2)        Exercici 25

A)     Reconeixement 25

B)     Submissió-servei 26

C)     Ciutadania. 27

D)     Pregària. 27

3)        Crítica. 27

A)     Rebuig. 28

B)     Denúncia. 28

C)     Lluita. 28

D)     Judici escatològic. 29

Pensament social dels Pares de l'Església. 31

Pobresa i riquesa. 31

Propietat privada. 31

Préstecs i usura. 32

Relació amb les autoritats civils. 32

Apèndix I sobre els pares de l'Església. 33

1. Didakhé (70-90 d.C.) 33

2. St. Climent Romà. 34

3. Sant Ignasi d’Antioquia (69-107 d.C.) 34

4. St. Policarp d’Esmirna. 34

5. Carta a Bernabé (130 d.C.) 34

6. Discurs a Diognet 35

7. El Pastor D’Hermàs. 35

8. Apologia d’Arístides. 37

9. Sant Justí 37

10. St. Climent d’Alexandria (150-211[6]). 37

Apèndix II sobre els pares de l'Església. 40

EDAT MITJANA. 45

EDAT MODERNA. 45

EDAT CONTEMPORÀNIA. 46

DOCTRINA SOCIAL DE L'ESGLÉSIA (DSE) 47

PRINCIPALS CATEGORIES TEOLÒGICO-MORALS. 51

1. La dignitat de la persona: principi primer i originari (GS cap. 1) 51

2. DRETS I DEURES DELS HOMES I DELS POBLES. 54

I.         INTRODUCCIÓ. 54

1. La història. 54

a) Presa de consciència dels drets fonamentals de l'home. Resum històric. 54

b) Aprofundiment històric (Una mirada històrica i una perspectiva de futur, de J. Joblin) 54

1. Als orígens del concepte dels drets de l’home. 54

1.     El món mediterrani, a partir de les tradicions greco-llatina i judeo-cristiana, ha creat un nucli central del que extreu la seva originalitat i el seu dinamisme. 54

2.      La cristiandad medieval i la revolució tomista. 55

3.      L’Església i la noció moderna dels drets de l’home. 56

4.      L’Església i els drets de l’home en l’època contemporànea. 57

5.      Conclusió. 58

c) Declaracions dels drets de l'home (DDH) 58

d) «Lectura cristiana» de la dada històrica. 59

1. La reflexió teològica i els Drets humans. 59

2. La Doctrina social pontifícia i els drets humans. 59

2. El significat ètic dels drets humans. 60

La necessària instància ètica dels drets humans (DH) 60

3. Qualitats dels drets humans (primaris) 61

4. Nivells i dimensions dels drets humans. 61

5. Panoràmica dels drets fonamentals. 61

1. Textos de Declaracions. 61

2. Sistematització dels drets humans. 62

6. Drets i deures. 62

7. Drets i deures dels pobles. 62

a) Drets. 62

b) Deures de les minories i de les nacions. 63

8. Cloenda. 64

Apèndix III. La Declaració Universal dels Drets Humans. 65

Què és la Declaració universal dels drets humans?. 65

Text de la Declaració. 65

Apèndix IV. Els Drets Humans en l'encíclica Pacem in terris. 68

Tot ésser humà és persona, subjecte de drets i deures. 68

Els Drets. 68

El dret a l’existència i a un nivell de vida digne. 68

Drets referents als valors morals i culturals. 68

El dret d’honorar Déu segons el dictamen de la recta consciència. 68

El dret a la llibertat en l’elecció el propi estat 68

Drets referents al món econòmic. 69

Dret de reunió i associació. 69

Dret d’emigració i d’immigració. 69

Drets polítics. 69

Els deures. 69

Correlació indissoluble entre drets i deures en la mateixa persona. 69

Reciprocitat de drets i deures entre persones distintes. 70

En la col·laboració mútua. 70

En actitud de responsabilitat 70

3. La justícia. 71

a) Sentit bíblic de la justícia. 71

El Nou Testament empra els termes: dike, dikaiosíne (di,kh, dikaiosu,nh|) 71

b) La justícia segons la TMS. 71

1. Característiques: 71

2. Divisions de la justícia. 72

3. La Justícia Social 72

4. Ordre – ordenació: La llei 73

5. Moral i legal 73

6. Criteris sobre la legalitat 73

7. Arguments emprats per defensar una pretesa neutralitat de la llei 73

8. Justícia i Caritat 74

9. La restitució. 74

4. Bé comú (BC) 76

1. Noció. 76

2. Concepcions del BC. 76

3. Característiques descriptives. 77

4. Bé Propi (BP) i BC. 77

5. La tolerància. 78

6. BC i Bé possible. 78

LA POSSESSIÓ DELS BÉNS; LA PROPIETAT. 79

I. Pensament social dels Pares de l'Església. 79

Resum de citacions del Pares de l’Església: 79

A.     Afirmació del dret de propietat 79

B. Funció personal de la propietat 79

C. Funció social de la propietat 80

D. I quan hi ha conflictes?. 80

II. St. Tomàs. 80

III. Alternatives al marge de l'Església. 81

A. El liberalisme econòmic i la seva valoració. 81

B. Socialisme utòpic. 81

C. La crítica de Marx: I Internacional (1864-76) 82

D. La separació de Bakunin: l'anarquisme (1872) 82

E. La III Internacional (1919-43): El comunisme. 82

F. Totalitarisme. 83

IV. El Magisteri  recent de l'Església. 83

A. Rerum novarum, 1891. 83

B. Quadragesimo anno, 1931. 83

C. La solennità, 1941. 83

D. Mater et Magistra, 1961. 84

E. Gaudium et spes, 1965. 84

F. Populorum progressio, 1967. 84

G. Laborem exercens, 1981. 85

H. Sollicitudo rei socialis, 1987. 85

I. Centesimus annus, 1991. 85

Cloenda. 86

L'empresa. 87

Tipologies d'empreses. 87

L'empresa, com a comunitat de persones. 87

Relacions treballador-empresari 87

Participació del treballador a l'empresa. 88

L'empresari 89

Intervenció de l'Estat a l'empresa. 90

Funció i finalitat de l'empresa en l'actual desenvolupament econòmic. 91

L'empresa, associació de persones. 92

LA GESTIÓ ÈTICA DE L'EMPRESA REQUEREIX LA PRÀCTICA D'UNES ORIENTACIONS. 92

EL TREBALL. 94

A) La doctrina social de l'Església. 94

1. Rerum novarum (RN), 1891. 94

2. Quadragesimo anno, 1931. 94

3. La solennità, 1941. 95

4. Mater et Magistra, 1961. 95

5. Gaudium et spes, 1965. 96

6. Populorum progressio, 1967. 96

7. Laborem exercens, 1981. 97

8. Sollicitudo rei socialis, 1987. 98

9. Centesimus annus, 1991. 98

B) Síntesi-resum.. 99

1.     El treball té primacia axiològica davant la resta de les realitats econòmiques, inclosa la propietat (dimensió axiològica) 99

2. Tot home té dret al treball i deure de treballar (dimensió iuspersonalista) 99

3. El treball s'ha de realitzar en condicions humanes (dimensió antropològica) 99

4.     El treballador té dret a unes condicions ètiques en el seu treball (dimensions econòmica, social i humanitzadora) 100

5. El treball té una funció comunitària (dimensió comunitària) 100

6. El treball té una dimensió espiritual (dimensió santificadora) 100

El salari 101

1. Rerum novarum, 1891. 101

2. Quadragesimo anno, 1931. 101

3. Mater et Magistra, 1961. 102

4. Gaudium et spes, 1965 i Laborem exercens, 1971. 102

5. Centessimus annus, 1991. 103

Cultura. 104

Quatre aspectes del concepte de Cultura: 104

Terminologia: 104

Unes proposicions a tall de síntesi de GS 53-62. 104

Síntesi de Fides et Ratio 70-73. 105

Criteris generals (MV, v. III) 105

Explicitació dels criteris de la inculturació de la fe. 106