Abans de la construcció del pont de la Marina, el carrer del mateix nom acabava en una mena d'esplanada sobre un turonet. Els nois del barri en deien la muntanyeta i era un dels llocs d'esplai favorits de la quitxalla. També hi anaven a prendre el sol algunes mares amb les criatures. Des d'aquesta muntanyeta es podia baixar cap a les vies del tren del Nord per anar a l'altra tram del carrer de la Marina, cap a la carretera de Mataró i carrer dels Almogàvers. Pujant per unes escaletes, s'arribava a una terrassa o mirador amb seients de pedra

La muntanyeta tenia herbotes i plantes que servien d'hàbitat d'insectes i altres bestioles, com sargantanes, grills, papallones, marietes i llagostes. La part de la muntanyeta que corresponia al centre del carrer de la Marina era un terreny completament llis. Servia com de balcó per guaitar l'estació del Nord i el trànsit dels trens. En la part més a prop del carrer d'Ali Bei i el passatge dels Àngels, la muntanyeta feia un petit turó, d'on li devia venir el nom de muntanyeta, un relleu del terreny que va desaparèixer quan es va construir el pont.

La muntanyeta era el lloc on moltes dones anaven a cosir, a fer mitja o ganxet mentre vigilaven els petitons que jugaven al sol. Els nois i joves del barri, que hi podien campar sense vigilància dels grans, hi solien anar a jugar amb joguines que els Reis els havien passat o bé empaitant-se o fent l'acuit-a-amagar. N'hi havia que hi jugaven a guerra amb escopetes de pistons i amb timbals de llauna i trompetes de llautó, espases de fusta i banderes de draps vells.

Jugaven a amagar-se darrere els arbres i els matolls; o en els pendents i trencats del terreny, que arribaven cap a l'Estació del Nord. A prop d'aquell primer escenari de molts jocs infantils ara fa tres o quatre anys que s'hi han fet camps de futbol i altres esports a banda i banda del pont de la Marina, al lloc per on passaven les vies de tren per la superfície.

A la vora dels trens del Nord, més cap a l'actual carrer de Lepant, a prop de les vies, un altre espai de terreny era aprofitat per alguns ferroviaris per cultivar-hi hortalisses. Faves, cols, bròquils, enciams, tomàquets, bitxos o cebes eren conreats per guardaagulles i altres empleats de la companyia ferroviària en hores lliures de servei.

El rec Comtal era un altre element topogràfic singular al barri de Fort Pius a les primeres dècades d'aquest segle. S'havia construït a la meitat del segle X des del terme de Montcada i Reixac fins a Barcelona. Portava aigua del riu Besòs cap a Sant Andreu de Palomar i al Clot de la Mel. Després continuava pel mig del barri de Fort Pius i se n'anava al barri de Ribera. L'aigua sobrant del rec anava a parar al mar entre la Ciutadella i la Barceloneta.

Entre el túnel principal i les seves ramificacions, el rec Comtal va arribar a tenir uns tres quilòmetres, cap al 1800. El rec servia per moure molins i fàbriques, proporcionar aigua a cultius de regadiu, adoberies de pells i tints de teixits, a part de fornir del líquid indispensable molts safareigs públics i abeuradors de cavalls i altres animals domèstics. En els últims anys d'existència, l'aigua del rec Comtal només servia per a regadiu agrícola. L'aparició de noves fonts d'energia, com el carbó, els carburants i l'electricitat, havien anat excloent la força hidràulica de l'ús industrial.

Un tram d'aquest rec passava pel mig dels terrenys ara ocupats per la plaça de toros Monumental. Quan es va voler construir l'edifici circular, a començaments d'aquest segle, la primera cosa que va caldre va ser el permís per desviar el rec Comtal i fer-ho realitat. Actualment ja quasi no queda cap resta dels trams del rec Comtal. N'hi ha algun que ha servit per a la xarxa del clavegueram. El nom d'aquesta conducció, però, s'ha incorporat al nomenclàtor de carrers al barri de Ribera, on encara n'hi ha un que s'anomena carrer del Rec. I al barri del Portal Nou, un altre amb el de rec Comtal, entre el de les Basses de Sant Pere i l'Arc de Triomf. Al barri del Clot, una altre carrer porta el nom de Sèquia Comtal perquè hi passava un ramal del rec.

El rec Comtal travessava el barri de Fort Pius després de passar per un sifó sota les vies del tren on ara hi ha el carrer de la Independència. Després anava pels actuals carrers de Dos de Maig, Cartagena, Castillejos, Diagonal, Diputació Marina, Casp, Ali Bei, i passeig de Sant Joan, Rec, Born, passeig de Colom i Can Tunis. Un altre ramal des del passeig de Sant Joan duia aigua potable a la Ciutadella.