Demografia
EVOLUCIONS DEMOGRÀFIQUES. DIMENSIONS ÈTIQUES I
PASTORALS*
document de treball del consell pontifici per a la família
INTRODUCCIÓ
1. Amb la publicació d'aquest text, el Consell pontifici
per a la família es proposa aportar elements de reflexió sobre les realitats
específiques en el camp de la població. La primera part del document examina les
evolucions demogràfiques. La segona descriu les actituds respecte a les realitats
demogràfiques. La tercera part exposa els principis ètics, a la llum dels quals
l'Església analitza les realitats demogràfiques; aquesta il.luminació fonamenta les
orientacions pastorals proposades.
2. En efecte, les evolucions demogràfiques seran objecte de reflexions, d'estudis i de
reunions a nivell internacional i també a nivells regionals i nacionals, a fi d'arribar a
comprendre millor les situacions concretes. Aquest document permetrà a les Conferències
episcopals i a les Organitzacions catòliques estar més ben informades sobre aquestes
realitats. A partir d'aquí podran ser elaborades línies d'acció pastoral.
3. Aquest instrument de treball preparat pel Consell pontifici per a la família és fruit
d'una tasca pacient, després d'haver consultat i dialogat amb especialistes -teòlegs,
pastors i demògrafs-. Es proposa aconseguir que els homes prenguin consciència dels
valors sobre els quals hauria de basar-se una comprensió plenament humana de les
realitats demogràfiques. Aquests valors són la dignitat de la persona humana, la seva
transcendència, la importància de la família com a cèl.lula fonamental de la
societat,
la solidaritat entre pobles i nacions, la vocació de la humanitat a la
salvació.
El Consell pontifici per a la família, que té competència ètica i pastoral en materia
de demografia, ofereix aquest document com un servei a les orientacions de la pastoral de
l'Església. Sobretot, els principis ètics han de guiar aquesta pastoral en el camp de la
demografia, perquè les qüestions demogràfiques influeixen sobre la família en allò
que es refereix a la llibertat i a la responsabilitat dels esposos en llur missió de
transmetre la vida. L'Església, amb realisme, reconeix els greus problemes relacionats
amb el creixement demogràfic tal com es presenten en les diverses parts del
món, amb les
implicacions morals que això comporta.1 Al mateix temps, la pastoral de l'Església ha de
tenir en compte els diferents efectes, actuals i futurs, de la caiguda dels índexs de
natalitat en molts països. Per tant, convé començar per l'anàlisi objectiva i serena
de les diverses evolucions demogràfiques.
Primera part
REALITATS DEMOGRÀFIQUES ACTUALS
Capítol I
EVOLUCIONS DIVERSIFICADES
4. Al llarg d'aquest segle, el nombre d'habitants en el nostre planeta ha augmentat de manera contínua. Hom el creu de 5.506.000.000 a mitjan any 1993.2 El creixement de la població cal interpretar-lo a la llum de factors ben identificats i ben entesos. El més important d'aquests factors és absolutament inèdit en la història de la humanitat: es tracta de l'augment de l'esperança del promig de vida; aquest s'ha duplicat en un segle, en molts països. L'augment és fruit d'una millor situació sanitària i del nivell de vida, d'una millor producció alimentària i de polítiques més eficaces. En menys de dos segles s'ha verificat un descens gairebé general dels índexs de mortalitat infantil i aquesta davallada en nombrosos països és superior al 90%. Al mateix temps, la mortalitat materna ha disminuït també en grans proporcions.
1. Creixement i geografia de la població
5. De 1950 a 1991, la població mundial s'ha duplicat. Amb tot, l'índex de creixement
demogràfic disminueix després d'haver assolit un màxim els anys 1965-1970.3 Aquesta
desacceleració en l'evolució de la població mundial és coherent amb allò que la
ciència de la població anomena "transició demogràfica", és a dir, el
descens dels nivells de mortalitat i de natalitat quan els països frueixen de condicions
sanitàries i/o econòmiques més adequades, que modifiquen considerablement el règim
demogràfic.
En tot cas cal notar que les evolucions demogràfiques es presenten de maneres molt
diferents segons els països. En els països anomenats desenvolupats s'aprecien baixes
molt importants dels índexs sintètics de fecunditat.4 En la quasi totalitat d'aquests
països, l'índex se situa a un nivell inferior al necessari actualment per a assegurar la
mera substitució de generacions. En canvi, en els països considerats en vies de
desenvolupament, els mateixos índexs es troben a un nivell que permet la substitució de
generacions, tenint en compte llurs condicions sanitàries i llur règim de
mortalitat.
Però, si bé les evolucions són molt diferents, en el període que va dels anys 60 fins
als nostres dies, el descens de la natalitat (molt important en la quasi totalitat de les
regions del planeta) és indiscutiblement perceptible en les dades pulbicades pels
organismes especialitzats. Malgrat això, sovint és desconeguda.
6. Una altra evolució important és la de la geografia de la població. Així veiem que
la urbanització creix sobretot en els països en vies de desenvolupament, com una
conseqüència de l'emigració rural i de les migracions internacionals dirigides gairebé
sempre vers territoris urbans. És veritat que certes polítiques -sobretot les fiscals
i/o les agràries- procedents d'instàncies nacionals o internacionals, no han estimulat
el desenvolupament de l'ambient rural. D'altra banda, la urbanització s'explica per
l'evolució de les estructures de producció i pel desig d'accedir a majors possibilitats
de col.locació, a mercats de producció, a magatzems, a institucions educatives, a
establiments sanitaris, a diversions i a altres avantatges oferts per la ciutat.
Per comprendre les evolucions demogràfiques, cal estudiar les migracions. Són diversos
els factors que permeten copsar-ne la importància. Tristament l'actualitat política ens
ensenya que cada dia hi ha homes obligats a desplaçar-se per escapar de guerres o de
linxaments; això a vegades dóna lloc a èxodes en massa.5 Altres persones, amb
l'esperança de millorar les de vida, es desplacen per motius econòmics, a fi d'evitar
l'atur i trobar un treball més ben remunerat. A causa dels canvis estructurals que es
verifiquen en els modes de producció, també les situacions econòmiques figuren entre
les causes de migracions importants: emigració rural, emigració des de regions
antigament industrialitzades, emigració vers terres prometedores de futur. Les migracions
incideixen en la fisonomia del país, en la seva evolució, en la geografia de la seva
població; i això val tant per als països d'emigració com per als
d'immigració.
2. Una "segona revolució demogràfica"?
8. Com cal entendre l'evolució dels comportaments de cara a la natalitat en les societats
"desenvolupades"? La importància del descens de la natalitat inclina alguns a
parlar d'una "segona revolució demogràfica". Es tracta d'un canvi tan
considerable com ho havia estat, bé que en un altre sentit, la "primera revolució
demogràfica". Aquesta, d'alguna manera, havia aconseguit domesticar la mortalitat
i,
més concretament, les tres mortalitats que acompanyaven anteriorment els ritmes
demogràfics: mortalitat en el part, mortalitat infantil i mortalitat
d'adolescents.
9. Aquesta segona revolució demogràfica té causes diverses que, abans que res, d'ordre
moral i cultural: cal buscar-les en el materialisme, l'individualisme i la
secularització. D'aquí que moltes dones es vegin cada vegada més impulsades a treballar
fora de casa.6 En resulta un desequilibri de les estructures per edat. Aquest desequilibri
genera ja des d'ara problemes polítics, econòmics i socials. Amb tot, aquests problemes
corren el perill de no manifestar-se amb claredat sinó al final, ja que les evolucions
demogràfiques solen ser de llarga durada. Per exemple, cada vegada serà més gran el
nombre d'ancians que dependran de pensions assegurades solament amb el treball de la
població activa, la disminució de la qual serà certa, a jutjar per la lectura de les
projeccions demogràfiques. En diversos països avançats, es verifica un "hivern
demogràfic" cada vegada més rigorós; les autoritats comencen a inquietar-se: avui
hi ha més fèretres que bressols, més ancians que infants.
10. Una de les conseqüències més greus de l'envelliment de la població podria ser la
degradació de la solidaritat entre generacions, que duria a autèntics conflictes en el
repartiment dels recursos econòmics. Les discussions sobre l'eutanàsia potser no són
alienes a aquestes evolucions conflictives.
11. Sovint s'entén malament aquesta "segon revolució demogràfica", i això
per tres raons. Primerament perquè les societats que frueixen dels avantatges produïts
en els temps en què la natalitat era suficient continuen beneficiant-se de les
estructures per edat favorables de llur població activa. Això, entre altres coses, fa
possible, per ara, produccions elevades. Tot just comencen a sentir-se els efectes
negatius que produirà la reducció de la natalitat en els camps econòmics i
socials.
Així mateix, la presència en aquestes societats de mà d'obra estrangera contribueix a
retardar la percepció d'aquesta disminució de la natalitat i de les conseqüències que
en poden derivar. I, en fi, el fort descens de la natalitat, en traduir-se en menors
inversions en recursos humans i, per tant, en formació, posa en circulació mitjans
financers a curt termini percebuts com avantatges, però dels quals les generacions
presents es beneficien en perjudici del futur.7
12. Què ha passat a l'Europa oriental després de la caiguda del sistema comunista? Hom
constata generalment que sensibles descensos de la natalitat en certs països duen a un
nombre de naixements menor que el de defuncions, a semblança del que constatem en certes
regions d'Europa occidental. Durant diversos decennis, els pobles d'Europa oriental han
sofert polítiques demogràfiques variades, sovint no respectuoses de la persona humana, a
vegades autoritàries, inspirades en els prejudicis de la ideologia marxista-leninista i
els imperatius atribuïts a les "necessitats" de la història. Llurs
comportaments demogràfics actuals no poden entendre's sense tenir en compte els residus
del clima en el qual han estat submergits. A més, aquests països estan exposats a la
influència dels models de consumisme d'Europa occidental.
3. Els continents en vies de desenvolupament
13. Segons les estimacions més corrents, Àfrica és un continent d'alta
natalitat, però
també és un continent poc poblat, amb baixes densistats en la major part del
territori.
Per altra part, s'ha posat en major evidència, en aquest continent, el caràcter aleatori
de certes dades demogràfiques.8 Sovint les condicions sanitàries i polítiques d'Àfrica
contribueixen a limitar el descens de la mortalitat, àdhuc a aturar-lo en alguns
països.9 Per altra part, convé cridar l'atenció sobre les futures conseqüències
demogràfiques de la Sida, que podrien ser dramàtiques en certes regions.
A l'Àfrica del Nord, la baixa de la natalitat ja apareix com un fenomen
assentat, si bé
el joc de les inèrcies pròpies dels fenòmens demogràfics encobreix una certa
potencialitat de creixement de la població, amb una estructura molt jove per
edat.
14. Si es considera Amèrica Llatina en relació amb els altres continents en vies de
desenvolupament, la primera característica que excel.leix és la dels índexs de
mortalitat més baixos, amb índexs de natalitat menys elevats a l'Amèrica del Sud
temperada que a l'Amèrica del Sud tropical i l'Amèrica Central. La segona
característica d'alguns països rau en el fet que la proporció de dones casades és més
baixa que a Àsia i Àfrica. Això porta com a conseqüència una xifra elevada de
naixements fora del matrimoni.
La baixa de la natalitat, en àmplia correlació amb els nivells de mortalitat damunt
citats, origina un creixement demogràfic inferior al d'Àsia (no inclosa la
ex-URSS) i al d'Àfrica.
15. Quan a Àsia, que és el continent que congrega la part més gran de la Federació de
Rússia i els dos Estats més poblats del planeta, Xina i l'Índia, cal dir que mentre
l'evolució demogràfica de Rússia és comparable, en certa manera, a la d'Europa
oriental, els altres països d'Àsia presenten situacions molt diferents, no sols entre
Estats sinó també a l'interior dels Estats. Entre els països d'Àsia, els anomenats
"nous països industrials", sembla que alguns entren en la segona revolució
demogràfica". D'altres, en canvi, no han acabat encara la fase de la "primera
revolució demogràfica" i uneixen una natalitat força alta a mortalitats igualment
elevades. De manera que, en una evolució global marcada pel descens de la natalitat que
ha seguit el descens de la mortalitat, Àsia experimenta una gran heterogeneïdad
demogràfica. A l'interior mateix de Xina i l'Índia, la natalitat pot duplicar-se, i
encara més, mentre que els índexs d'urbanització són dues vegades menys elevats que a
Europa.
16. Per tant, l'evolució de la població mundial no pot estudiar-se sense tenir en compte
una dada gairebé general, és a dir, la relació entre índexs de fecunditat i índexs de
mortalitat11 i sense tenir presents els enormes contrastos demogràfics existents no sols
entre continents sinó també a l'interior dels continents i dels Estats, on a vegades es
constaten desigualtats regionals molt grans. Reflexionant, doncs, globalment en termes de
població mundial, s'atenuen la diversitat d'índexs de moralitat, la varietat de
fenòmens migratoris, les diferències dels índexs de creixement de la població, que en
alguns territoris són fins i tot negatius. Sense conèixer aquestes diferències, no es
pot ignorar la realitat de les evolucions demogràfiques.
Capítol II
POBLACIONS I SOCIETATS
17. Tenint en compte les dades quantitatives proporcionades per les grans institucions d'estadística i els factors que entren en joc en l'estimació numèrica de les evolucions, les realitats demogràfiques són certament molt diverses segons les regions; i són, a més, enormement complexes.12 Tot estudi de la població ha de tenir en compte la història dels pobles en qüestió, els canvis verificats en el règim demogràfic, i també les diferències considerables, a vegades, que hi ha entre un punt i un altre. De tota manera, són molts -sobretot entre aquells l'experiència de vida dels quals està limitada a les ciutats- els qui s'inclinarien a creure que "existeix una crisi de la població mundial". Per justificar el "control demogràfic", s'ha parlat de "bomba demogràfica", d'"explosió demogràfica", de "món superpoblat", que disposa de recursos irremeiablement limitats; es diu que hi ha un "consentiment mundial" sobre la urgència de la situació. Els eslògans divulgats sobre aquests temes no resisteixen, tanmateix, l'anàlisi, ja que la història del desenvolupament de la humanitat demostra si n'és de simplista l'afirmació segons la qual caldria controlar l'amplitud de la població, per assolir un cert nivell de prosperitat o mantenir-s'hi. Convé, doncs, examinar les evolucions demogràfiques seriosament i amb lucidesa.
1. Creixement demogràfic i nivell de vida
18. Les dificultats per al desenvolupament en els països en qüestió cal no buscar-les
únicament en l'augment del nombre dels habitants. Molts d'aquests països posseeixen
recursos naturals considerables, capaços sovint de sostenir poblacions més nombroses que
les actuals. Lamentablement, aquest potencial avui es troba subexplotat o mal explotat en
moltes ocasions. I més en general, la terra posseeix elements que han esdevingut, al
llarg de la història i gràcies a la creativitat de l'home, recursos decisius per al
progrés de la humanitat. L'origen de les dificultats dels països anomenats del Tercer
Món cal buscar-lo primerament en les relacions internacionals. Aquestes dificultats, les
ha estudiat i denunciat l'Església moltes vegades.13 Davant aquestes causes que
incideixen en la dificultat del desenvolupament, esdevé necessària la solidaritat,
encara que aquesta pressuposa un canvi en les polítiques de les nacions desenvolupades.
Hi ha també altres causes internes dels mateixos països en vies de desenvolupament. El
baix nivell de vida i les mancances alimentàries que àdhuc arriben fins a la fam, poden
ser fruit de males gestions tant polítiques com econòmiques, combinades sovint amb la
corrupció. Cal afegir-hi pressupostos militars exagerats, en ple contrast amb el baix
import dels pressupostos dedicats a l'educació; guerres -a vegades per la intromissió
d'altres nacions- o conflictes fratricides; desigualtats clamoroses en el repartiment dels
guanys; concentració de mitjans de producció en profit d'una casta de privilegiats;
discriminació de les minories; paralitzadora càrrega del deute exterior acompanyada
d'èxode de capitals; pes de certes pràctiques culturals negatives; desigual accés a la
propietat; burocràcies que bloquegen la iniciativa i la innovació, etc. En realitat, si
bé hi ha condicions objectives que expliquen el subdesenvolupament en certes regions del
planeta, no hi ha fatalitat davant el no-desenvolupament, perquè totes aquestes causes
poden ser vençudes, si s'apliquen les mesures oportunes, encara que això continuï
essent difícil.
2. Alimentació, recursos i població
19. El creixement de la població, ¿portaria, com una inevitable conseqüència, set i
pobresa, des del moment que alguns afirmen que els recursos alimentaris mundials i d'altra
mena són limitats? Hem de tenir en compte que el volum de recursos a disposició en el
planeta ni està pre-definit ni és invariable. La història de les societats i
civilitzacions ens mostra que alguns pobles, en determinats moments de la seva història,
han sabut explotar recursos no tinguts en compte o desconeguts per generacions precedents.
De manera que, al llarg dels segles, els recursos de la humanitat no s'han estancat ni han
disminuït, sinó que han augmentat i s'han diversificat. Amb el cultiu de plantes
explotades recentment, com la patata que ha originat una veritable revolució en
l'alimentació; amb l'ús de tècniques noves, per exemple la irrigació dels arrossars o
el cultiu en hivernacles; la capcitat d'utilitzar recursos no apreciats anteriorment com
el carbó, el petroli, els adobs, l'àtom, la sorra, els homes han augmentat els recursos
a llur disposició. Aquests progressos són perceptibles igualment en els sectors de
l'agricultura i la ramaderia, on els mètodes moderns multipliquen les possibilitats. Des
de l'energia solar -avui infrautilitzada en gran mesura- als nòduls submarins, passant
pels centres de "revolució verda" anunciats pels grans agrònoms, tenint en
compte sobretot els progressos de la enginyeria genètica aplicada al món vegetal i
animal, els homes continuen comptant amb grans possibilitats per al desenvolupament del
planeta.14
20. Per altra part, si s'estudia la utilització de les tecnologies agrícoles en els
països més avançats, es constata que els homes posseeixen ja des d'ara la capacitat de
produir béns alimentaris suficients per a la població mundial, àdhuc en el cas en què
es fessin realitat les hipòtesis plantejades per organitzacions internacionals en llurs
projeccions més altes sobre la població mundial: i això sense tenir en compte els
progressos tècnics del futur.15
Tot això confirma que les mancances més crítiques de recursos alimentaris tenen remei
quan els homes estan equipats per a afrontar-les i procuren ser solidaris.16
Les penúries alimentàries posades en evidència pels mitjans de comunicació aquests
últims anys, són conseqüència de guerres i lluites fratricides, com es pot veure
actualment en diversos països, i de la mala gestió estatal o privada, molt més que de
la inclemència del clima o altres causes naturals.
3. Ambient i població
21. Segons una afirmació freqüent, el nombre d'habitants sobre la terra es el que
produeix la contaminació creixent o la degradació de l'ambient. La preocupació per
l'ambient sorgí en la Conferència mundial de les Nacions Unides sobre la població de
1974.17 La Conferència sobre la població de Mèxic de 1984 tractà de nou el tema;18 i
després, la Conferència sobre ambient i desenvolupament de Rio el 1992.19 Per altra
part, els països desenvolupats, amb una forta densitat demogràfica, presenten menors
índexs de contaminació que els assolits recentment en els països de precedent règim
comunista.20 En aquests països, el sistema de producció resulta que es extremadament
contaminant. Els models de producció i consum i els tipus d'activitats econòmiques són
els que determinen la qualitat de l'ambient. Sovint, la degradació d'aquest es deu a
polítiques equivocades, que poden i han de ser corregides amb esforços raonables i
conjunts dels sectors públic i privat.
22. No és menys cert que en les societats desenvolupades convé posar remei a certs modes
de consum que no respecten l'ambient, i no tenen en compte les responsabilitats dels
nostres contemporanis respecte a les generacions futures.
23. El problema del medi ambient ha de ser considerat a la llum del desenvolupament humà,
tenint-ne presents els aspectes econòmics i socials. Per aquesta raó, totes aquestes
qüestions tenen implicacions ètiques. Els fets confirmen que els països
industrialitzats fan grans esforços reals i estan disposats a realitzar-los per protegir
llur ambient. Això els exigeix recórrer a tècniques de producció no contaminants i
tenen un alt sentit de responsabilitat. El problema de l'ambient es planteja igualment en
els països en desenvolupament. En aquest últim cas els majors problemes neixen de
l'explotació mal controlada dels recursos naturals, de l'ús de tècniques agrícoles
antiquades que esgoten el terreny, o també de la implantació anàrquica de firmes
-estrangeres sovint- molt contaminants. En aquestes regions, l'adopció de tecnologies
apropiades podria prevenir la degradació del medi ambient. En tot cas, seria simplista
llançar sobre les poblacions d'aquestes regions la responsabilitat de les pluges àcides
o d'altres fenòmens recordats ací i allà a propòsit dels desequilibris ecològics del
planeta.
Segona part
ACTITUDS RESPECTE DE
LES REALITATS DEMOGRÀFIQUES
Capítol I
CONTROL DE LA POBLACIÓ
I DESENVOLUPAMENT
24. L'esment dels índexs d'evolució demogràfica sovint
desencadena vives reaccions; es presenten xifres globals que expressen la relació entre
creixement demogràfic i natalitat. Segons aquest tipus de reflexió, el control de la
natalitat seria la condició indispensable i prèvia al "desenvolupament
durador" dels països pobres. Hom entén per "desenvolupament durador" un
desenvolupament en el qual els diferents factors (alimentació, salut, educació,
tecnologies, població, ambient, etc.) que hi ha en joc, estiguin harmonitzats per evitar
desequilibris de creixement i pèrdua de recursos. Són les nacions més desenvolupades
les qui defineixen per als altres països, cosa que, segons llur punt de vista, és
"desenvolupament durador". Això explica que alguns dels països rics i les
grans organitzacions internacionals estiguin de debò disposats a ajudar econòmicament
aquests països, però amb una condició: que acceptin programes de control sistemàtic de
llur natalitat.
Els qui reaccionen així, generalment no han assimilat la lògica dels mecanismes
demogràfics i, més concretament, el fenomen d'autoregulació constatada en les xifres.
Ignoren o infraestimen, per tant, la importància dels descensos de la taxa de natalitat
que es constata en els països en vies de desenvolupament i igualment la disminució
demogràfica dels països industrialitzats.
25. És difícil trobar en la història l'exemple d'una país amb tendència prolongada
(més de vint-i-cinc anys) de la disminució de la seva població i que, alhora, frueixi
d'un desenvolupament econòmic substancial. Fins i tot s'ha demostrat que el creixement
demogràfic sovint ha precedit el creixement econòmic. L'Església, atenta a les lliçons
de la història, expressades en alguns fets recents, no pot acceptar que hom prengui les
poblacions més pobres com a "víctimes expiatòries" del subdesenvolupament.
L'Església considera aquesta posició especialment inoportuna quan es contempla els
països sumits en greus dificultats econòmiques, precisament quan tenen una densitat
demogràfica baixa i abundants recursos explotables. Per altra part, l'Església no pot
desconèixer les evolucions demogràfiques negatives dels països industrialitzats,
justament perquè els efectes d'aquestes evolucions no poden ser neutres. Al mateix temps,
l'Església desitja entaular un diàleg constructiu amb els qui continuen convençuts de
la necessitat de realitzar un control imperatiu de població, i amb els governs i
institucions que s'ocupen de polítiques de la població, ja que hi ha problemes
demogràfics reals, si bé sovint són vistos des d'una òptica equivocada i es porposen
solucions depravades per a resoldre'ls.
26. Convé indicar ara els mètodes principals dels qui proclamen la limitació del
creixement de la població i hi veuen una de les primeres condicions del desenvolupament
econòmic i social. Enumerant aquests mètodes, posarem una especial atenció al problema
de l'avortament.
Capítol II
MÈTODES DE CONTROL DE LA POBLACIÓ
27. És un fet conegut de tothom l'existència d'una
àmplia xarxa internacional d'organitzacions ben finançades, amb l'objectiu de reduir la
població. Aquestes organitzacions comparteixen, en mesures diverses, una òptica semblant
i preconitzen polítiques antinatalistes. Algunes d'aquestes organitzacions sovint actuen
en connexió amb companyies que preparen, produeixen i distribueixen substàncies i
dispositius contraceptius (per ex., el "dispositiu intrauterí" DIU) o
aconsellen l'esterilització i àdhuc l'avortament. Aquestes organitzacions promouen,
divulguen i sovint apliquen, mètodes molt variats per a reduir la població.
28. El Sant Pare ha denunciat aquestes "campanyes sistemàtiques contra la
natalitat".21 Algunes campanyes estan organitzades i finançades per organitzacions
internacionals (públiques o privades), dirigides amb freqüència pels governs. Aquestes
campanyes, sovint, es duen a terme invocant la salut i el benestar de la dona i es
destinen als joves en forma de programes d'educació sexual antinatalista. Convé destacar
de passada que entre els factors que controlen la demografia n'hi ha un, en diversos
països, que no perquè és indirecte és menys important: la falta d'habitatge adequat
per a les famílies. En tot cas, els mètodes elaborats per a controlar directament els
naixements són actualment els mitjans principals en curs en el control demogràfic.
Abordarem ací principalment els mètodes recentment desenvolupats, tot fent notar que els
mètodes "tradicionals" (mecànics, coitus interruptus, per ex.) continuen
emprant-se encara avui abundantment. Tots aquests mètodes artificials plantegen problemes
ètics importants pel que fa a la vida humana i als drets de la persona i de la família.
1. Contracepció hormonal
29. La contracepció hormonal figura entre els mètodes moderns de limitació de la
població, difosos en gran escala a nivel internacional. Algunes relacions preparades per
organitzacions internacionals publiquen periòdicament estadístiques sobre el nombre de
dones que realitzen aquest tipus de contracepció. Altres relacions donen a conèixer
així mateix les iniciatives de certes organitzacions per a estimular i finançar
investigacions sobre aquests productes i divulgar-los àmpliament.
30. En algunes aplicacions recents, la contracepció hormonal planteja problemes nous. En
efecte, hom sap que la píndola de la primera generació -estroprogestativa- té efecte
essencialment contraceptiu: fa impossible la concepció en bloquejar l'alliberament de
l'òvul. Ara bé, entre les píndoles presentades avui com contraceptives, n'hi ha que
produeixen efectes diversos segons el cas. Així, la píndola actua ja sigui impedint la
concepció ja sigui impedint la nidació de l'òvul ja fecundat, és a dir, d'un individu
de l'espècie humana. En aquest últim cas i malgrat els eufemismes acostumats en aquestes
matèries, les esmentades píndoles provoquen l'avortament de l'òvul fecundat. La dona
que empra una píndola d'aquest tipus o algun altre mètode nou de contracepció
hormonal,23 mai no té la possibilitat de saber exactament què passa, ni si en concret
avorta.
2. Esterilització
31. Un altre mètode de control demogràfic és l'esterilització femenina i masculina,
que també està molt promoguda en nombrosos països. El mode de propagar
l'esterilització planteja qüestions greus sobre els drets de l'home i el respecte de la
persona. Aquestes qüestions es refereixen especialment a l'honradesa i la qualitat de la
informació donada sobre l'esterilització i les seves conseqüències, com també al grau
de consentiment lúcid i lliure obtingut d'aquestes persones. La qüestió de la
competència del consentiment es planteja sovint quan les persones posseeixen un nivell
educatiu poc elevat. Com en altres casos, també ací hom recorre a l'eufemisme; per
exemple, a propòsit de la lligadura de les trompes es parlarà de "contracepció
quirúrgica voluntària femenina".
En el pla moral, essent una supressió deliberada de la funció procreativa,
l'esterilització no sols viola la dignitat humana sinó que àdhuc suprimeix tota deguda
responsabilitat en el camp de la sexualitat i de la procreació. Els programes
d'esterilització han provocat protestes molt fortes, amb repercussions polítiques
directes en certs casos. De fet, pel fet de ser habitualment irreversible,
l'esterilització quirúrgica, a llarg termini, pot tenir efectes demogràfics més clars
que la mateixa contracepció o l'avortament.
3. Avortament
32. Malgrat certs desmentiments, l'avortament (quirúrgic i farmacològic) es presenta
obertament o veladament com un mètode de control de la població. Aquesta tendència
s'observa fins i tot en institucions que en llurs orígens no havien inclòs en llurs
programes l'avortament. Un pot preguntar-se en quina mesura s'ha posat en pràctica,
després de la Conferència internacional de Mèxic sobre la població, la Recomanació
aprovada per aquella Conferència que rebutjava l'avortament com a mètode de control
demogràfic.
33. La Recomanació 18 de l'esmentada Conferència diu: "Hom no estalviarà cap
esforç per disminuir la malaltia i la mortalitat maternes". I, a propòsit de la
salut de la dona, precisa: "Hom invita instantment els governs (...) a prendre les
mesures oportunes per a ajudar la dona a evitar l'avortament, que en cap cas no ha de ser
aconsellat com a mètode de planificació familiar; i, tant com es pugui, a tractar amb
humanitat les dones que han practicat l'avortament i proporcionar-los serveis
d'assessorament".24
34. Aquesta Recomanació fou acceptada per l'assemblea de les nacions que participaven en
la Conferència. S'adreçava als governs, alguns dels quals destinen fons a organitzacions
de control de la població. Amb tot, les activitats i les investigacions fetes a compte
d'aquestes organitzacions proven que en la pràctica no s'aplica la Recomanació 18.
Moltes d'aquestes organitzacions preconitzen, almenys de fet, l'avortament entre els
mètodes de planificació familiar.
35. En les societats desenvolupades, algunes dones consideren l'avortament una solució
d'emergència en cas d'haver fracassat en la contracepció. En els països en vies de
desenvolupament hom tendeix a facilitar el recurs a l'avortament com a mètode eficaç de
control demogràfic, sobretot entre els estrats més pobres de la població.
36. A més dels diversos mètodes quirúrgics, s'han elaborat mètodes químics per a
provocar l'avortament. Podem esmentar les vacunes anti-embaràs,25 injeccions a base de
progestatius com la Depo-Provera o el Noristerat, 26 les prostaglandines, l'administració
d'altes dosis d'ostroprogestatius (anomenada comunament la píndola del dia següent) i
també la píndola abortiva RU-486 preparada pel Laboratori Roussel-Uclaff, filial
d'Hoechst. A més, en el context de l'avortament precoç, pot ser inclòs el dispositiu
intrauterí (esterilet).
4. Infanticidi
37. I, finalment, cal recordar que en certs països continua practicant-se l'infanticidi a
fi de controlar la població. Les nenes solen ser més sovint les víctimes innocents.
Tercer part
POSICIÓ ÈTICA I PASTORAL
DE L'ESGLÉSIA CATÒLICA
38. L'Església, lluny de romandre indiferent a les
diverses evolucions demogràfiques, en sospesa, en canvi, l'abast i en coneix la
complexitat. Això no obstant, ha de proclamar que entre les actituds possibles davant
aquest problema, no totes són moralment acceptables. La postura de l'Església en aquesta
matèria no pot ser dictada per meres consideracions quantitatives. És, abans que res,
conseqüència de la veritat sobre l'home27 i d'una determinada concepció de la persona i
de la societat humana.
39. A continuació exposarem a grans trets aquesta posició de l'Església. En primer
lloc, resumirem l'ensenyament dels Papes sobre el tema. Veurem després quins són els
principi que l'Església posa en evidència per a aportar la seva contribució a la
comprensió de les dades relatives a la població. Finalment, enunciarem alguns tipus
d'accions que seria oportú enfocar o estimular.
Capítol I
ENSENYAMENT DELS PAPES
[...]
Capítol II
PRINCIPIS ÈTICS
PER A UNA ACTITUD PASTORAL
62. L'angoixa dels qui evoquen sense treva "la crisi demogràfica mundial" no sembla que estigui justificada per les evolucions diferenciades, constatades realment, de la població en els diversos països del món. De fet, aquesta inquietud és expressió d'una espècie d'ideologia de la por pel futur i desconfiança en l'home. Aquesta actitud "asseguradora" es troba en diferents moments de la història amb formulacions diverses però fonamentalment convergents. Hipoteca la solidaritat entre generacions i entre nacions. L'Església ha d'il.luminar els homes i ajudar-los a reflexionar sobre aquesta ideologia expressada molt sovint pels mitjans de comunicació.
1. Aportació de l'ensenyament social de l'Església
63. En primer lloc, l'Església crida l'atenció amb urgència sobre l'aportació
encoberta d'una nova forma de pobresa. Aquesta nova forma de pobresa es manifesta
concretament en actituds negatives davant la vida i la família. Aquestes actituds duen a
oblidar la solidaritat; abandonen els homes en la soledat; no són prou acollidores per a
les generacions futures ni prou sensibles a la falta de població. Són actituds que
revelen la pitjor de les pobreses: pobresa moral.
64. Les adquisicions positives heretades del reemplaçament de les generacions passades
corren el risc de perillar o fins i tot de perdre's en part, per falta d'homes capaços de
transmetre'ls. Perilla la transmissió del patrimoni comú de la humanitat, constituït
per valors morals i religiosos, els béns de la cultura, les arts, les ciències i les
tècniques. Aquest patrimoni pot ser transmès i enriquit solament amb l'aportació de
noves generacions d'homes. Els primers que patirien per aquest empobriment i declivi
serien precisament els més desposseïts dels homes, ja que les societats opulentes, però
envellides, corren el risc, alhora, d'enfonsar-se en un egoisme creixent. D'aquí que
l'Església ha de manifestar sense treva la seva opció preferencial, bé que no
exclusiva, pels més vulnerables.
65. L'Església és així mateix conscient de la realitat de les evolucions demogràfiques
en els països en vies de desenvolupament. Afirma que cada home i cada poble són cridats
al desenvolupament. Hi ha manera de remeiar les desigualtats entre les condicions en
l'existència, en el posseir, en el saber i en el saber fer. Mai no és una fatalitat el
subdesenvolupament. És possible posar en pràctica dinàmiques de desenvolupament que
permetin a cada home i a cada poble desplegar les seves virtualitats i vèncer així el
subdesenvolupament. Entre altres, l'accés de tots al saber és una prioritat absoluta a
fi que cadascun dels homes i de les nacions es trobin en situació de resoldre
satisfactòriament per ells mateixos els problemes elementals de subsistència i de
desenvolupament, evidents en el marc de la solidaritat internacional.54
66. Pel que fa a les realitats demogràfiques, la recerca d'una actitud humana en les
respostes donades és aclarida per la doctrina de l'Església sobre el bé comú, sobre
allò que és superflu i sobre la destinació universal dels béns.55 La perspectiva del
bé comú universal exigeix una solidaritat efectiva entre els pobles, que pugui dirigir
els esforços de cadascú en benefici de tots. Ningú, individu o nació, no està
justificat per a fer prevaler el seu bé particular per damunt de les exigències del bé
comú de la família humana.
67. L'Església ensenya igualment que la justícia exigeix que els pobles més afavorits
comparteixin allò que és superflu amb els qui es veuen privats dels béns necessaris per
a viure.56
68. Quant als ensenyaments sobre la destinació universal dels béns, recorda que segons
el designi del Creador, el conjunt dels béns de la humanitat -inclosos els béns
espirituals i els intel.lectuals- està a disposició de la comunitat humana present i
futura, i davant d'ells cada generació ha de comportar-se responsablement.57
69. El principi de subsidiarietat s'aplica també al camp de la població. Com els últims
Papes han indicat, l'Església reconeix als poders públics -dintre dels límits de llurs
competències- un dret en aquesta matèria, però afirma, així mateix, que l'Estat no pot
arrogar-se en aquest camp les responsabilitrats que no pot treure als esposos. Amb més
raó, l'Estat no pot fer xantatge, ni coaccionar, ni exercir violència per a aconseguir
que les parelles se sotmetin a les seves intimidacions en aquesta matèria.58 Tota
política demogràfica autoritària, sigui encoberta o declarada, és inacceptable. Al
contrari, correspon a l'Estat protegir la família i la llibertat dels esposos, garantir
la vida dels innocents i, especialment, fer respectar la dona en la seva dignitat de
mare.59 Per exercir aquestes funcions primordials, l'Estat i les autoritats públiques en
general han d'adoptar polítiques apropiades, especialment en el camp fiscal i educatiu.
70. Aquest mateix principi de subsidiarietat val igualment per a les institucions
internacionals públiques.. Cap d'aquestes no té dret a pressionar sobre els Estats o
comunitats nacionals, a fi d'imposar-los polítiques incompatibles amb el respecte de la
persona, de la família o de la independència nacional. Aquestes institucions van néixer
pel desig de fer confluir lliurement els esforços de totes les nacions vers una societat
més justa. Per tant, han de respectar la sobirania legítima de les nacions, com també
la justa autonomia de les parelles. Se'n segueix que les esmentades institucions
ultrapassarien llurs competències si incitaven els Estats a adoptar políques
demogràfiques que elles mateixes estableixen i si estimulaven aquestes polítiques amb
pressions per a facilitar-ne la posta en pràctica.
71. Cal estar també atents perquè aquestes institucions no estiguin al servei de nacions
poderoses. Hi ha el perill, així mateix, que abundi entre les nacions pobres la sospita
que certes nacions intenten exercir el poder a escala mundial valent-se de mitjans posats
a disposició per aquestes institucions. Per això, l'Església recorda que hi ha un deure
de solidaritat internacional i que per als rics és deure de justícia ajudar els pobres
de tot el món. Afirma igualment que seria escandalós vincular la concessió d'aquesta
ajuda a condicions immorals que afecten el domini de la vida humana. Afirma, a més, que
seria greu abús del poder intel.lectual, moral i polític presentar les campanyes
antinatalistes -acompanyades àdhuc de violència moral i fins i tot física a vegades-
com la més apropiada expressió de l'ajut dels pobles rics als pobles desafavorits.60
72. Precaucions semblants caldria aplicar també respecte a les institucions
internacionals privades. Aquestes podrien anteposar interessos particulars de grups
privats als drets imprescriptibles per a tots els éssers humans: dret a la vida, a la
integritat física, a l'educació, a la llibertat responsable, i drets de tots els pobles
a l'autonomia i al desenvolupament humà en solidaritat.
2. Per la vida i la família
73. Mereixen ser recordats altres dos principis ètics, ja que en ells es basa l'Església
quan es pronuncia sobre les evolucions demogràfiques: el primer es refereix a la
condició sagrada de la vida humana i la responsabilitat dels esposos respecte de la
transmissió de la vida. Creats a imatge i semblança de Déu, origen de tota vida, homes
i dones són cridats a ser copartícips amb el Creador en la transmissió del do sagrat de
la vida humana. Dintre de la comunió de vida i d'amor que és el matrimoni, constitueixen
la família, cèl.lula bàsica de la societat.61 No està d'acord amb el designi de Déu
que els esposos impedeixin o destrueixin la fecunditat per mitjà de la contracepció
artificial o l'esterilització; i, menys encara, que recorrin a l'avortament per a
suprimir llurs fills abans que neixin.62 La paternitat i la maternitat veritablement
responsables comencen per assumir llur responsabilitat de parella com a tal, davant
l'Autor i Senyor de la vida; es basa, per tant, en la generositat en el matrimoni i en el
respecte del dret a la vida de l'infant no nascut.
74. El segon principi es refereix a l'intrínsec dret a la paternitat. En la Carta dels
drets de la família, l'Església afirma: "Els esposos tenen el dret inalienable de
constituir una família i de decidir sobre l'interval entre els naixements i el nombre de
fills a procrear, tenint en plena consideració els deures envers ells mateixos, envers
els fills ja nascuts, envers la família i la societat, en una justa jerarquia de valors i
d'acord amb l'ordre moral objectiu que exclou el recurs a la contracepció,
l'esterilització i l'avortament".63
75. Per això, en la mateixa mesura, agències internacionals que recorren a la coacció i
a l'engany, violen no sols els drets de l'home i la dona en tant que individus, sinó
també els drets de la família. La Carta dels drets de la família diu així: "a)
Les activitats de les autoritats públiques i de les organitzacions privades que intenten
limitar d'alguna manera la llibertat dels esposos en les decisions de llurs fills
constitueixen una greu ofensa a la dignitat humana i a la justícia. b) En les relacions
internacionals, l'ajuda econòmica concedida per a la promoció dels pobles no ha de ser
condicionada a l'acceptació de programes de contracepció, esterilització o avortament.
c) La família té dret a l'assistència de la societat pel que fa als seus deures en la
procreació i l'educació dels fills. Les parelles casades, amb família nombrosa, tenen
dret a una ajuda adequada i no han de ser sotmeses a discriminació".64
Més independentment de la licitud moral de les polítiques demogràfiques que es proposin
els governs, no tenen cap dret a decidir en comptes dels pares sobre el nombre de fills
que poden tenir i han de tenir. Sols percebent el valor intrínsec de la persona humana,
del matrimoni i de la la família, es pot estimular els homes a ser acollidors dels fills
amb vista al futur.
3. L'elecció responsable
76. Lliures d'elegir el nombre dels fills, els esposos han de ser igualment lliures
d'adoptar mètodes naturales de regulació de la fecunditat de manera responsable, quan hi
ha raons serioses i en conformitat amb l'ensenyament de l'Església. Aquests mètodes són
diversos i mereixen ser coneguts i divulgats;65 cal oferir, per tant, a les parelles el
mitjà d'exercir lliurament la maternitat i la paternitat responsables. Els mitjans
artificials de control de naixements i també l'esterilització no respecten la persona
humana de la dona i de l'home, car anul.len o impedeixen la fecunditat que forma part
integrant de la persona.
Per això, el 1994, en la seva Carta a les famílies, en ocasió de l'Any internacional de
la família, el sant pare Joan Pau II explicava així aquesta maternitat i paternitat
responsables dels esposos: "Ells viuen llavors un moment d'especial responsabilitat,
àdhuc per la potencialitat procreativa vinculada amb l'acte conjugal. En aquell moment,
els esposos poden esdevenir pare i mare i iniciar el procés d'una nova existència humana
que després es desenvoluparà en el si de la dona. Encara que és la dona la primera que
s'adona que és mare, l'home amb el qual s'ha unit en "una sola carn" pren al
seu torn consciència, mitjançant el testimoni d'ella, d'haver esdevingut pare. Tots dos
són responsables de la potencial, i després efectiva, paternitat i maternitat".66
Capítol III
ORIENTACIONS PER A L'ACCIÓ
77. Amb gran part de les informacions que circulen sobre
les realitats demogràfiques cal que estar previnguts, perquè són errònies. Davant les
reserves sobre aquestes informacions i davant programes de control de la població
moralment inadmissibles, l'Església no pot quedar-se silenciosa ni inactiva. No es limita
a adoptar una actitud de principi davant aquests abusos, sinó que respon de manera
positiva i pràctica, d'acord amb la seva missió de servei a la família, "santuari
de la vida". Els cristians abans que res han de difondre la veritat, sobretot quan
és ocultada sota tòpics molt propagats i desproveïts de fonament.
78. Tothom està invitat a donar proves de vigilància davant les pràctiques que no
respecten la persona humana. En cada situació concreta, com s'utilitza el tema de
l'ambient per justificar el control obligatori de la població? A què porta la política
familiar? ¿Garanteix, aquesta, la veritable llibertat de les parelles? ¿Es denuncien els
casos en els quals organitzacions internacionals o nacionals, públiques o privades violen
els drets dels individus o de les famílies, amb el pretext d'"imperatius
demogràfics" fal.laços? En quina mesura organitzacions internacionals pressionen
els Estats per obtenir que subscriguin polítiques de "contenció" demogràfica
incompatibles amb la justa sobirania de les nacions?
79. Algunes prioritats s'imposen sense cap dubte i exigeixen una acció ràpida:
- Múltiples intents de la ideologia de "la crisi demogràfica" que pretenen
influir en les agències internacionals i en els governs.
- Proclamació dels autoanomenats "drets de la dona" que menyspreen la vocació
d'aquesta a donar la vida.
- La contínua referència freqüent i abusiva als problemes de l'ambient, amb el fi de
justificar una control forçós de la població.
- Intents de propagar productes abortius com el RU-486, no sols en països anomenats
desenvolupats sinó, sobretot, en països pobres.
- La generalització de l'esterilització.
- La banalització i la difusió de dispositius contra la vida, com ara els dispositius
intrauterins DIU (esterilets).
- Les violacions dels drets imprescriptibles i inalienables de l'individu i la família.
- I, més en general, els abusos del poder intel.lectual, moral i polític.
A més, l'Església recorda la necessitat d'actuar prioritàriament contra pràctiques
nefastes: reptes contraris a la vida com la droga, la pornografia, la violència, etc.
1. Correcte coneixement de les realitats
80. Els cristians i tots els homes de bona voluntat han d'informar-se per a comprendre com
són de diferents els pobles quant a llur situació i llur evolució. Han de desenvolupar
un esperit crític davant la ideologia de la "crisi demogràfica". Enfront de la
insistència programàtica desplegada per molts moviments a favor del ocntrol obligatori
de la població, és urgent que els cristians i tots els homes de bona voluntat tinguin
més en compte el fet que les tàctiques emprades utilitzen contínuament informacions
econòmiques i demogràfiques simplistes, i projeccions aproximatives, i àdhuc
inexactes.67
81. L'Església estimula vivament tots els experts implicats en el tema i, més
especialment, els demògrafs, els economistes i els politòlegs a aprofundir llurs
investigacions científiques sobre les realitats demogràfiques. Les associacions i les
organitzacions que respecten la persona humana i la família han de dedicar un espai en
llurs reflexions i activitats al correcte coneixement de les dades i de les diversitats
demogràfiques. Han d'oposar un refús raonat a la ideologia que manifesta por a la vida i
al futur. Això concerneix igualment les organitzacions que actuen a favor de la justícia
i de la pau en la solidaritat.
Per llur banda, totes les institucions formatives són invitades a incloure en llurs
programes una reflexió sistemàtica i crítica sobre les realitats demogràfiques.
Aquests esforços han de completar-se amb la voluntat d'informar objectivament els líders
de l'opinió, els mitjans de comunicació, com també l'opinió pública.
2. Política familiar
82. Tota autoritat territorial, nacional, regional o local, té el deure de desenvolupar
una política familiar que permeti a les famílies d'assumir lliurement llurs
responsabilitats en la societat d'avui i en la successió de les generacions. Aquestes
polítiques familiars han d'establir diversos mitjans per a la reglamentació del treball,
l'adequació fiscal, l'accés a l'habitatge, a l'educació, etc.
A més, aquesta política familiar ha d'incloure la lluita contra l'"imperialisme
contraceptiu" que la Delegació de la Santa Seu denuncià ja el 1974, en la
Conferència internacional sobre la població, celebrada a Bucarest. Aquest
"imperialisme contraceptiu" que viola les tradicions religioses i culturals de
la vida familiar, violenta la llibertat de les persones i dels esposos i, amb elles,
fereix les famílies i les nacions.
83. Les associacions i les organitzacions nacionals i internacionals, públiques i
privades, tenen també llurs responsabilitats en la promoció de la correcta política
familiar. En la recerca del naixement de comunitats humanes solidàries, la política
familiar és indispensables per a aconseguir que aquestes cèl.lules de base -que són les
famílies- col.laborin en el desenvolupament de tota la comunitat humana. No sols els
polítics i els legisladors són agents i protagonistes d'una autèntica política
familiar, sinó molt especial els pares i les mateixes famílies.68
3. Justícia per a la dona
84. L'Església recomana també que es posin en pràctica polítiques idònies per tal que
es respecti l'especificitat humana de la dona com a persona, esposa i mare. Les dones són
les primeres que sofreixen en el cor i en el cos les campanyes inspirades per la ideologia
de la por demogràfica. En aquestes campanyes s'utilitza un fals concepte de "salut
reproductiva" femenina, per difondre diferents mètodes de contracepció o
d'avortament que, no sols poden suprimir la vida de l'infant no nascut, sinó que també
poden tenir repercussions greus en la salut de la dona, fins al punt de fer perillar la
seva vida.
Aquesta ideologia de la por demogràfica culpabilitza la dona en la seva dimensió
maternal, ocultant que, precisament, per aquesta dimensió ella aporta la seva prestació
essencial i insubstituïble a la societat. La qualitat d'una societat s'expressa en el
respecte al lloc de la dona. Una societat que menysprea l'acolliment de l'infant, que
menysprea la vida, menysprea la dona. Per això, precisament, cal fer tots els possibles
per a permetre a la dona d'exercir les seves responsabilitats, conciliant, com elles ho
saben, les tasques familiars, professionals, associatives i socials. Això serà possible
solament si hom reconeix de fet la igual dignitat de l'home i de la dona. En especial, la
dona ha de poder expressar-se i animar moviments orientats a donar a conèixer i a assumir
millor el seu lloc en la societat.69
4. Cap compromís possible
85. Es dóna el cas que organitzacions favorables al control obligatori de la població, a
través de mitjans il.lícits, comprometen deliberadament els cristians en llurs
activitats. Així pot passar que siguin invitats a participar en projectes o en programes
d'acció sobre temes prou nobles com és ara el desenvolupament o l'ambient, quan en
realitat la veritable meta d'aquestes iniciatives és difondre la ideologia de la por a la
vida (anti-life mentality) i implicar-los-hi tot desviant-los vers un "jou
impropi".70 Per tant, els cristians han d'estar atents, ser prudents i valents. Han
d'estar disposats a donar testimoni, fins al martiri, del valor que tothom té als ulls de
Déu.71
Cartes pastorals podran ajudar els fidels a discernir sobre els problemes morals
plantejats en el context de les evolucions demogràfiques i a organitzar llur pla d'acció
conseqüent.
CONCLUSIÓ
1. Desenvolupament, recursos o població
86. La diversitat i la complexitat de les evolucions demogràfiques dels diferents pobles
del món no poden ser resumides, com passa sovint, en fórmules provocants i sumàries
alhora. Per altra part, els índexs de creixement de la població mundial disminueixen,
després d'haver assolit un màxim els anys 1965-1970 amb una mitjana que, donada la seva
pròpia naturalesa, no reflecteix la varietat de situacions.
Les projeccions mitjanes de les organitzacions especitzades per al segle XXI, tenint en
compte el conjunt de la població dels diferents països, parlen d'un agument tres vegades
inferior al constatat en el segle XX. Tot demostra que les potencialitats del planeta són
àmpliament suficients per a satisfer les necessitats dels homes. Com ho destaca
expressivament Joan Pau II: "El principal recurs de l'home és, junt amb la terra,
l'home mateix. És la seva intel.ligència la que descobreix les potencialitats
productives de la terra i les múltiples modalitats amb què es poden satisfer les
necessitats humanes".72 El sant pare precisa encara més, i concreta el seu
pensament: "L'home és per a si mateix un do de Déu".73 Li correspon, doncs, a
l'home, d'explotar responsablement i amb iniciativa els béns que el Creador ha posat a la
seva disposició.
87. En el seu ensenyament, l'Església té present el fet de les evolucions
demogràfiques. Amb tot, es veu interpel.lada per campanyes que sembren la por al futur.
Els promotors d'aquestes campanyes no han assimilat la lògica de l'àmplia duració dels
mecanismes demogràfics i, més concretament, allò que la ciència de la població
anomena "transició demogràfica".74 Davant aquestes campanyes, l'Església es
preocupa sobretot de la promoció de la justícia a favor dels més desportegits. Certs
grups propaguen el control obligatori de la població per mitjà de la contracepció,
l'esterilització i àdhuc l'avortament; creuen veure en aquestes pràctiques "la
solució" dels problemes plantejats per les diferents formes de subdesenvolupament.
Quan aquesta recomanació procedeix de nacions pròsperes, sembla l'expressió del refús
dels rics a afrontar les veritables causes del subdesenvolupament. Més encara, els
mètodes proclamats per a reduir la natalitat produeixen efectes més nocius que els mals
que pretenen remeiar. Aquests perjudicis són més perceptibles a nivell dels drets de
l'home i de la família.
2. Solidaritat amb la família
88. Sols quan es reconeixen i promouen els drets de la família, pot donar-se un
desenvolupament autèntic, respectuós de la dona i de l'infant, com també del dret a la
rica varietat de cultures. En el context d'aquest desenvolupament humà autèntic existeix
una veritat moral fonamental que no pot ser canviada ni per les lleis ni per les
polítiques demogràfiques, patents o dissimulades. Aquesta veritat fonamental és la
següent: la vida humana ha de ser respectada des de la concepció fins a la mort natural.
La qualitat d'una societat no s'expressa sols pel respecte que es professa a la dona; es
manifesta així mateix pel respecte o menyspreu a la vida i a la dignitat humana.
En la Centesimus annus, Joan Pau precisa que aquest respecte a la vida ha de ser
fomentatat en la família. "Cal tornar a considerar la família com el santuari de la
vida. En efecte, és sagrada: és l'àmbit on la vida, do de Déu, pot ser acollida i
protegida de manera adequada contra els múltiples atacs a què està exposada, el lloc on
pot desenvolupar-se segons les exigències d'un autèntic creixement humà. Contra
l'anomenada cultura de la mort, la família constitueix la seu de la cultura de la
vida".75
89. Descobrint en la família el santuari de la vida i el cor de la cultura de la vida,
els homes i les dones poden alliberar-se de la "cultura de la mort". Aquesta
comença per la mentalitat anti-infant, tan estesa en la ideologia del control forçat de
la població. Els esposos i la societat han de reconèixer en cada infant un do desitjat
que els ve del Creador, un do valuós que ha de ser acollit i estimat amb goig.76
Junt amb els esforços per a posar en pràctica polítiques familiars, cal proclamar
també el valor inherent a cada infant com a ésser humà. Confrontat amb les evolucions
demogràfiques, l'home és invitat a valorar els talents que el Creador ha donat a
cadascú per realitzar el seu desenvolupament personal i contribuir d'una manera original
al de la comunitat. A fi de comptes, Déu no ha creat l'home sinó per incorporar-lo al
seu designi de vida i d'amor.
Les paraules de S. S. Pau VI damunt citades han de continuar fent reflexionar els
responsables de les nacions: "... La vostra tasca consisteix a aconseguir que el pa
sigui prou abundant a la taula de la humanitat i no a fomentar el control artificial de
naixements -que seria irracional- a fi de disminuir el nombre de comensals en el banquet
de la vida".77
Ciutat del Vaticà, 25 de març de 1994.
Alfonso Cardenal López Trujillo
President del Consell Pontifici per a la família
+ S.E. Mons. Elio Sgreccia
Secretari
* Text publicat simultàniament en quatre llengües per la
Libreria Editrice Vaticana.- En traduïm el text castellà, tot ometent el capítol I de
la III part, "L'ensenyament dels Papes" (nn. 40-61).
1. Cf. Joan Pau II, Exhort. apost. Familiaris consortio, 22 novembre 1981, 31: AAS 74
(1982) 117 [D. d'E. 1982, 163].
2. Cf. "Population Reference Bureau", Wold Population Data Sheet, 1993.
3. Daniel Noin, Atlas de la population mondiale, Paris, Reclus, La Documentation
française, 1991, p. 22.
4. L'índex sintèntic de fecunditat, calculat sumant les taxes de fecunditat per edat,
permet de comparar en el temps i en l'espai els comportaments de fecunditat, perquè
elimina pràcticament els efectes vinculats als diferents estrats, per edat, de les
poblacions.
5. Cf. Consell pontifici "Cor Unum", Consell pontifici per a la pastoral dels
emigrants i de les persones desplaçades, Els refugiats. Un repte a la solidaritat. Ciutat
del Vaticà, Libreria Editrice Vaticana, 1992 [D. d'E. 1993, 42-51].
6. Cf. Joan Pau II, Enc. Laborem exercens, 14 setembre 1981, 19: AAS 73 (1981) 625 [D.
d'E. 1981, 1139-1140].
7. Podem veure aquest fenomen en els diversos països d'Europa, en particular a Itàlia,
França, Alemanya i Espanya.
8. Considerat fiable pels observadors, l'inventari de novembre de 1991 en el país més
poblat d'Àfrica, Nigèria, ha donat 88,5 milions d'habitants, mentre que abans les dades
oficials indicaven 122,5 milions d'habitants, o sigui una sobreestimació de 34 milions!
9. Podem veure aquest fenomen en diversos països. Amb tot, a Ruanda, país petit, hi ha
una concentració demogràfica molt forta, causada per la immigració en una regió
fèrtil, associada a un alt nivell de procreació.
10. La importància de les relacions natalitat-població sembla il.lustrada per l'exemple
de Bolívia, que té l'índex més important de fecunditat d'Amèrica Llatina, però
igualment una de les més baixes en densitat.
11. Durant la "primera revolució demogràfica" en els països no desenvolupats,
els progressos de la medicina disminueixen la mortalitat en general, mentre que la
natalitat augmenta (reacció inversa). En la "segona revolució demogràfica",
per exemple actualment a Europa, la medicina continua disminuint la mortalitat però
també disminueix la natalitat.
12. Vegeu, per exemple, World Population Monitoring, 1991, Population Studies nº 126,
United Nations, New York 1992; The Sex and Age Distribution of Population, The 1990
Revision of the United Nations Global Population Estimates and Projections, Population
Studies nº 122, United Nations, New York 1991, i 1991 Annuaire démographique, United
Nations, New York 1993.
13. Cf. Joan Pau II, Enc. Sollicitudo rei socialis, 30 desembre 1987,11-26: AAS 89 (1988),
525-547 [D. d'E. 1988, 269-288].
14. L'Acadèmia pontifícia de les ciències va estudiar el 1991 la qüestió de la
relació recursos-població; cf. més avall nn. 56-57.
15. Tots sabem que quan es parla de "crisi" agrícola als Estats Units o en la
Comunitat europea, no es tracta de crisi de subproducció sinó de crisi de
sobreproducció.
16. Cf. Declaració mundial sobre la nutrició, Conferència internacional sobre la
nutrició, Organització de les Nacions Unides per a l'alimentació i l'agricultura,
Organització mundial de la salut, 12 desembre 1992.
17. Cf. Relació de la Conferència mundial de les Nacions Unides sobre la població,
Bucarest, 19-30 agost 1974, Nacions Unides, New York 1975, Resolució IX, p. 45-46.
18. Cf. Declaració de Mèxic sobre la població i el desenvolupament. Recomanació IV,
Relació de la Conferència internacional sobre la població, 1984, Nacions Unides, 1984,
p. 16.
19. Cf. Declaració de Rio sobre ambient i desenvolupament, Relació de la Conferència
mundial de les Nacions Unides sobre ambient i desenvolupament, Rio de Janeiro, 3-14 juny
1992, Nacions Unides, New York 1992, vol. I, p. 8-12.
20. Per exemple el desastre de Txernobil el 1986.
21. Sollicitudo rei socialis, 25: AAS 89 (1988), 543 [D. d'E. 1988, 284-285].
22. 1. Modifiquen l'estructura del mucus cervical, tot fent-lo impenetrable als
espermatozous. 2. Modifiquen la totalitat de la trompa de Fal.lopi, tot impedint el pas de
l'ou fecundat de la trompa a la cavitat uterina. 3. Alteren el desenvolupament normal de
l'endometri, tot incapacitant-lo per a la implantació de l'embrió. Aquests dos darrers
efectes són abortius i prevalen quan la píndola estroprogestativa no arriba a bloquejar
l'ovulació i, doncs, a funcionar com a contraceptiu.
23. Ultra la píndola estroprogestativa, hi ha en el comerç altres productes hormonals
definits intencionalment com a contraceptius. En realitat actuen impedint la continuïtat
de l'embaràs que acaba amb un avortament. Es tracta de píndoles o de substàncies
injectables o implantables (com ara el Norplant) que alteren l'endometri i la mobilitat de
les trompes, sense bloquejar l'ovulació i actuen, doncs, com a abortius. Aquestes
substàncies poden ser administrades a la dona de manera contínua, o en el cas de
relacions considerades fecundes ("la píndola de l'endemà").
24. Relació de la Conferència internacional sobre la població 1984, op. cit.,
Recomanació XVIII, p. 21 i 22. En el text francès, falta la frase següent: "que en
cap cas no ha de ser vist com un mètode de planificació familiar".
25. Vacunes anti-bcg o anti-gonadotropina coriònica humana.
26. Depo-Provera (Acetat de medroxiprogesterona). Noristerat (Enantat de noretisterona).
27. Cf. Joan Pau II, Enc. Centesimus annus, 25, 29: AAS 83 (1991) 822-824, 829 [D. d'E.
1991, 391-392, 394-395], on el Sant Pare presenta la veritat sobre l'home en el context de
l'esfondrament dels règims comunistes.
[atenció al moment de paginar el text: aquest document és publicat fragmentàriament; per això, passa de la nota 27 a la 53.]
53. Cf. Joan Pau II, Enc. Centesimus annus, 38-40, 49, 51:
AAS 83 (1991), 840-843, 854-857 [D. d'E. 1991, 401-403, 409-410, 410-411].
54. Cf. Ibid., 32-34: AAS 83 (1991), 832-836 [D. d'E. 1991, 397-399].
55. Cf. Ibid., 30: AAS 83 (1991), 830-831 [D. d'E. 1991, 395-396].
56. Cf. Concili Vaticà II, Const. past. Gaudium et spes, 69; Joan Pau II, Enc.
Sollicitudo rei socialis, 28, 31: AAS 80 (1988), 548-550, 553-556 [D. d'E. 1988, 289-291,
294-296]; Enc. Centesimus annus, 58: AAS 83 (1991), 831-832 [D. d'E. 1991, 414].
57. Cf. Joan Pau II, Enc. Centesimus annus, 31: AAS 83 (1991), 831-832 [D. d'E. 1991,
396].
58. Cf. Joan Pau II, Al.locució al Sr. Rafael M. Salas, Secretari general de la
Conferència internacional 1984 sobre la població i Director executiu del fons de les
Nacions Unides per a la Població, 2: Insegnamenti di Giovanni Paolo II, VII, 1, 1984,
1626-1628; cf. més amunt n. 45-49, 51, 54, 55, 57, 58.
59. Cf. Joan Pau II, Enc. Centesimus annus, 39, 47, 49: AAS 83 (1991), 841-843, 851-852,
854-856 [D. d'E. 1991, 402, 407-408, 409-410].
60. Hom pot citar encara el Missatge enviat a l'Organització de les Nacions Unides pels
bisbes d'Amèrica Llatina (cf. més amunt n. 59): "Som conscients del problema
demogràfic que hi ha en alguns dels nostres països, però és inadmissible que, per
afrontar-lo, hom empri camins que transgredeixen l'ètica. No podem acceptar les campanyes
sistemàtiques contra la natalitat organitzades per institucions internacionals i
governamentals -molt sovint sotmeses a pressions- contra de la identitat cultural i
religiosa de les nostres nacions".
61. Cf. Joan Pau II, Exhort. ap. Familiaris consortio, 11, 14, 28: AAS 74 (1982), 91-93,
96-97, 114 [D. d'E. 1982, 139-141, 144, 160].
62. Cf. Concili Vaticà II, Const. past. Gaudium et spes, 51; Pau VI, Enc. Humanae vitae,
12-14: AAS 60 (1968) 488-491 [D. d'E. 1968, 1064-1065]; Exhort. apost. Familiaris
consortio, 29-31: AAS 74 (1982) 114-120 [D. d'E. 1982, 160-163].
63. Carta dels drets de la família, presentada per la Santa Seu, 22 octubre 1983, art. 3.
64. Ibid., art. 3 a), b), c). Seria útil que les Nacions Unides publiquessin una Carta
dels drets de la família.
65. Cf. Joan Pau II, Exhort. ap. Familiaris consortio, 35: AAS 74 (1982), 125-126 [D. d'E.
1982, 170], i vegeu Declaració final de la Reunió sobre els mètodes naturals de
regulació de la fertilitat, a "L'Osservatore Romano". ed. espanyola, n. 19, 7
maig 1993, p. 9. Els experts reunits per a aquest encontre deien: "Els mètodes
naturals són fàcils d'ensenyar i d'entendre. S'adapten a tots els contextos socials i no
estan condicionats pel nivell d'alfabetització. La salut de la mare i la del fill
resulten beneficiades en espaiar els naixements, la qual cosa no perjudica ni la mare ni
el fill. Els mètodes naturals no posen en perill la salut de la parella. La llibertat i
els drets de la dona i del marit són respectats gràcies a aquests mètodes que estan
centrats en la dona i estan fonamentats en el respecte de la integritat del seu cos".
66. Joan Pau II, Carta a les famílies, 12, i Catecisme de l'Església catòlica, n.
2366-2379.
67. Aquestes informacions són sovint provisionals; cal, doncs, verificar-les i posar-les
al dia tenint en compte la diversitat de les situacions actuals en els diferents països i
les diferents regions. Cal també ser conscient de la manca d'exactitud de les projeccions
demogràfiques que toleren per exemple una imprecisió de 660 milions d'habitants en les
projeccions a vint anys de la població mundial.
68. Cf. Joan Pau II, Exhort. ap. Familiaris consortio, 47, 48: AAS 74 (1982), 139-140 [D.
d'E. 1982, 183, 183-184].
69. Cf. Joan Pau II, Enc. Laborem exercens, 19: AAS 73 (1981) 625 [D. d'E. 1981, 1139];
Exhort. ap. Familiaris consortio, 22-24: AAS 74 (1982) 106-110 [D. d'E. 1982, 153-156];
Carta apostòlica Mulieris dignitatem, 15 agost 1988, 19, 30: AAS 80 (1988), 1693-1697,
1724-1727 [D. d'E. 1988, 1211-1214, 1238-1241].
70. Cf. 2 Co 6, 14.
71. Cf. Joan Pau II, Enc. Veritatis splendor, 6 agost 1993, 90-94: AAS 85 (1993) 1205-1208
[D. d'E. 1993, 655-657].
72. Joan Pau II, Enc. Centesimus annus, 32: AAS 83 (1991) 833 [D. d'E. 1991, 397].
73. Ibid., 38: AAS 83 (1991) 841 [D. d'E. 1991, 401-402].
74. Cf. més amunt n. 5.
75. Joan Pau II, Enc. Centesimus annus, 39: AAS 83 (1991) 842 [D. d'E. 1991, 402].
76. Cf. Concili Vaticà II, Const. past. Gaudium et spes, 50.
77. Pau VI, Discurs a l'Assemblea de l'ONU, 6: AAS 57 (1965) 883.