Les seves tres primeres parts, d'enfocament reasuntiu–històric alhora que circumspectiu, destaquen les principals característiques de la Rerum Novarum (capítol I); analitzen el trànsit des de llavors a «les coses noves» d'avui (capítol II); i s'aturen, amb múltiple riquesa de dades, a l'any 1989, el de la caiguda del mur de Berlin (capítol III). Resumim–les breument.

El capítol primer subratlla tres preses de posició de la Rerum Novarum, a saber: a) va afrontar el conflicte capital–treball del seu temps, establint un paradigma permanent per a l'Església (la seva decisiva intervenció en el conflicte social modern) i conferint–li d'aquesta manera una mena de «carta de ciutadania» davant les canviants realitats de la vida pública. b) Va defensar els drets fonamentals dels treballadors (de propietat, associació, condicions humanes de treball, salari just, lliure acompliment dels deures religiosos). c) Va exposar les relacions entre l'Estat i els ciutadans (subratllant el deure dels poders públics d'actuar en bé dels altres més pobres i urgint, alhora, el caràcter limitat i instrumental de la seva intervenció).

El capítol segon posa de relleu que Lleó XIII: a) va preveure els efectes negatius del Socialisme, l'error fonamental del qual és l'eliminació de l'home com a persona (error que troba en l'ateisme la seva causa fonamental) i el medi d'acció del qual és la lluita de classes. b) Va criticar així mateix el liberalisme, quant deixava l'esfera econòmica fora del camp d'acció de l'Estat i, sobretot, quant –doctrinalment parlant– afirma una llibertat allunyada de la veritat (aquest és el seu profund i típic error). Les tràgiques conseqüències històriques d'aquesta impostació es fan veure en el cicle de les guerres que van de l'any 1914 a l'any 1945, caracteritzada per una creixent universalització de la belicositat davant el perill de la dictadura comunista i per un simultani i paradoxal procés de conscienciació antibèlica; fet, aquest, que no consegueix marginar la dada majoritàriament visible, que és l'extensió del totalitarisme comunista. Aquesta situació dóna peu a tres tipus de resposta: la de les societats democràtiques inspirades en la justícia social, la dels sistemes de «seguretat nacional», i la de la societat de benestar o de consum. Durant aquest mateix període tenen lloc dos fenòmens colaterals de gran importància: un gegantí procés de descolonització i un creixent sentiment no només dels drets dels homes i de les nacions, sinó també de la necessitat de corregir els desequilibris d'àmbit mundial.

El capítol tercer analitza els esdeveniments dels anys 1980, que culminen amb la caiguda del mur de Berlin (1989). El seu eix ho constitueix l'enfonsament dels regíms opressors. a) Són factors del mateix: la violació dels drets dels treballadors (i la consegüent reacció d'aquests, iniciada en Polònia, en nom de la solidaritat); la ineficàcia dels sistema econòmic, alhora que la violació de la cultura i dels drets nacionals; particularment, dins de l'àmbit cultural, el buit espiritual produït per l'ateisme. b) I són conseqüències de dita caiguda: l'encontre que ha tingut lloc, en alguns països, entre l'Església i el Moviment obrer (angle religiós); el perill d'un nou desvetllament d'odis i rancúnies en els pobles d'Europa (angle polític); de deure de justícia d'ajudar a les nacions excomunistes, sense frenar l'auxili prestat al Tercer Món (angle solidari); la necessitat de posar en joc una recta concepció del desenvolupament, és a dir, un desenvolupament integral (angle ètic-jurídic).

Un dels missatges resultants d'aquesta primera secció de l'encíclica ve a dir: deslligent-nos definitivament de les negativitats ideològiques del Socialisme i del Liberalisme, si volem construir veritablement un món de llibertat i solidaritat.

La segona secció abraça els tres restants capítols, dedicats a la propietat privada i al destí universal dels béns; a l'Estat i la Cultura; a la Doctrina Social de l'Església. Quina és el seu ensenyament?

El primer (capítol IV) tracta dos grans temes: el treball modern com a nou tipus de propietat i el mercat lliure.

a) En síntesi, sobre el treball modern se'ns diu el que segueix: la manera de relació treball-terra com a factor de propietat ha canviat amb el pas dels temps; avui el factor treball té prioritat sobre el factor fecunditat de la terra. Ara bé, dins del factor treball com a element determinant de la propietat, emergeixen el coneixement, la tècnica i el saber, els quals passen a ésser les fonts principals de riquesa. Històricament, doncs, la terra ha cedit el seu paper de factor decisiu de la producció al capital i aquest, posteriorment, ho ha cedit a l'home.

Aquesta nova dada presenta aspectes positius juntament a altres negatius. Entre els primers cap subratllar la valoració del propi home, l'exercici de determinades virtuts i el dret a la llibertat. Entre els segons, cal destacar el doble fet de la marginació (respecte als sistemes d'empresa en els que el treball modern ocupa un lloc central) i de la misèria i explotació (en els llocs on continua vigent un capitalisme salvatge) d'enormes masses humanes. S'imposa, doncs, la conclusió de que cal aconseguir un accés equitatiu al mercat internacional -per part dels marginats i explotats: persones i pobles-, basat no en el principi unilateral de l'explotació dels recursos naturals, sinó sobre la universal valoració dels recursos humans.

b) Passant al tema del mercat lliure, després de mostrar com aquest ha d'ésser "etitzat" (complint els deures de justícia i equitat; otorgant, més enllà d'ells, allò que és degut a l'home pels sol fet d'ésser home; i percibint que, en el context del Tercer Món, els objectius de la Rerum Novarum conserven la seva validesa), el nostre text s'atura sobre quatre punts de particular relleu: sindicats, empresa, capitalisme i deute exterior.

Els sindicats, en el context tant del Tercer com del Quart Món, han de prosseguir la seva lluita contra el capitalisme lliberal proposant com alternativa no el sistema socialista, sinó una societat que es funda en el treball lliure, l'empresa i la participació i que requereix un oportú control del mercat. -La empresa capitalista té dret al seus beneficis en la mesura en que es constitueix no en una societat l'únic fi de la qual és maximitzar el lucre, sinó en una comunitat de persones amb vistes a resoldre les seves necessitat i oferir béns i serveis en profit de la societat.- El Capitalisme real, un vegada fracassat el socialisme homònim, no és ni pot ésser l'únic model d'organització econòmica, essent així, que per si sol no assegura a tots -individus i pobles- les condicions bàsiques de participació en el desenvolupament. Es requereix una programació responsable de part de tota la comunitat internacional, amb la consegüent apertura de les nacions més fortes i la coherent inserció -que implica esforç i sacrifici- de les febles.- El deute exterior, atès la vigència del principi del pagament, requereix modalitats de reducció, dilació o extinció en la mesura en que suposa sacrificis insuportables que portarien a poblacions senceres a la fam i a la desesperació.

Tot seguit, el capítol enfoca els problemes i amenaces que sorgeixen en el si de les economies més avançades. En una primera aproximació elabora les qüestions del consumisme i l'ecologia, emmarcades en una visió cristiana del sistema ètic-cultural.

a) El consum de creixent qualitat és legítim en la mesura en que respon a una imatge integral de l'home, segons la qual les dimensions materials i instintives es subordinen a les espirituals. La seva volta de clau decisiva és l'efectiva comunicació de béns a qui està mancat d'ells, arribant, si el cas ho requereix, a l'autoprivació d'allò que és necessari. Mentre que el consum, adreçat als instints i marginador de la realitat personal, en prevaler el tenir sobre l'ésser i/o en lliurar-se a desviacions tan evidents com la droga i la pornografia, és un fenomen indubtablement negatiu.

b) Pel que fa al tema ecològic, Centesimus Annus distingeix dos tipus d'ambient, natural el primer, humà el segon. En l'arrel de la destrucció insensata de l'ambient natural subjaceix no tan sols un error antropològic (consistent en l'oblit del do original de la creació, en l'ús arbitrari de la terra, en la suplantació de Déu), sinó també una mesquinesa d'esperit. Però és pitjor encara la destrucció de l'ambient humà, mitjançant la creació d'estructures inhumanes i pecaminoses de convivència, que es reflexa múltiplement (problemes de l'amuntegament urbà, de l'explotació laboral, dels "barris xinesos" dels suburbis depravats, de la dissolució familiar, etc.). S'ha de substituir aquestes estructures per formes autèntiques de convivència.

En una segona aproximació, el nostre text reflexiona sobre l'alienació i el capitalisme, des d'una il·luminació antropològic-teològica de l'economia.

a) Més enllà de l'enfocament marxista de l'alienació, unilateralment economicista i materialista, la visió d'aquest fenomen parteix de la seva existència (en els àmbits del consum i del treball) i aprofundeix en la seves causes. L'hom s'aliena quan es nega a l'autodonació; la societat s'aliena quan es tanca a la solidaritat. En ambdós casos, l'home instrumentalitza l'home.

b) Connectant amb el que hem esmentat abans, el capitalisme ha d'ésser objecte de discerniment. Si per ell s'entén un sistema econòmic que reconeix el quàdruple paper de l'empresa, el mercat, la propietat privada (amb la consegüent responsabilitat sobre els mitjans de producció) i la lliure creativitat humana, la resposta és positiva. Però si el que està en joc és una ideologia radical els llasts i els efectes dels quals són la marginació i l'explotació (sobretot en el Tercer Món) i l'alienació fa un moment considerada (especialment en els Països més avançats), llavors no hi ha cap altra sortida que la denúncia i el rebuig.

No puc aturar-me sobre els capítols V i VI. Breument: pel que fa a l'Estat, es trenen unes reflexions que, endemés d'ésser lluminoses en si, són molt adients per a la circumstància hispànica, tant en el que es refereix a la democràcia com en el que afecti a la cultura (cf. capítol V). Respecte a la Doctrina social de l'Església, aquesta és abordada des d'un múltiple punt de vista amb el resultat de cerciorar-nos ulteriorment sobre la seva finalitat antropològica, el seu valor instrumental d'evangelització, la seva fonamentació teològica i la seva eficàcia testimonial-operativa, en funció d'una opció preferencial pels pobres que es concreta en la promoció de la justícia (cf. capítol VI).