Pius XII

 

piusXII.gif (25486 bytes)    En el seu llarg pontificat Pius XII no va escriure cap encíclica social. Però en plena continuïtat amb la doctrina dels seus predecessors intervingué amb autoritat sobre els problemes socials del seu temps amb una àmplia sèrie de discursos. Entre aquests, són particularment importants els missatges radiats amb els quals precisà, formulà i reivindicà els principis ètico-socials orientats a promoure la reconstrucció després de la ruïna de la segona guerra mundial. Per la seva sensibilitat i intel·ligència a copsar els «signes dels temps», Pius XII pot ser considerat el precursor immediat del Concili Vaticà II i de l'ensenyament social dels papes que l'han succeït. Els punts de la doctrina social que concretà més bé i els problemes del seu temps als quals aplicà millor aquesta doctrina són els següents: la destinació universal i l'ús dels béns; els drets i els deures dels treballadors i dels empresaris; la funció de l'Estat en les activitats econòmiques; la necessitat de la col·laboració internacional per dur a terme una major justícia i assegurar la pau; la restauració del dret com a regla de les relacions entre les classes i entre els pobles; el salari mínim familiar. Els anys de la guerra i de la postguerra, el magisteri social de Pius XII representà per a molts pobles de tots els continents i per a milions de creients i de no creients la veu de la consciència universal, interpretada i proclamada en íntima connexió amb la paraula de Déu. Amb la seva autoritat moral i el seu prestigi, Pius XII portà la llum de la saviesa cristiana a innombrables homes de tota categoria i nivell social, a governants, homes de cultura, professionals, empresaris, dirigents, tècnics, treballadors. Desitjós de valorar la tradició de la Rerum Novarum, treballà per la formació d'una consciència ètica i social que inspirés les accions dels pobles i dels Estats. A través d'ell passà a l'Església aquell buf de l'Esperit regenerador que, com deia ell mateix a propòsit de la Rerum Novarum, no ha cessat d'escampar-se beneficiosament sobre la humanitat entera.

 

Anterior Següent