La parròquia de la Mare de Déu del Roser, al barri barceloní de Fort Pius, ha celebrat l'any 1995 el 75è aniversari de la seva fundació com a unitat autònoma d'activitats eclesials. És a dir, com a comunitat eclesial amb personalitat pròpia. Per aquest motiu s'ha fet un recull de dades històriques i humanes del barri, la parròquia i el seu entorn, que ara ampliem i oferim en aquesta publicació.

Una part de les informacions provenen de l'obra inèdita de Ramon Ventura i Ten —feligrès i veí del Roser— titulada Enyor d'un temps al meu barri: el Fort Pius. D'altres dades provenen de les publicacions parroquials i del testimoni oral de persones que han viscut o actuat en el barri i la parròquia. Uns quants feligresos actuals del Roser que no volen ser esmentats en aquesta obra, n'han recollit amb paciència i entusiasme.

Sense tenir pretensions de monografia científica sobre la història de la parròquia, aquestes planes podran ajudar a esbossar-ne la visió de conjunt amb pinzellades incompletes. Els lectors que en coneguin més detalls podran aportar altres testimonis per a una eventual ampliació posterior. Tot plegat serà una peça més en la petita història de l'Església barcelonina i de la Ciutat Comtal.

Per situar la creació de la parròquia del Roser en la Barcelona del primer quart d'aquest segle, aquesta monografia comença amb una descripció del barri del Fort Pius en la Barcelona d'aquell temps. Quan era quasi un desert sense urbanitzar i només amb unes quantes cases al voltant de la carretera de Ribes entre els barris del Poblenou, Sant Martí de Provençals, el Clot de la Mel i l'Eixample que s'anava fent. De l'evolució posterior no se'n parla gaire, perquè tots els lectors poden veure com ha canviat la ciutat en aquest punt central de la Barcelona postolímpica.

Amb la transformació de la plaça de les Glòries Catalanes i la construcció del Teatre Nacional i l'Auditori Municipal de Música, el barri on s'ha arrelat el Roser anirà florint més i més. Tant de bo que la comunitat eclesial també hi tingui un creixement ben esponerós, a semblança del de la vida ciutadana que hi batega.

Finalment s'hi recullen les conclusions de l'assemblea que el curs 1995.1996 es va fer a la parròquia del Roser per a dissenyar unes línies d'actuació pastoral en el futur immediat.

Tot aquest treball d'aplec de dades i informacions sobre el Roser i la seva feligresia es va començar arran del 75è aniversari de la comunitat eclesial. Seria bo que algú anés recollint altres dades i informacions més completes de cada capítol o que n'hi afegís de nous per a una publicació ulterior. Aquesta edició s'ha retardat més del que l'autor hauria volgut perquè a mig fer li va arribar l'encàrrec d'una responsabilitat eclesial que l'allunyava de la comunitat on havia format part de la petita història d'aquests 75 anys. Gràcies a tots els qui han fet del Roser una cèl·lula viva de l'Església de Barcelona i a tots els qui han contribuït a fornir dades per a aquesta obreta monogràfica. Tant de bo que sigui de bon llegir.

Joan Subirà, coordinador de