En els inicis de la segona guerra mundial, aquest radiomissatge de Pius XII, no encíclica, es concentra sota tres temes: l'ús dels béns materials, el treball, la família.

Sobre el primer punt, La Solennità dóna un pas importantíssim amb vista a captar el sentit radical d'una propietat que sigui veritablement digna de la persona. Quin? El que es concreta en el dret de tot ésser humà a aquella part dels béns terrenals que necessita per a la seva efectiva realització. Pius XII ho elucida trenant les següents afirmacions: a) tot home, en tant que vivent dotat de raó, posseeix per naturalesa el dret fonamental d'usar els béns materials de la terra; b) aquest dret individual no pot ser suprimit de cap manera, ni tant sols, per altres drets certs i pacífics sobre els béns materials; c) d'això se'n segueix que tant la propietat privada com el lliure comerç han de subordinar–se a aquest dret primari i fonamental; d) solament així s'aconseguirà que la propietat i l'ús dels béns, en la seva cristalització jeràrquica, aportin una pau profunda i una consistència vital a la societat; e) el dret originari esmentat ofereix una base material segura per a que l'home s'elevi al compliment dels seus deures morals; f) si tot això es verifica, s'assolirà el que el mateix Papa havia escrit en la seva encíclica anterior (Sertum Laetitiae): que els béns creats per Déu per a tots els homes, flueixin equitativament a tots ells segons els principis de justícia i de caritat.

Passo, breument, als altres dos punts, treball i família. El Papa subratlla que el dret i el deure d'organitzar el treball del poble pertany, abans que res, als immediatament interessats, és a dir, als empresaris i treballadors: l'Estat té el deure subsidiari d'intervenir si, exhaurits tots els mitjans, aquell no aconsegueixen dur a bon terme la comesa que prioritàriament els correspon. Respecte de la família, aquest radiomissatge accentua la importància que la propietat–terra («un terreny») té per a la vigència eficaç del dret a la possessió privada de béns que és propi de tot pare de família.

En publicar–se amb motiu del cinquantè aniversari de la Rerum Novarum, la Solennità presenta, tanmateix, tots els caràcters de «continuïtat–renovació» resumits més amunt. La continuïtat es subratlla en un clima de gratitud, que lloa Déu: de record, que enumera els beneficis de l'encíclica; d'aprofundiment, que explora en alguns dels seus punts bàsics. La renovació s'explícita a l'oferir ulteriors principis directius morals en base a la trilogia que he sintetitzat. D'altra banda, des de la convocatòria «dels fills de tot l'univers» a una espècie de breu reunió catòlica (amb plena consciència que la postguerra comportarà un nou ordre mundial), la línia de progressiva ampliació de la qüestió social es palesa en aquest radiomissatge.