Pentateuc |
Ja a l'antigor, en l'època patriarcal, trobem conflictes familiars i socials: Bestiar d'Abraham i Lot; Pou d'Abraham i Abimelek; Repartició de la Terra promesa (Nm 26, 52-56): Proporció segons nombre d'habitants o membres de la tribu;
Es presenten distints estaments socials: estrangers, esclaus, pobres, orfes, vídues, jornalers, amos, prestadors, caps o principals.
Torah: legislació Deutoronomista
– Ex 21,1-16: regulació del tracte amb els esclaus: si és hebreu només podrà servir 6 anys; si no ho és ha de descansar el dissabte; Estatut dels esclaus: Dt 15,12-15
– No maltractar ni oprimir el marginat (Ex 22,20); cal mirar l'estranger com si fos un mateix (Lv 19,33); han de descansar el dissabte (Ex 23,12)
– Cal tenir en compte les vídues i els orfes (Ex 22,21-23; Dt 24,17-21; Lv 19, 9 s.); els esclaus (Ex 21, 1 ss.; Dt 24, 1 ss.; Lv 25; 39 s.); el nasciturus (Ex 21,22-23); els pobres (Ex 23, 10s.; Dt 23, 25 s.; Dt 15, 7-11; Lv 19, 9 s; Lv 25,35; es parla de la Ciutat dels pobres: Dt 15,4-15)
– Es reclama el salari just: Dt 24,14-15; Lv 19,13
– Es regula el dret de propietat: Lv 25, 8-17
– Hi ha la prohibició de la usura i del préstec a interès a un membre del poble escollit: Ex 22,24-26; Lv 25, 35-37; Dt 23, 20 s.
– Cal la recta administració de la justícia: Ex 23,1-8; Dt 16,18-20; Lv 19-18
– Obligació de restituir: Ex 22,3-6; Dt 22,28 s.; Lv 5,20-24; i d'indemnitzar Ex 21,26-27
– S'insisteix en la generositat: Dt 15,7-11
– Ha d'haver proporció en els càstigs
– Les Institucions: La seva existència dóna resposta a alguns problemes socials:
1. Dissabte: Ex 20, 10; Dt 5,12 –14; Lv 19,3 L'esclau i l'estranger han de descansar
2. Any sabàtic: Ex 23,10 s.; Dt 15,1-4; Lv 25,2-5
3. Any jubilar: Lv 25,10 -16
4. Delme: Dt 14,28 s. Comença essent una ofrena voluntària pels béns rebuts; es transforma en una ofrena de misericòrdia per als levites i necessitats; acabarà sent un tribut a Déu en benefici dels seus ministres.
El motiu de fons de la legislació d'incidència social és d'ordre teològic: "perquè Déu et va treure de la terra d'Egipte" (Ex 20,2; 22,20; 23,9; 23,15).
Cal atendre a l'estil de cadascun i a la situació històrica particular de cada època. Els seus ensenyaments tenen intencions concretes. No són reformadors socials, sinó religiosos; inclouen, però, la dimensió social. Els profetes:
– Reclamen el respecte a l'home, especialment al feble i condemnen tots els qui el menyspreen: Is 10, 1-4; Os 4, 1-2; Is 59, 4-7
– Condemnen l'opressió i humiliació dels pobres: Am 4,1
– Reproven les injustícies en ocasió de préstecs i impostos: Ez 18, 5-8; Am 2,6-16
– Denuncien els comerciants que enganyen en pesos i mesures: Am 8, 4-7; Os 12, 8-12
– Anatematitzen les riqueses injustes: Am 3, 10-15
– Exigeixen la justícia en l'exercici de l'autoritat: Mi 3, 9-11; Os 6, 7-9
– Denuncien la corrupció en l'exercici de la justícia: Am 5,7-15; Is 1,10-17
– Estipulen unes Normes morals i jurídiques pel que fa al tracte dels esclaus: Jr 34,8-11; Am 1,6-9
– Condemnen els salaris injusts: Jr 22,13-19
– Blasmen els injusts, sia poderosos –habitualment–: Jr 5, 27 s.; Am 3, 9-11; sia prínceps: Ez 22,25; sia les autoritats religioses: Ez 22,26
– Condemnen Jerusalem, és a dir, el que podem anomenar les estructures de pecat, causants del mal social: Is 1,21-26; Ez 22,1-16
– Afirmen taxativament que totes les injustícies socials inclouen l'incompliment del voler de Déu: Os 6,7: "han violat la meva Aliança"
Context dels ensenyaments dels profetes:
1. Descobriment i experiència del Déu viu: el profeta denuncia el pecat del poble i recorda els designis de Déu
2. Presenten l'esperança futura i el compliment de les promeses de Déu
3. Proclamen les exigències de la justícia i denuncien els pecats contra aquesta.
Conclusió: la qüestió social en els profetes és fruit de les exigències religioso-humanes: tenen a Déu com a fonament i a l'home com a objecte.
– Posen en relleu: El valor del diners i de la riquesa; la convivència civil pacífica; l'exercici de la justícia; el servei social de l'autoritat; la importància del treball; el sentit de la propietat; l'atenció als necessitats i oprimits.
– Tota la qüestió social en els llibres sapiencials té una profunda dimensió religiosa: Déu és el centre dels ensenyaments, també socials.
– Allò que és personal i la realitat social va entrellaçat (pecat personal i social: Pr 6,16-19)
– Es demana la reforma, no tant de les estructures, sinó de les persones: Pr 11,11
– Condemnen les falses mesures i pesos fraudulents: Pr 11,1; 16,11
– Denuncien l'opressió que exerceixen els poderosos: Sv 6,1-10; Pr 28,15s
– Afirmen que la riquesa injusta sembra inquietud: Pr 15,16; la riquesa en si mateixa és vana: Sir 5,1-8; Pr 11,4
– Condemnen el suborn: Pr 17,23
– Es dolen dels qui estimen la guerra: Ps 120,6-7
– Exhorten a la cura dels pobres i estrangers: Pr 30, 14; Sir 4,1-10
– Lloen a qui presta sense usura: Sir 29, 1-10
– Elogien el rei que governa amb justícia: Sir 10, 16-17; i els jutges que administren la justícia rectament: Sir 10,1-5; Pr 17,15
– Afirmen que la pau és fruit de la veritat, la justícia i l'amor: Ps 85,9-13
És propi dels llibres sapiencials l'expressió els pobres de Yahweh (anawim): es demana a Déu que els atengui, els protegeixi i els defensi (Ps 25; 31;35)
Cal reblar que tots els problemes socials són religiosos en la seva primera dimensió: miren Déu. El temor del Senyor és, doncs, l'inici de la saviesa: Pr 1,2-7
– No hi ha una TMS sistemàtica; però hi trobem un veritable contingut ètico-social
– És història salvífica que enclou la dimensió social. Abasta vida, doctrina i lleis
– Parteix d'una antropologia pròpia i original: l'Home és imatge de Déu i membre del poble sant. El crim contra l'home és un sacrilegi contra Déu. Fonaments: la creació; ésser imatge de Déu; l'elecció; i l'Aliança.
– Les exigències morals formen part de la voluntat de Déu a qui cal ser-li fidel. El missatge moral és, així, eminentment religiós: l'actuació de Déu sobre l'home (sortida d'Egipte, elecció, ...) repercuteix en l'obrar de l'home amb l'home.
– No és un missatge político-social, sinó històrico-salvífic, és a dir, religiós
– No hi havia classes socials, sinó diferències socials dintre del Poble d'Israel.
– L'economia és estàtica i agrària: així s'entén la condemna de la usura i del préstec a interès, com també la mateixa acumulació de la riquesa
– Pobre i ric són conceptes que no tenen una connotació només econòmica, sinó gairebé sempre religiosa, i fan referència a una situació espiritual
– Malgrat el malestar social i les crisis del Poble d'Israel, el missatge social és optimista, en el sentit d'un futur millor: Mi 4,3-5. Està marcat per una certa utopia que depèn de l'actuar moral social i polític de tots, però en perspectiva religiosa que arribarà a plenitud en Crist Messies.