Davant l'intent d'alguns de sembrar «dubtes i desconfiances» sobre l'eficàcia de la doctrina social, perquè és considerada abstracta, deductiva, estàtica i sense força crítica, Joan Pau II ha cridat moltes vegades l'atenció sobre la urgència d'una acció social que recolzi en el «ric i complex patrimoni» denominat «doctrina social o ensenyament social de l'Església». El mateix havien fet els seus predecessors Joan XXIII i Pau VI, i els pares del Concili Vaticà II. Del pensament dels Pontífexs i del Concili es dedueix l'intent d'obtenir que, a través de l'acció social cristiana, la presència de l'Església en la història reflecteixi la presència del Crist, que transforma els cors i les estructures injustes creades pels homes.

Aquest aspecte és particularment sentit en les condicions culturals i socials del nostre temps. Per això l'actual magisteri de l'Església ha imprès a la doctrina social un nou dinamisme, que explica les creixents actituds d'hostilitat d'alguns, assumides sovint de forma acrítica, i mostra com n'és de greu la responsabilitat del qui refusa un instrument tan adequat per al diàleg de l'Església amb el món i tan eficaç per a la solució dels problemes socials contemporanis.

Qüestió obrera
RN (1891), Lleó XIII

Qüestió social
QA (1931), Pius XI i LS (1941), Pius XII

Qüestió mundial
MM (1961) i PT 81963), Joan XXIII

Relació Església - Món GS (1965), Concili Vaticà II
L'Església i la vocació de l'home	Alguns problemes urgents
Introducció: la situació de l'home en el món actual PERSONA SOCIETAT ACTIVITAT HUMANA LA MISSIÓ DE L'ESGLÉSIA EN EL MÓN ACTUAL	FAMÍLIA CULTURA VIDA ECONÒMICA VIDA POLÍTICA PAU I COMUNITAT DELS POBLES

Diversos aprofundiments de la qüestió munidal
Puntuals					retrospectiu/ projectiu
PP 1967	OA 1971	JM 1971	LE 1981	SRS 1987	CA 1991
assumeix el tema del DESENVOLU PAMENT vertebrador del de la vida econòmico– social de GS i li confereix un relleu decisiu, en considerar-ho com el nou nom de la pau.	orienta la PRESÈNCIA I ACCIÓ DELS CRISTIANS en el si de les aspiracions i corrents ideològics, al mateix temps que davant les aportacions de les ciències socials i les projeccions utòpiques de l'època.	fonamenta teològicament i encausa pràctica ment l'ACCIÓ A FAVOR DE LA JUSTÍCIA, atès de les contradiccions i injustícies, a l'igual que de la voluntat de promoció i necessitat de mediació que són pròpies del seu temps.	aborda des de les perspectives bíblica, antropològica, ètica i espiritual el TREBALL HUMÀ, considerat com a eix de la vida econòmico– social i de la Doctrina Social de l'Església.	retorna al tema del DESENVOLUPAMENT (vegi's PP) i ho aprofundeix ètico-teològicament, atès els contrasts i tensions Est–Oest i Nord–Sud.	rellegeix commemorativament la RN a un segle de distància, tenint com a teló de fons la caiguda del socialisme real i les negatives conseqüències d'una llibertat allunyada de la veritat, a la vegada que orienta cristianament els àmbits econòmic i polític davant les portes del tercer mil·lenni.

En les columnes centrals podem contemplar, d'una banda, tres temes que són decisius en la nostra matèria: el desenvolupament –tractat dues vegades– la justícia i el treball; d'altra, una qüestió de tan intensa carrega vivencial com és la de la presència i acció dels cristians davant la plural instància de la societat moderna.

A llur torn, en les columnes perifèriques, i en contrast amb l'especificitat de les anteriors, percebem el caràcter englobat (per la relació Església–Món) d'un argument que és, ell mateix, globalitzador (vida econònomic–social); i l'enfocament anàlogament general de Centessimus Annus, que, fidel al text, anomeno «retrospectiu–projectiu» i que de manera expressa deixo sense formulació intratemàtica.