Esquema GS

 

PROEMI

I.- UNIÓ ÍNTIMA DE L'ESGLÉSIA AMB TOTA LA FAMÍLIA HUMANA

a) Dimensió humana (vivencial, empàtica)

b) Dimensió causal (salvificoapostòlica)

 

II.- DESTINATARIS, TEMA, CONCEPTE DE MÓN

a) Destinataris: els catòlics, els cristians, tots els homes

b) Tema: com entén, el Concili, la presència i l'acció de l'Església en el món actual

c) Concepte de món

+ aspecte antropologicocosmològic

+ aspecte historicocosmològic

+ aspecte teològic

 

III.- AL SERVEI DE L'HOME

a) Paradoxa i planteig

b) La prova més eloqüent d'unió, respecte i amor envers la família humana

c) L'home, eix de l'explanació

d) Professió i oferiment

e) Allò que cerca l'Església.

 

EXPOSICIÓ INTRODUCTÒRIA: LA CONDICIÓ DE L'HOME EN EL MÓN D'AVUI

I.- INTRODUCCIÓ: ESPERANÇA I ANGOIXA

a) Un deure permanent de l'Església: escrutar els signes dels temps i interpretar–los a la claror de l'Evangeli

b) Algunes notes més principals del món d'avui

+ una veritable transformació cultural i social

+ aquesta transformació comporta unes dificultats que no són lleus

– descontrol del poder humà

– incertesa de si mateix

– dubtes sobre la direcció de la vida social

– contradiccions en els camps

° econòmic i cultural

° de la llibertat

° de la unitat

– diversificació ideològica entorn d'unes mateixes paraules

– desfasament entre ordre temporal i progrés espiritual

 

c) Seqüeles per a força homes del nostre temps.

+ dificultat de conèixer els valors permanents i de compaginar–los amb els nous descobriments

+ consegüents inquietud i interrogació sobre l'actual evolució del món

+ el curs actual de la història repta l'home i l'obliga a respondre

 

II.- QUATRE NOTES DEL MÓN ACTUAL

A.- CANVIS

a) En l'ordre científic i tècnic (=canvi de mentalitat) [=la tecnociència]

+ afirmació global

+ efectes de la mentalitat científica

– en general

– en concret

° espai

° temps

° autoconeixement humà

° influx en les societats

° creixement demogràfic

° acceleració de la història

° unificació del destí humà

° una concepció més dinàmica i evolutiva de la realitat

b) En l'ordre social (=canvi d'estructures)

+ enumeració

– les comunitats locals tradicionals

– societat industrial i vida urbana

– instruments de comunicació social

– emigració

+ consegüent socialització no acompanyada de personalització

+ fenomen generalitzat

c) En l'ordre social, moral i religiós (=canvi de valors)

+ valors tradicionals

+ institucions, lleis, maneres de pensar i sentir tradicionals

+ vida religiosa

– creixement del poder crític: avantatges

– creixent allunyament religiós de les masses.

 

B.- DESEQUILIBRIS

a) Augment de les contradiccions i els desequilibris

b) Enumeració

+ persones

– intel· ligència pràctica – raó teòrica

– afany d'eficàcia – consciència moral

– condicions col· lectives de vida – pensament personal

– especialització – visió universal

+ famílies

– els condicionaments demogràfics, econòmics i socials

– les tensions generacionals

– les noves relacions socials entre els sexes

+ àmbits

– racial

– social

– nacional

– internacional

c) conseqüències: desconfiança, hostilitat, conflictes, desgràcies.

 

C.- ASPIRACIONS

a) El creixement d'una persuasió

b) Exigències consegüents

+ afirmació global

+ enumeració

– les nacions en via de desenvolupament

– les dones

– els treballadors i els pagesos

– els pobles en general

c) La gran aspiració de base de les persones, grups i nacions

d) La gran paradoxa del món contemporani

e) De la paradoxa a la interrogació.

 

D.- INTERROGANTS

a) El desequilibri fonamental de l'home

+ conflicte interior

– limitació – il· limitació (creaturalitat)

– elecció – renúncia (llibertat)

– fer el que no es vol i no fer el que es vol (condicionament del pecat)

+ divisió interior

b) Posicions davant l'esmentat desequilibri fonamental

+ els ignorants, a causa

– del materialisme pràctic

– de la misèria

+ els relativistes

+ els humanistes autosuficients

+ els desesperats del sentit de la vida

+ els qui es plantegen i viuen les qüestions fonamentals.

 

III.- FE DE L'ESGLÉSIA I INTENCIÓ DEL CONCILI

a) Fe de l'Església

+ l'home i Crist

+ la història i Crist

+ les dimensions permanents de la realitat i Crist

b) Intenció del Concili

+ il· luminar el misteri de l'home

+ cooperar a trobar la solució de les principals qüestions del nostre temps.

 

PRIMERA PART: L'ESGLÉSIA I LA VOCACIÓ DE L'HOME

INTRODUCCIÓ: CAL RESPONDRE ALS IMPULSOS DE L'ESPERIT

a) El Poble de Déu, en esforç de discerniment sota

+ la moció de la fe

+ la llum de la fe

b) L'intent del Concili

+ jutjar els valors actuals i referir–los a llur font divina

+ bondat i desviament dels valors

c) Enumeració dels temes d'aquesta primera part

+ home

+ societat

+ activitat humana

+ servei mutu del Poble de Déu i del gènere humà.

 

Capítol I.- LA DIGNITAT DE LA PERSONA HUMANA

I.- LES OPINIONS DE L'HOME SOBRE L'HOME

a) Centralitat de l'home

b) Què és l'home: el conflicte dels humanismes

c) Resposta de l'Església en una triple direcció

+ delinear la condició de l'home

+ explicar les febleses de l'home

+ possibilitar el reconeixement de la dignitat i vocació de l'home.

 

II.- LA POSICIÓ DE L'ESGLÉSIA

A.- DELINEAR LA VERITABLE CONDICIÓ DE L'HOME

a) L'estructura dialògica de l'home

+ conèixer i estimar el Creador

+ domini i ús de la creació

+ bisexualitat i socialitat humanes

b) La bondat original de la creació

c) La santedat inicial de l'home, per do de Déu.

 

B.- EXPLICAR LES FEBLESES DE L'HOME

a) Perspectiva divina (Revelació)

b) Perspectiva humana (experiència)

+ inclinació al mal, enfonsament en el mal

+ triple repercussió del pecat: personal, social, còsmica

+ consideracions sobre les repercussions personal i social

– divisió, lluita, impotència

– l'alliberament i renovació portats pel Senyor

– rebaixament i privació de plenitud

c) Síntesi: la vocació sublim i la pregona misèria de l'home.

 

C.- POSSIBILITAR EL RECONEIXEMENT DE LA DIGNITAT I VOCACIÓ DE L'HOME

1) Possibilitar el reconeixement de la dignitat de l'home

a) Perspectiva de conjunt: la constitució de l'home

+ u en cos i ànima, l'home...

+ desenvolupament dels dos aspectes

– la condició corporal

° síntesi i fastigi del món material

° no al menyspreu del cos

° la ferida del pecat i la rebel·lia del cos

° recapitulació

– la condició espiritual

° superioritat

° interioritat

° ànima espiritual i immortal

b) Anàlisi d'alguns elements fonamentals de la condició espiritual

+ intel· ligència (la dignitat de l'enteniment; la veritat i la saviesa)

– superioritat sobre l'univers material

– aspectes de la intel·ligència humana

° nivell científico-tècnico-artístic

° nivell metafísic

° nivell sapiencial

° nivell de fe

+ consciència moral (dignitat de la consciència moral)

– descobriment d'una llei en la pregonesa de la consciència

– inscripció, dignitat, judici

– triple referència: a Déu, a la llei de l'amor, i a la veritat

° la recerca social (cristians-homes) de la veritat

° l'error per ignorància invencible

° descurança i obcecació

+ llibertat (excel·lència de la llibertat)

– llibertat i bé

– la llibertat al nostre temps

– la llibertat a la llum de la reflexió cristiana: aspectes estructural, antropològic i escatològic.

c) El misteri de la mort

+ enigma i turment

+ la reacció de l'home davant la mort

– recte judici del cor

– la semença d'eternitat

– insuficiència de la longevitat biològica

– defallença de la imaginació davant la mort.

 

2) Possibilitar el reconeixement de la vocació de l'home

a) Afirmació de l'Església

b) Ensenyança de la fe cristiana

c) La vocació de l'home

d) Una resposta i una possibilitat

c) Síntesi introductòria al tema de l'ateisme.

 

III.- LA POSICIÓ DE L'ATEISME I L'ACTITUD DAVANT D'ELL DE L'ESGLÉSIA

A.- LA POSICIÓ DE L'ATEISME

a) Abundància

b) Gravetat

c) Formes

+ ateisme explícit

+ agnosticisme

+ neopositivisme

+ cientisme-relativisme

+ humanisme de l'exaltació

+ negació d'un déu que no és el de l'Evangeli

+ manca d'inquietud i d'interès

+ ateisme de protesta o d'absolutització indeguda

+ nota sobre la civilització actual

d) Arrels

+ els mateixos ateus (l'ateisme com a fenomen originari)

+ els creients (l'ateisme com a fenomen derivat)

– reacció crítica

– causes concretes de part dels creients

e) Una forma moderna d'ateisme: l'ateisme sistemàtic

+ afirmació global

+ descripció

+ afavoriment per part del progrés tècnic

+ particular esment d'una forma especial d'ateisme sistemàtic.

 

B.- L'ACTITUD DE L'ESGLÉSIA DAVANT L'ATEISME

a) Reprovació ferma

b) Estudi atent

c) Resposta adequada

+ Déu fonamenta i perfecciona la dignitat de l'home

+ l'escatologia envigoreix l'activitat humana

+ què s'esdevé quan manquen els dos aspectes anteriors

d) La problematicitat de l'home

e) El remei de l'ateisme

+ doctrina i vida

+ fe i caritat

f) La col· laboració amb els ateus

g) Sintonia del missatge de l'Església amb el cor humà.

 

IV.- CRIST, L'HOME NOU

1) El misteri de l'home només s'aclareix a la llum del misteri del Verb encarnat

a) El misteri del Verb encarnat

+ Adam és figura del Crist, el nou Adam

+ Crist manifesta plenament l'home a l'home

+ Crist és font i culminació de les veritats entorn de l'home

– imatge de Déu i home perfecte, retorna als homes la semblança divina

– en assumir la natura humana, l'eleva a una sublim dignitat en si mateix i en nosaltres

– obrà com a verdader home, fou fet un dels nostres

– efectes de la seva mort i del seu sofriment

b) L'home cristià

+ rep l'Esperit que el capacita per a complir la llei nova de l'amor i restaura tot l'home fins a la

resurrecció

+ s'associa al Misteri Pasqual, lluitant contra el mal, acceptant la mort i anant a l'encontre de la resurrecció

c) Tots els homes de bona voluntat poden associar-se al Misteri Pasqual

+ la gràcia obra invisiblement en ells

+ Crist morí per tothom

+ la vocació última de l'home és divina

+ l'Esperit ofereix a tots el homes l'esmentada possibilitat

d) El misteri de l'home és d'aquest tremp i d'aquesta grandesa

+ és llum per als creients

+ l'enigma de la mort i del dolor rep llum

+ fills de Déu.

 

Capítol II.- LA COMUNITAT HUMANA

INTRODUCCIÓ

a) Una verificació: la socialització

b) Una afirmació: el col·loqui fratern no s'origina en la socialització, sinó en la comunitat de persones

c) Un missatge: el de la Revelació cristiana, que ajuda a la comunió i il·lumina les lleis de la vida social

d) Una referència: la doctrina cristiana sobre la societat humana exposada recentment pel Magisteri

e) Una delimitació: suposat l'esmentat missatge, el Concili només vol

+ recordar algunes veritats fonamentals, exposant-ne els fonaments a la llum de la Revelació

+ insistir en algunes conseqüències que jutja de gran importància avui.

 

I.- ALGUNES ENTRE LES PRINCIPALS VERITATS I LLUR FONAMENT EN LA REVELACIÓ

A.- PRIMERA VERITAT: LA VOCACIÓ HUMANA TÉ UNA DIMENSIÓ COMUNITÀRIA

a) Dimensió paterna i familiar

+ Déu Pare vol una única família humana en la que tots es tractin fraternalment

– raó d'origen i condició: creats a imatge i semblança de Déu

– raó de provinença: a partir d'Adam

– raó del fi últim: el mateix Déu

+ conseqüència: l'amor de Déu i del proïsme és el més gran manament

– ambdós amors són inseparables

– aquesta doctrina és molt important en un món que es socialitza

b) Dimensió trinitària

+ la semblança trinitària

– la petició de Jesús en el darrer sopar

– aquesta petició ofereix horitzons inaccessibles a la sola raó humana

+ allò que suggereix aquesta semblança trinitària

– l'home, única creatura que Déu ha volgut per si mateixa

– l'home només es troba en el pur do de si mateix.

 

B.- SEGONA VERITAT: LA PERSONA HUMANA I LA SOCIETAT HUMANA SÓN INTERDEPENDENTS

a) Exposició de l'aspecte positiu

+ el fet i la raó de la interdependència

– afirmació: la persona humana, com a naturalment social, és el principi, el subjecte i el fi de les institucions socials

– conseqüència: l'home es realitza en el tracte, el deure i el col·loqui

+ tipus distints de vinculació social: naturals i lliures

+ relació d'aquestes veritats amb la socialització actual

– el fet de la socialització

– els seus perills, però els seus avantatges encara més grans

b) No obstant, de fet, es dóna un aspecte negatiu

+ les circumstàncies actuals sovint aparten del bé i empenyen vers el mal

– camp personal

– camp de les pertorbacions socials

+ la raó més pregona es troba en l'egoisme i la supèrbia dels homes

+ no obstant – retorn a l'afirmació primera – el desordre de les coses afecta l'home.

 

C.- TERCERA VERITAT: CAL PROMOURE EL BÉ COMÚ I LA DIGNITAT DE LA PERSONA HUMANA

a) La socialització contribueix a la generalització creixent del bé comú

+ definició del bé comú

+ universalització del bé comú

+ deure consegüent de tot grup humà

b) Alhora creix la consciència de l'exímia dignitat de la persona humana

+ transcendència de la persona humana

+ universalitat i inviolabilitat dels seus drets

+ necessitat consegüent pel que fa a l'accés a tot allò que necessita per a viure plenament la seva condició humana

+ enumeració de drets

c) L'ordre social i el progrés han d'incidir en el bé de les persones

+ el dissabte i l'home

+ trets bàsics d'un ordre social veritablement humà

+ l'esmentat ordre requereix

– una renovació de l'esperit

– àmplies transformacions en el si de la societat

d) L'Esperit de Déu és present de manera positiva en aquesta evolució

e) El ferment evangèlic exita en el cor humà una exigència irrefrenable de dignitat.

 

II.- ALGUNES CONSEQÜÈNCIES PRÀCTIQUES DE MAJOR URGÈNCIA ACTUAL

A.- PRIMERA CONSEQÜÈNCIA: CAL RESPECTAR I ESTIMAR LES PERSONES HUMANES

a) Cal respectar tots els homes i fer-se'n proïsme

+ norma bàsica: tothom ha de considerar el proïsme com un altre "un mateix"

– cal parar esment a la seva vida i als mitjans de viure-la dignament

– no s'ha d'imitar el ric Epuló

+ algunes conseqüències urgents

– fer-nos proïsmes de tot home que ens surti a l'encontre, servint-lo activament

– enumeració de casos; afirmació del Senyor al darrer dia

+ una llista de realitats ignominioses que corroeixen i taquen

– fets contra la vida: enumeració

– fets contra la integritat de la persona humana: enumeració

- fets contra la dignitat humana: enumeració

b) Cal respectar i estimar els adversaris i perdonar i estimar els enemics

+ cal respectar i estimar els adversaris

– significat d'aquesta norma

° respectar i estimar els qui pensen i obren de manera distinta

° en créixer la comprensió, el col·loqui esdevé més fàcil

– allò que la dita norma no significa

° indiferència davant la veritat i el bé

° al contrari: urgeix a tot cristià el deure d'anunciar la veritat salvadora

– dos criteris fonamentals

° distingir entre error i errant

° no jutjar sobre la culpa interior de cap persona

+ cal perdonar i estimar els enemics.

 

B.- SEGONA CONSEQÜÈNCIA: CAL RECONÈIXER CADA DIA MÉS LA IGUALTAT FONAMENTAL DE LES PERSONES I CAL ASSOLIR UNA VERITABLE JUSTÍCIA SOCIAL

a) Igualtat essencial entre els homes

+ fonamentació en la Revelació

– creació: igualtat de natura i d'origen

– redempció: igualtat de vocació i destí divins

+ criteris sobre les desigualtats

– son reals: físiques, intel·lectuals i morals

– però no legitimen cap mena de discriminació en els drets fonamentals de la persona humana

– cal doldre's del fet que aquests drets encara no siguin garantits a tot arreu

b) Justícia social

+ la igual dignitat personal exigeix una condició més humana i equitativa de vida (de situació social)

+ les desigualtats excessives escandalitzen i són contràries a la justícia social, a l'equitat, a la dignitat i a la pau

c) Alguns criteris sobre les institucions

+ les institucions han d'esforçar-se a servir la dignitat i el fi de l'home

– lluitant contra tota servitud social i política

– garantint els drets fonamentals dels homes

+ les institucions han de respondre progressivament a les realitats espirituals, que són les més grans de la vida humana.

 

C.- TERCERA CONSEQÜÈNCIA: CAL SUPERAR L'ÈTICA INDIVIDUALISTA

a) Raons per a superar l'ètica individualista

+ sociològica: allò que el canvi humà actual, ràpid i profund, exigeix

+ ètica: és un deure de justícia i de caritat

b) Algunes actituds condemnables de l'ètica individualista

+ farisaica: professió oposada a la vida

+ efectiva:

– el menyspreu i l'incompliment de les lleis i les prescripcions socials

– l'evasió dels impostos justos

– el menyspreu de les normes d'higiene pública

– el menyspreu de les lleis de circulació

c) Criteri bàsic en aquest camp: les obligacions socials han de comptar-se entre les principals obligacions de l'home d'avui

+ indicació: la progressiva unió del món universalitza els deures humans

+ requisit: conrear i difondre les virtuts morals i socials

+ meta: homes nous i artífexs d'una nova humanitat, amb la gràcia de Déu.

 

D.- QUARTA CONSEQÜÈNCIA: CAL INTENSIFICAR LA RESPONSABILITAT I LA PARTICIPACIÓ

a) Necessitat de l'educació

+ en general: una educació diligent al si d'una cultura cada vegada més àmplia

+ en particular: educar el jovent amb vista al cultiu de l'enginy i de la magnanimitat

b) Cal intensificar la responsabilitat

+ implica unes condicions de vida personalitzadores

+ l'extrema duresa i l'extrema facilitat de vida l'obstaculitzen

+ l'acceptació de les obligacions, l'assumpció de les exigències i l'engatjament en el servei l'envigoreixen

c) Cal intensificar la participació

+ cal estimular una més universal voluntat de participació

+ lloança de les nacions que ho fan

+ realisme: cal tenir compte de la situació de cada poble i del vigor de l'autoritat

+ la bondat dels grups fomenta la propensió a la participació

+ en quines mans recolza la sort futura de la humanitat.

 

EL VERB ENCARNAT I LA SOLIDARITAT HUMANA

a) El beneplàcit diví: creació; santificació i redempció

b) Antic Testament: l'acció de Déu en la formació del seu Poble

c) Nou Testament: l'obra de NS Jesucrist

+ vida

– participació en la societat humana

– llenguatge humà de la seva Revelació

– santificació de les realitats humanes

– vida d'un obrer del seu temps i de la seva regió

+ doctrina: predicació de la fraternitat

+ pregària: petició de la unitat

+ oblació: s'oferí a la mort per tots els homes

+ missió dels apòstols: predicar a fi que la humanitat esdevingui família de Déu plenament regida per l'amor

+ acció: constitueix una nova comunitat fraterna –l'Església– on tots s'han d'ajudar en funció de la pluralitat de dons

+ consumació: la família que glorificarà Déu d'una manera perfecta

 

Capítol III.- L'ACTIVITAT HUMANA EN EL MÓN

I.- PLANTEIG DEL PROBLEMA

a) Fenomenologia de l'activitat humana

+ l'home sempre s'ha esforçat a desenvolupar la seva vida

+ però avui la seva activitat presenta unes característiques especials

– creixent domini científico-tècnic

– creixent unificació de la família humana per l'intercanvi

– creixent autarquia de l'esforç humà davant les forces superiors

b) Problemàtica de l'activitat humana: l'home es planteja preguntes concretes

+ sobre el sentit i el valor de la dita activitat

+ sobre la manera d'usar els béns que en provenen

+ sobre la finalitat de l'esmentat esforç humà, tant individual com col·lectiu.

 

II.- LA LLUM QUE L'ESGLÉSIA APORTA A FI DE TROBAR LA PLENA SOLUCIÓ DEL PROBLEMA

A.- ADVERTÈNCIES PRELIMINARS

a) L'Església guarda la Paraula de Déu, font de principis religiosos i morals

b) L'Església no té sempre a punt la resposta adequada

c) L'Església desitja unir la llum de la Revelació amb la perícia humana a fi d'il·luminar el nou camí de la

humanitat.

 

B.- TRES MOMENTS EN LA REPOSTA DE L'ESGLÉSIA

1) Tesi: les dimensions positives de l'activitat humana

NB.- Aquest apartat respon a la primera pregunta sobre el sentit i el valor de l'activitat humana

a) El valor de l'activitat humana

+ l'activitat humana respon al pla de Déu

– submissió del món a l'home

– referència de l'home a Déu

+ aquesta resposta val també per a les tasques ordinàries de cada dia

+ el poder de l'home és signe de la grandesa de Déu i font de responsabilitat

+ el cristianisme empeny vers l'edificació del món

b) L'ordenació de l'activitat humana

+ l'activitat humana s'ordena a la perfecció de l'home

– l'home val més per allò que és que per allò que té

– la promoció humana val més que el mer progrés científic

+ quina és la norma de l'activitat humana

c) La justa autonomia de les realitats terrenals

+ el problema del temor a vincular l'activitat humana amb la religió

+ la resposta a l'esmentat problema

– hi ha una veritable autonomia de l'activitat humana

° on rau

° aquesta autonomia és reclamada pels homes del nostre temps

° aquesta autonomia és volguda per Déu: cf el valor fonamentador de la creació

° hi ha acord entre la investigació científica objectiva i la fe

¨ Déu és present enmig de la investigació perseverant i humil

¨ actituds deplorables d'alguns cristians

– l'autonomia, però, pot ser entesa d'una manera falsa

° descripció de l'esmentada falsa autonomia

° la creatura desapareix i s'enfosqueix sense el Creador.

 

2) Antítesi: l'activitat humana viciada pel pecat

NB.- Aquest apartat i el següent responen a la segona pregunta sobre la manera d'usar els béns que procedeixen de l'activitat humana: primer, indicant com no s'han d'usar (paràgraf present); segon, indicant com s'han d'usar (paràgraf següent)

a) El progrés humà comporta la gran temptació de l'egoisme

b) La lluita contra el poder de les tenebres amara la història

c) L'esforç i la gràcia són, per tant, totalment necessaris

d) «No us conformeu a aquest món» (Rm 12,2).

 

3) Síntesi: l'activitat humana assumida pel Misteri Pasqual

a) Com superar la misèria del pecat en l'activitat humana?

+ purificar l'activitat humana i perfeccionar-la per la creu i la resurrecció

+ estimar, rebre, respectar, agrair, usar, gaudir, posseir

+ «tot és vostre, vosaltres de Crist i Crist de Déu» (1Co 3,22)

b) L'activitat humana, perfeccionada al si del Misteri Pasqual

+ el Verb de Déu, fet home perfecte, entra en la història del món

+ revela que Déu és amor i ensenya la llei de l'amor

+ obrir als homes el camí de l'amor i obrar la fraternitat universal

+ cal cercar l'amor, primer de tot, en la vida ordinària

+ amb l'exemple de la seva mort, Crist ensenya a portar la creu als seguidors de la justícia i de la pau

+ un cop ressuscitat, Jesucrist obra en nosaltres mitjançant el seu Esperit

– suscita el desig del món futur

– suscita alhora el desig d'humanitzar el món present

– ho fa amb una pluralitat de dons: contemplació-acció

– ho fa alliberant: abnegació i projecció escatològica

+ l'Eucaristia, penyora i viàtic

c) L'activitat humana, assumida dins el Misteri Escatològic (terra nova i cel nou)

NB.- Aquest apartat respon a la tercera pregunta sobre la finalitat de l'esforç humà, individual i col·lectiu

+ allò que desconeixem (el temps i la manera)

+ allò que Déu ens ensenya

– una nova llar, una nova terra en la qual habita la justícia

– la resurrecció

– la continuïtat de la caritat i les seves obres

– l'alliberament

+ advertència i estímul

+ cal distingir curosament entre el progrés tècnic i l'augment del Regne de Crist

+ però el progrés tècnic interessa al Regne de Déu

+ tornarem a trobar-los en el Regne definitiu.

 

Capítol IV.- LA COMESA DE L'ESGLÉSIA EN EL MÓN CONTEMPORANI

I.- LA MÚTUA RELACIÓ ENTRE L'ESGLÉSIA I EL MÓN

a) El fonament de la relació i la base del diàleg

b) Tractarem de l'Església en tant que existeix en aquest món i hi viu i actua

+ dimensions: trinitària, escatològica, terrenal, celestial, social

+ fórmula sintètica: «entitat social i visible a l'ensems que comunitat espiritual»

+ ferment i ànima: la compenetració com a misteri; «no solament, sinó també» (la doble finalitat de l'Església: cf AA,5); «d'aquesta manera l'Església contribueix a la humanització del món»

c) Posició ecumènica

d) Consciència d'ajut de part del món

e) Anunci del tema del capítol present: alguns principis generals sobre la mútua relació i ajuda.

 

II.- L'AJUT DE L'ESGLÉSIA AL MÓN

A.- ALS HOMES INDIVIDUALMENT CONSIDERATS

a) El camí de l'home modern

b) L'Església palesa el Misteri de Déu i, per tant, el sentit de l'existència humana

+ l'Església i l'home en quant ésser religiós

+ l'Església i la dignitat humana

c) Proclamació de principis i adhesió històrica al moviment pro drets humans

d) Cal evitar una falsa autonomia en l'esmentat moviment.

 

B.- A LA SOCIETAT HUMANA

a) La família humana i la família dels fills de Déu

b) El fi que Crist ha assignat a l'Església és d'ordre religiós

c) D'aquesta missió religiosa en deriven un ministeri, una llum i unes forçes; més encara: a vegades pot sorgir i ha de sorgir una tasca de suplència

d) Les activitats concretes de l'Església en la societat humana

+ reconeixement d'allò que és bo

+ promoció de la unitat

+ ensenyança de les fonts de la unitat

+ no a un domini exterior humà

+ no a lligaments

+ universalitat

+ vincle d'unió

+ preament

+ ajut i foment

+ desig de servei i llibertat.

 

C.- A L'ACTIVITAT HUMANA

1) Exhortació als cristians al fidel compliment dels deures temporals

a) L'exhortació

b) No a l'"escatologisme" i al "temporalisme"

c) La separació entre fe i vida és un dels errors més greus del nostre temps

d) Cal no crear oposicions artificials

e) Qui comet mancament en les seves obligacions temporals en comet pel que fa a Déu i al proïsme

f) Vers una síntesi vital.

 

2) Deures dels laics i dels pastors

a) Dels laics

+ concreció

+ relació amb els seus pastors

+ què fer en cas de solucions divergents

+ apostolat directament eclesial

+ testimonis de Crist

b) Dels bisbes i pastors

+ com han de predicar els bisbes amb els seus preveres

+ els deures dels pastors: enumeració.

 

3) La trajectòria històrica de l'Església

a) Passat: fidelitat i infidelitat

b) Present i futur

+ distància entre el missatge i els missatgers

+ consciència de les deficiències i lluita contra elles

+ a l'Església li manca molt per madurar en les seves relacions amb el món

+ purificació i renovació.

 

III.- L'AJUT DEL MÓN A L'ESGLÉSIA

a) L'Església, agraïda al gènere humà

b) Experiència, ciència i cultura humanes i l'Església

c) L'adaptació: passat i present; educació, intercanvis, ajut

d) El Poble de Déu i els signes dels temps

e) L'evolució de la vida social humana i l'Església

f) Factors positius i agraïment consegüent

g) Factors negatius d'oposició o persecució: també tenen una dimensió de profit.

 

IV.- CRIST, ALFA I OMEGA

a) Allò que l'Església cerca en la seva relació activa i receptiva pel que fa al món

b) L'arrel del bé que l'Església fa al món: la seva condició de sagrament universal de salvació

c) Descripció de Jesucrist com a centre de l'univers

d) «Vinc aviat», «Jo sóc l'alfa i l'omega».

 

SEGONA PART: EXPOSICIÓ D'ALGUNS PROBLEMES MÉS URGENTS

INTRODUCCIÓ: CAL QUE LA LLUM CRISTIANA RESPLENDEIXI SOBRE LES QÜESTIONS DEL NOSTRE TEMPS

a) Referència a la primera part

b) Toc d'atenció sobre alguns problemes més urgents

+ enumeració: família, cultura, economia, política, comunitat dels pobles

+ cal que la llum dels principis cristians il·lumini els deixebles de Crist i tots els homes en la recerca de la solució d'uns problemes tan nombrosos i complexos.

 

Capítol I.- LA DIGNITAT DEL MATRIMONI I DE LA FAMÍLIA

I.- EL MATRIMONI I LA FAMÍLIA EN EL MÓN ACTUAL (ASPECTE SOCIOLÒGIC)

a) Estreta relació entre el bé de la persona i de la societat i el de la família

b) Goig pels mitjans actuals de promoció familiar

c) Constatació realista dels aspectes negatius: enumeració

d) Malgrat tot, les dificultats palesen la veritable naturalesa de la institució

e) El concili vol il·luminar i envigorir els cristians i els homes que s'esforcen a garantir i promoure la dignitat i valor de l'estat matrimonial.

 

II.- EL CARÀCTER SAGRAT DEL MATRIMONI I DE LA FAMÍLIA

1) Aspecte institucional

a) L'aliança (el consentiment) fonamenta la comunitat conjugal (matrimoni in fieri)

b) El vincle conjugal depèn de la Voluntat divina, no de l'arbitri humà (matrimoni in facto esse)

c) Ordenació natural a la procreació i educació de la prole

d) L'íntima unió de marit i muller: fidelitat i indissolubilitat.

 

2) Aspecte sacramental

a) L'abundosa benedicció del Crist: encontre i permanència

b) L'amor conjugal i l'acció de Déu, de Crist i de l'Església: un sagrament especial.

 

3) Aspectes espiritual i apostòlic

a) Perfecció, santificació, glorificació de Déu

b) Els pares, els esposos, els fills, la viduïtat

c) Els valors apostòlic i testimonial de la família cristiana.

 

III.- L'AMOR I LA FECUNDITAT CONJUGALS

1) L'amor conjugal (aspecte amorós)

a) La Paraula divina convida a l'afecte cast en el prometatge i a l'amor únic en el matrimoni

b) Actualment s'observa també una exaltació de l'amor conjugal

c) Els drets de l'amor conjugal: qualitats, expressió i perfeccionament, propietats

d) La vocació cristiana al matrimoni requereix una gran virtut

e) Testimoniatge i renovació: dos factors de prestigi de l'amor conjugal

f) La formació prematrimonial del jovent.

 

2) La fecunditat del matrimoni (aspecte fecund)

a) L'ordenació natural del matrimoni a la procreació i educació de la prole: base bíblica

b) Fi i fins: fórmula sintètica

c) Responsabilitat humana i cristiana: la paternitat responsable

d) Judici recte: els seus elements; de qui depèn, en darrer terme

e) Com han de regir–se els esposos en la seva manera d'actuar: consciència, llei divina, magisteri de l'Església

f) Glòria de Déu i perfecció cristiana en el matrimoni

g) Elogi de les famílies nombroses

h) El matrimoni no ha estat instituït només per a la procreació: conseqüències pel que fa als matrimonis estèrils.

 

3) La compaginació de l'amor conjugal amb el respecte a la vida humana (aspecte relatiu al problema de la natalitat)

a) «El Concili sap»: planteig del problema de la natalitat

b) Les solucions immorals al problema

c) La posició de l'Església: no contradicció, criteris objectius, il·licitud dels camins reprovats pel Magisteri

d) Nota 14: remissió de certes qüestions que necessiten d'una investigació més acurada a la Comissió pro estudi de la població, família i natalitat, a fi que, una vegada acabat l'estudi, el papa digui la darrera paraula. Roman així ferma la doctrina del magisteri; el Concili no pretén proposar immediatament solucions concretes

e) Visió d'eternitat: la vida dels homes i la missió de transmetre–la no es limiten a aquest món.

 

4) La promoció universal del matrimoni i de la família (aspecte social)

a) El clima familiar: afirmació global; el pare, la mare, l'educació dels fills, el guiatge de la joventut

b) La família, fonament de la societat

c) Les diverses responsabilitats

+ el poder civil

+ els cristians

+ els científics

+ els preveres

+ les obres

+ els mateixos cònjuges.

 

Capítol II.- EL FOMENT ADIENT DEL PROGRÉS CULTURAL

INTRODUCCIÓ: TRES APROXIMACIONS AL CONCEPTE DE CULTURA

a) Aproximació antropològica

b) Aproximació fenomenològica: angles

+ personal

+ còsmic

+ social

+ històric

c) Aproximació sociològica

+ pluralitat de les cultures

+ tres aproximacions a l'esmentada pluralitat.

 

I.- SECCIÓ PRIMERA: LA SITUACIÓ DE LA CULTURA EN EL MÓN ACTUAL

A.- UNES NOVES FORMES DE VIDA

a) Una nova època de la història humana

+ afirmació global

+ obertura a nous camins

b) Alguns trets de la cultura actual

+ judici crític

+ aprofundiment psicològic

+ mutabilitat i evolució

+ uniformitat creixent

+ cultura de masses

+ universalització i particularització creixents.

 

B.- L'HOME AUTOR DE LA CULTURA

a) Consciència creixent de causalitat cultural

b) Sentit creixent d'autonomia i responsabilitat

c) Naixement d'un humanisme de la responsabilitat.

 

C.- DIFICULTATS I TASQUES EN AQUEST CAMP

a) Cara i creu del nostre moment cultural

b) Les múltiples antinòmies existents

+ la qüestió de l'intercanvi de les cultures (sentit espacial)

+ cultura nova i cultura tradicional (sentit temporal)

+ dispersió i síntesi, més saviesa

+ participació de tothom i inaccessibilitat de l'especialització

+ autonomia i independència i/o oposició

c) Dues comeses de la cultura actual enmig de les esmentades antinòmies.

 

II.- SECCIÓ SEGONA: ALGUNS PRINCIPIS PER A UNA SANA PROMOCIÓ DE LA CULTURA

A.- LA FE I LA CULTURA

a) Afirmació bàsica

+ formulació

+ doble ajut des del misteri de la fe cristiana

b) El perquè del lliurament del cristià a la tasca de la cultura: la cultura a la claror

+ de la voluntat divina

+ del manament de Jesús

+ de la saviesa divina

+ del Creador i del Verb

c) El perill de la cultura actual en els camps de la ciència i de la tècnica: fenomenisme, agnosticisme i autosuficiència

d) Els valors positius de la cultura moderna a la claror de la fe

+ no a una vinculació fatalista de la cultura actual amb les esmentades conseqüències

+ els valors de la cultura actual

+ la nova cristal·lització de la «preparació evangèlica».

 

B.- L'EVANGELI DE CRIST I LA CULTURA

a) Afirmació de base

b) Elucidació

+ Déu s'ha revelat a través de distintes cultures

+ l'Església també se serveix de les diverses cultures en la comunicació de la Bona Nova

– el fet

– la manera

– l'efecte

– afirmació conclusiva.

 

C.- L'HARMONITZACIÓ DELS VALORS EN EL SI DE LES CULTURES

a) L'autenticitat de la cultura

+ triple punt de referència de la cultura

+ cultiu harmònic de totes les capacitats humanes

b) L'autonomia de la cultura

+ llibertat i inviolabilitat de la cultura

+ posició definida de l'Església

+ conseqüències

+ autonomia enfront dels poders polític i econòmic.

 

III.- SECCIÓ TERCERA: ALGUNES OBLIGACIONS MÉS URGENTS DELS CRISTIANS PEL QUE FA A LA CULTURA

A.- RECONEIXEMENT I EFECTIVITAT UNIVERSALS DEL DRET A LA CULTURA

a) El dret de tothom a la cultura

+ normes fonamentals pel que fa al cas

+ cultura bàsica per a tothom

b) El dret de superació dels més capacitats

c) El dret de promoció dels subdesenvolupats

+ principi global

+ concrecions

– vida laboral

– món femení.

 

B.- L'EDUCACIÓ PER A UNA CULTURA INTEGRAL

a) Desdibuixament progressiu de la imatge de l'home universal

b) El deure de conservar l'estructura de tota la persona humana

c) Mitjans per a l'assoliment d'una cultura integral

+ la família

+ mitjans de caire social

– afirmació global

– concrecions

d) La cooperació dels cristians

e) No marginar la pregunta de fons.

 

C.- UNA CULTURA HARMONITZADA AMB LA FORMACIÓ CRISTIANA

a) Doble aspecte de la relació Església–cultura

+ contribució

+ dificultat

b) Reflexions interelacionals

+ teologia i cultura

– de les ciències humanes a la teologia

– de la teologia als homes de la pròpia època

+ pastoral i cultura

+ l'Església, les lletres i les arts

– afirmació de base

– elucidació de l'afirmació

– dues conseqüències i un avantatge

° primera conseqüència, relativa a la persona dels artistes

° segona conseqüència, relativa a les noves formes d'art

° avantatges

– els cristians en general i la cultura

– col·laboració entre teologia i cultura

+ teòlegs i especialistes

+ investigació teològica i homes cultes

+ profit de l'esmentada col· laboració per la formació dels ministres sagrats

+ formació de laics

– un quàdruple reconeixement.

 

Capítol III.- LA VIDA ECONOMICOSOCIAL

INTRODUCCIÓ: ALGUNS ASPECTES DE LA VIDA ECONOMICOSOCIAL

a) També la vida economicosocial ha d'estar al servei dels homes

+ afirmació

+ raó

b) Trets positius de l'economia actual

+ aspectes «dominatiu», socialitzador i polític

+ vessant eficaç

c) Nogensmenys, no manquen pas motius d'inquietud; enumeració

+ esperit economicista

+ exasperació de les desigualtats, retrocés dels febles, menyspreu dels pobres

+ coexistència de la misèria i del luxe

+ coexistència del poder de decisió i de la manca d'iniciativa

+ desequilibris sectorials, regionals, internacionals

d) La creixent sensibilitat enfront de les dites disparitats; raó

e) S'imposen moltes reformes i un canvi de mentalitat

f) L'Església ha formulat principis de justícia i equitat en aquesta matèria

g) El Concili es proposa l'envigoriment dels principis esmentats i la publicació d'algunes orientacions.

 

I.- EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

A.- LA LLEI FONAMENTAL DEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC: SERVIR L'HOME

a) Avui hom tendeix amb raó vers l'augment de la producció i dels serveis

b) Cal afavorir els factors d'aquest progrés

c) Quina és la finalitat fonamental de la producció?

d) Síntesi: autonomia econòmica dins l'ordre moral.

 

B.- EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC HA D'ESTAR SOTA EL CONTROL DE L'HOME

a) L'home (i no només alguns homes, grups o nacions) ha de controlar el desenvolupament econòmic

b) Doble requisit

+ cal que les persones (el major nombre possible) i les nacions participin activament en la direcció del desenvolupament

+ cal que individus i lliures associacions col·laborin i es coordinin amb les autoritats públiques

c) Doble no: al liberalisme i al col·lectivisme

d) Dret i deure de tots els ciutadans de contribuir al desenvolupament de la comunitat

e) En els pobles menys desenvolupats, no a la retenció improductiva i a la privació de mitjans a la comunitat.

 

C.- CAL ELIMINAR LES ENORMES DESIGUALTATS ECONOMICOSOCIALS

a) Norma general

b) Alguns problemes específics

+ el món rural

+ la mobilitat: referència particular als obrers provinents d'altres nacions o regions

+ les economies de transició.

 

II.- ALGUNS PRINCIPIS REGULADORS DE LA VIDA ECONOMICOSOCIAL

A.- TREBALL, CONDICIONS DE TREBALL, DESCANS

a) La primacia del treball sobre la resta dels elements de la vida econòmica

b) El dret i el deure del treball; obligació consegüent de la societat

c) Com ha de ser la renumeració del treball

d) Normes morals per a l'organització social del treball

e) El descans; possibilitats de desenvolupament fora del treball professional.

 

B.- PARTICIPACIÓ EN L'EMPRESA I EN L'ORGANITZACIÓ GENERAL DE L'ECONOMIA; ELS CONFLICTES LABORALS

a) L'empresa és una associació de persones; consegüent participació activa de tots en la seva gestió

b) Els drets dels treballadors a participar en les decisions superiors de l'economia del país

c) El dret sindical és un dret fonamental de la persona humana

d) En cas de conflictes laborals: solució pacífica, vaga.

 

C.- ELS BÉNS DE LA TERRA SÓN DESTINATS A TOTS ELS HOMES

a) Per a ús de tots els homes i de tots els pobles

+ afirmació

+ les formes de propietat han de tenir present l'esmentada destinació

+ conseqüència: cal posseir les coses com a comunes

b) El dret de tenir una part suficient de béns pertany a tothom

+ afirmació

+ doble fonamentació autoritzada

+ consegüent posició del Concili

c) El destí comú dels béns

+ en els països menys desenvolupats

+ en els països desenvolupats.

 

D.- INVERSIONS I POLÍTICA MONETÀRIA

a) Inversions:

+ finalitat

+ responsabilitat

+ criteris

b) Política monetària.

 

E.- ACCÉS A LA PROPIETAT I DOMINI DELS BÉNS; ELS LATIFUNDIS

1) La propietat i el domini privat

a) Cal fomentar l'accés a un cert domini dels béns exteriors; doble raó pel que fa a la persona

+ contribueix a expressar–la

+ li ofereix ocasió de responsabilitzar–se

b) Tres efectes de la propietat privada o d'un cert domini sobre els béns exteriors

+ asseguren una zona del tot necessària per a l'autonomia personal i familiar

+ cal considerar–los com a ampliació de la llibertat humana

+ constitueixen una condició de les llibertats civils

c) Varietat de formes del domini o de la propietat

d) El dret de propietat privada és compatible amb la propietat pública

e) La propietat privada té per natura una índole social.

 

2) Criteris sobre els latifundis

a) El fet

b) Conseqüències per als bracers

c) Les necessàries reformes consegüents.

 

3) Cloenda: l'activitat economicosocial i el regnat de Crist

a) Els cristians militants en el camp social

+ poden contribuir molt a la prosperitat i a la pau

+ qualitats: competència professional, experiència, justa jerarquia de valors, fidelitat a Crist i al seu evangeli

b) La recerca de la primacia del Regne de Déu envigoreix i purifica l'amor als germans.

 

Capítol IV.- LA VIDA EN LA COMUNITAT POLÍTICA

I.- LA VIDA PÚBLICA ALS NOSTRES DIES

a) Un fet: les transformacions en la vida pública

+ conseqüència

+ influx

b) Dues actituds

+ aspiracions positives

– vers un ordre juridicopolític millor

– vers una participació més plena

+ reprovació de les formes polítiques negadores de la llibertat, multiplicadores de víctimes, desviades vers el profit particular

c) El millor mode d'assolir una política genuïnament humana

+ sentit

+ condicions.

 

II.- NATURALESA I FINALITAT DE LA COMUNITAT POLÍTICA

a) Necessitat i finalitat de la comunitat política

+ necessitat: per a assolir una vida veritablement humana

+ finalitat: el bé comú

– objectiu

– definició

b) Necessitat d'una autoritat

c) Se'n segueix que la comunitat política i l'autoritat es fonamenten en la naturalesa humana

d) L'exercici de l'autoritat pública

+ com ha d'exercir–se: dins l'ordre moral, en funció del bé comú, segons un ordre jurídic legítim

+ en la dita hipòtesi, cal obeir

+ què s'ha de fer quan l'autoritat pública oprimeix els ciutadans

e) Les modalitats concretes de l'autoritat pública.

 

III.- COL· LABORACIÓ DE TOTHOM EN LA VIDA PÚBLICA

a) Estructures de participació

+ tesi

+ conseqüència

+ corol·lari

b) Estat de dret

c) Autonomia dels cossos intermedis i dels ciutadans

d) Socialització i autonomia

e) Patriotisme i amor a la humanitat

f) La vocació dels cristians en la comunitat política

g) Educació civil i política.

 

IV.- LA COMUNITAT POLÍTICA I L'ESGLÉSIA

a) Una qüestió de summa importància

b) Transcendència de l'Església

c) Independència i autonomia d'un cantó, cooperació d'un altre

d) Il·lustració de la dita cooperació a la claror de la vocació de l'home i de la contribució de l'Església

e) L'estil d'acció de l'Església

+ els camins i recursos propis de l'Evangeli

+ l'Església usa les coses temporals en la mesura que la seva missió ho requereix

+ no als privilegis, sí a la renúncia eventual dels drets

+ quatre punts fonamentals per a l'acció de l'Església

– predicació de la fe

– ensenyança de la seva doctrina social

– llibertat d'acció

– judici moral sobre matèries referents a l'ordre polític

f) L'Església consolida la pau per a glòria de Déu.

 

Capítol V.- EL FOMENT DE LA PAU I LA PROMOCIÓ DE LA COMUNITAT DELS POBLES

INTRODUCCIÓ

a) La família humana

+ ha arribat a un temps de suprema decisió

+ no pot edificar un món més humà si no es converteix a la veritat i a la pau

b) Avui el missatge evangèlic resplendeix amb una nova claredat

c) Enunciació del tema

d) Naturalesa de la pau

+ és obra de la justícia

– no és absència de guerra, equilibri de forces, hegemonia despòtica

– és fruit de l'ordre diví que els homes han de dur a terme

– ha de ser edificada contínuament en funció del bé comú humà

– exigeix un domini constant de les passions de cadascú

+ és fruit de l'amor

+ és figura i efecte de la pau de Crist

– l'obra de Jesucrist

– crida consegüent als cristians

– lloança del Concili als no violents

– hom supera les violències en funció de la unió per la caritat.

 

I.- EVITAR LA GUERRA

A.- CAL FRENAR LA CRUELTAT DE LES GUERRES

a) La guerra prossegueix

+ afirmació global

+ armes científiques

+ guerres larvades

+ terrorisme

b) La vigència permanent del dret de gents

+ el Concili recorda la vigència del dret de gents

+ la consciència del gènere humà el proclama cada vegada amb més fermesa

+ les accions i ordres que hi són contraris són criminals

+ el coratge dels qui les resisteixen és summament digne de lloança

c) Cal complir els tractats internacionals que alleugen l'horror de la guerra

+ el fet dels tractats

+ aquests pactes han d'observar–se i perfeccionar–se

+ el cas dels objectors de consciència

d) El dret de legítima defensa dels pobles

+ el dret de legítima defensa no pot ser negat als governs

+ moderació en l'ús de la força militar

+ licitud de la professió militar.

 

B.- UNA DOBLE CONDEMNACIÓ DEL CONCILI

1) Condemnació de la guerra total

a) Les armes científiques fan créixer immensament l'horror i la malícia de la guerra

+ el fet

+ obligació i advertència consegüents

b) Declaració conciliar

c) Petició conciliar.

 

2) Condemnació de la cursa d'armaments

a) La cursa d'armaments com a sistema de dissuasió

+ descripció

+ posició del Concili

– la cursa d'armaments no és un camí segur per mantenir la pau

– l'equilibri que en flueix no és una pau certa i veritable

– tres danys de la cursa d'armaments

b) Nova declaració conciliar

c) Exhortació consegüent.

 

3) Vers la prohibició absoluta de la guerra

a) Vers l'establiment d'una autoritat pública mundial

+ preparar un futur en el qual la guerra sigui prohibida

+ la qual cosa requereix una autoritat pública mundial

b) Mentrestant, tres orientacions

+ pel que fa a les tasques de les supremes institucions internacionals actuals

– plena dedicació a la seguretat comuna

– cessament de la cursa d'armaments; inici i progrés de la reducció d'armaments

+ pel que fa als intents en curs a fi d'allunyar la guerra

– ajudar

– pregar

– exigències

+ pel que fa als problemes de la pau i del desarmament

– primers passos, que cal intensificar

– no n'hi ha prou amb els intents d'uns pocs; cal una reforma universal de la mentalitat

– cal renovar l'educació de la mentalitat i reorientar l'opinió pública

c) Que no ens enganyi una falsa esperança

+ tractats ferms i honestos sobre la pau universal

+ no obstant, l'Església de Crist no es cansa d'esperar fermíssimament.

 

II.- EDIFICAR LA COMUNITAT INTERNACIONAL

A.- ELIMINAR LES DISCÒRDIES

1) Causes i remeis de les discòrdies

a) Les injustícies són les causes principals de les discòrdies

+ origen

+ seqüeles

b) Remeis en el pla internacional

 

2) La Comunitat de les Nacions i les institucions internacionals

a) Una ordenació actualitzada per a la Comunitat de les Nacions

b) Les seves institucions han de proveir a les necessitats permanents i ocasionals de la humanitat

c) Elogi de les institucions internacionals i regionals existents

d) Goig de l'Església en tots aquests camps per l'esperit de fraternitat entre cristians i no cristians.

 

B.- COOPERAR INTERNACIONALMENT

1) En el camp econòmic

a) Afirmacions bàsiques

+ exigència d'una més gran cooperació internacional en el camp econòmic: raó

+ el progrés d'un país depèn de mitjans humans i financers

+ dues pistes per un ordre econòmic universal

– negativitats que cal suprimir

– principis bàsics comuns en els sistemes econòmics i socials

b) Algunes normes oportunes

+ autopromoció dels països en vies de desenvolupament

– fi que cal cercar

– treball i preparació; esforç propi, cultiu de les aptituds i tradicions pròpies

+ ajut dels països desenvolupats

– obligació gravíssima

– cercar el bé dels països subdesenvolupats en les relacions comercials

+ deures de la comunitat internacional

– eficàcia i equitat en disposar dels recursos

– ordenació de les relacions econòmiques mundials a la claror del principi de subsidiarietat

– institucions de promoció i ordenació del comerç internacional

– oferiment dels recursos necessaris

+ revisió ponderada de les estructures econòmiques i socials

– revisar, però amb precaució

– cada família humana aporta una part del tresor espiritual humà.

 

2) En el camp demogràfic

a) Necessitat de la cooperació internacional en aquest camp

+ afirmació

+ és urgent trobar la manera de subministrar els béns necessaris a tota la comunitat humana

+ alguns pobles podrien millorar les seves condicions de vida si es donessin determinats factors

b) Drets i deures dels governs

+ el fet

+ auguris pel que fa als experts catòlics

c) Posició del Concili enfront de les solucions que contradiuen la moral

+ allò que molts homes afirmen

+ exhortació del Concili

+ la decisió sobre el nombre de fills depèn del recte judici dels pares

+ pistes per a una recta formació

– una responsabilitat recta i autènticament humana

– allò que ella exigeix.

 

C.- ELS CRISTIANS I L'ESGLÉSIA EN LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL

1) Ajut

a) Norma global

+ afirmació

+ raó fonamental

+ evitar l'escàndol de les nacions «cristianes»

b) Precisions sobre els ajudants i els ajuts

+ els ajudants

– els voluntaris

– un deure del poble de Déu i, primerament, dels bisbes

+ els ajuts

– ordenar–ne la recollida i la distribució

– l'esperit de caritat imposa l'exercici ordenat de l'acció social i caritativa

– la formació que hom requereix conseqüentment.

 

2) Presència

a) El motiu de la presència de l'Església en la comunitat dels pobles

b) Els fidels han d'estimular la voluntat de cooperació amb la comunitat internacional

c) Cal tenir una cura especial de la formació dels joves.

 

3) Participació

a) Cooperació dels cristians amb les institucions de cooperació internacional

b) Servei de les institucions internacionals catòliques

c) Cooperació amb els germans separats i amb els homes assedegats de pau

d) Creació d'un organisme de l'Església per al progrés de les nacions necessitades i de la justícia social entre les nacions.

 

CONCLUSIÓ

1) Intenció, forma i necessitat d'adaptació de la present instrucció

a) Intenció

b) Forma

+ genericitat

+ obertura vers la prossecució i ampliació

c) Necessitat d'adaptació.

 

2) El diàleg entre els homes

a) Fraternitat–diàleg

b) Els interlocutors

+ al si de la mateixa Església

+ els germans separats

– allò que ens fa sentir units amb ells

– presagi d'unitat i de pau

– procurem, per tant, cooperar fraternalment

+ els qui creuen en Déu

+ els qui no reconeixen encara l'Autor dels béns

+ els qui s'oposen a l'Església i la persegueixen de distintes maneres

c) Peroració.

 

3) Anhel i tasca dels cristians; voluntat del Pare; desvetllament dels homes a una viva esperança

a) Anhel

b) Tasca

c) Voluntat del Pare

d) Desvetllament dels homes a una viva esperança

e) Invocació final.

 

Següent