En un extrem de la muntanyeta, entre el magatzem de taules i cadires plegables per llogar, de l'empresa E. Gay, i arran d'una paret vertical d'uns cinc metres sobre el nivell de les vies del tren, hi havia un espai habitualment ocupat per gitanos transhumants. Era un rectangle de terra plana, amb herba perenne, on acampaven famílies senceres de gitanos i hi feien activitats artesanals com reparacions de paraigües i olles o confecció de coves i cistells.

Els carros, animals i tendals que s'hi muntaven donaven un aire tercermundista a aquell indret de la muntanyeta. A les parets de l'edifici de can Gay, els gitanos apuntaven dates i creus per recordar dies de naixement o defunció d'algun membre del seu clan o família. Per escriure-ho, de vegades demanaven l'ajuda d'algun noi del barri que no fos analfabet com molts d'ells.

Un altre lloc d'acampada i residència habitual de gitanos era al davant del que en deien el Convent dels Gossos, un edifici situat on ara hi ha el col·legi públic Ramon Llull, entre Diagonal, Marina i Consell de Cent. Un altre clan de gitanos d'aquest indret vivien en una casa del carrer de la Marina, cantonada amb Consell de Cent.

La Casa dels Gitanos tenia planta baixa, al carrer del Consell de Cent, i planta baixa i un pis pel costat interior de l'illa de cases. A poca distància hi havia una altra edificació molt més precària: una mena de caseta d'obres feta al nivell del centre de l'illa de cases, de manera que la teulada quedava a nivell del carrer del Consell de Cent. Aquesta barraqueta, també habitada per gitanos, estava ben emblanquinada per fora i envoltada de flors pels costats. El terra que l'envoltava estava sempre net i regat. Entre la casa i la barraca, hi vivien les famílies gitanes d'en Ramon Matxo Vell, en Carota i el senyor Severo. Tots sabien parlar en català i castellà.

Al solar del centre de l'illa, també hi solien acampar altres gitanos no tan estables com els de la casa i la barraca. Eren uns terrenys que en temps sec eren polsosos. En dies de pluja, un fangar on sovint s'encallaven els carros dels transhumants.

Un tercer lloc d'acampada de gitanos en aquest barri era darrera el Tancat del Maleta, on els aprenents de torero anaven a fer pràctiques amb toro simulat. L'espai dels gitanos d'aquest tercer indret era a la cruïlla actual dels carrers de Lepant amb Ali Bei, cap al davant de l'Auditori que suara ha estat inaugurat.

Entre els gitanos que tenien feines fixes hi havia en Ricard el Gallina, que tenia aquest sobrenom perquè es dedicava a comprar i vendre aviram; rebia les gàbies a l'estació del Nord i s'ocupava a carregar-les en carros o camionetes de transport amb destinació a diversos magatzems. Un que treballava de manobre es deia Raimundo. Diversos gitanos i gitanes treballaven posant com a models per a pintors i escultors, com en José i en Quillo. D'altres estaven introduïts en el món de l'art folklòric com la família Amaya del Somorrostro. Tots aquests anaven generalment vestits correctament com paios o senyors de casa bona.

En Juanele i en Manué eren gitanos que solien aparcar els carros a la muntanyeta. Voltaven pels carrers anunciant, amb cantarelles, que arranjaven paraigües, ombrel·les i pots de cuina foradats. El senyor Severo i en Juanini Nene feien cistells i adobaven cadires de boga. La Petra, dona del Nene, anava vestida de negre de cap a peus i de dedicava a llegir la bonaventura a canvi d'unes monedes de coure. La Carme i la Rosa, la Gravá, venien espolsadors, picamatalassos, pales de ferro per traginar carbó de les cuines econòmiques, fregalls d'espart, cintes i escombretes de joguina per a les nenes.

A l'extrem del barri de Fort Pius, a la platja de Somorrostro, hi havia un altre lloc de residència habitual de gitanos. Hi estaven més a mercè de la climatologia. Quan hi bufava vent fort, se'ls enduia els tendals. Si feia mala mar, les onades posaven en perill veles, carruatges i cavalleries. Allà va passar la infantesa la cèlebre Carmen Amaya, filla del Chino i la Gatita. Tota la família va dir adéu al tendal i el carro quan la nena Carmen es va començar a fer famosa ballant pels tablaos. El seu pare, gran guitarrista, i el seu oncle el Chato, extraordinari cantaor i bailaor, l'acompanyaven.