Concili Vaticà II

    Quatre anys després de la publicació de la Mater et Magistra veu la llum la Constitució pastoral Gaudium et Spes del Concili Vaticà II sobre l'Església en el món contemporani. Si entre els dos documents el temps transcorregut era massa breu perquè hi haguessin canvis significatius en la realitat històrica, amb tot, amb el nou document, el camí recorregut per la doctrina social fou considerable. El Concili, en efecte, s'adonà que el món esperava de l'Església un missatge nou i estimulant. A aquesta expectació respongué amb l'esmentada Constitució, en la qual, en sintonia amb el renovament eclesiològic, es reflecteix una nova concepció de ser comunitat de creients i poble de Déu. Suscità, doncs, nou interès per la doctrina continguda en els documents precedents sobre el testimoniatge i la vida dels cristians, com uns camins autèntics per a fer visible la presència de Déu en el món. En el pla social, la resposta de l'Església reunida en Concili es concretà en l'exposició d'una concepció més dinàmica de l'home i de la societat, i en particular de la vida sòcio-econòmica, elaborada a partir de les exigències i de la recta interpretació del desenvolupament econòmic. Segons el capítol de la Gaudium et Spes dedicat a aquest problema, l'eliminació de les desigualtats socials i econòmiques es pot basar, en efecte, només en la recta comprensió del desenvolupament. Aquesta interpretació de la realitat social a nivell mundial produí un tomb fonamental en el procés evolutiu de la doctrina social: aquesta no es deixa absorbir per les implicacions sòcio-econòmiques dels dos principals sistemes, capitalisme i socialisme, sinó que s'obre a una nova concepció, la de la doble dimensió o abast del desenvolupament. Aquesta concepció mira, en efecte, de promoure el bé de l'home sencer, «integralment considerat, és a dir, tenint en compte les seves necessitats d'ordre material i les seves exigències per a la vida intel·lectual, moral, espiritual i religiosa», superant així les tradicionals contraposicions entre productor i consumidor i les discriminacions que ofenen la dignitat de la gran família humana. En aquesta perspectiva es descobreix com a la base de tot el que la Constitució diu sobre la vida econòmico-social hi ha una concepció autènticament humanística del desenvolupament. A la Gaudium et Spes l'Església mostra com n'és, de profunda, la seva sensibilitat envers la creixent consciència de les desigualtats i de les injustícies presents en la humanitat, i en particular envers els problemes del Tercer Món. En la doctrina social es reforça, d'aquesta manera, contra tota discriminació social i econòmica, una orientació personalista i comunitària de l'economia, en la qual el qui presideix és l'home, considerat com a fi, subjecte i protagonista del desenvolupament. És la primera vegada que un document del magisteri solemne de l'Església s'ha expressat tan amplament sobre aspectes directament temporals de la vida cristiana. S'ha de reconèixer que l'atenció donada per la Constitució als canvis socials, psicològics, polítics, econòmics, morals i religiosos ha estimulat cada vegada més, els últims vint anys, la preocupació pastoral de l'Església pels problemes dels homes i el diàleg amb el món.