El barri de Fort Pius, tal com era a finals del segle XIX, gairebé només tenia edificis importants al terme de Barcelona, entre el passeig de Sant Joan i el carrer de Roger de Flor. Urbanitzat arran de l'Exposició Internacional del 1988, tot el Parc de la Ciutadella amb el zoològic, el Palau de Justícia, l'Escola Pere Vila, l'Arc de Triomf i altres edificis d'institucions com la Biblioteca Arús i l'asil de les Germanetes dels Pobres o l'església de Sant Francesc de Sales eren unes construccions singulars que s'havien anat fent en el tombant de segle. Però eren a la perifèria del barri, allà on la ciutat s'acabava i començava el terme de Provençals, fins que es va annexar a la ciutat.

Més cap a la part nord-est, l'Estació del Nord dels Caminos de Hierro del Norte de España era una última edificació monumental en el barri fins que l'any 1914 es va començar a bastir la plaça de toros. El recinte taurí es va estrenar l'any 1920 amb el nom de Plaça de l'Esport. L'any 1929, amb motiu de l'Exposició Universal, es va ampliar el recinte taurí i va prendre el nom actual de Monumental.

Segons dades recollides per Ventura, l'any 1924 es van matar a la plaça Monumental un total de 125 toros i 135 jònecs o novells (novillos). L'any 1930, les xifres d'animals braus morts a la plaça van arribar, respectivament, a 220 i 125. Hi actuaven els espases més famosos de l'època, com ara Joselito, Juan Belmonte, el Chicuelo, Marcial Lalanda, Fuentes Bejarano, Barrera i en Cagancho.

La immigració de treballadors de Múrcia i Andalusia per construir el metro i les instal·lacions del l'Exposició va fer arribar a Barcelona una quantitat molt més gran d'aficionats als toros. A prop de la Monumental es van arribar a constituir dues menes d'escola de tauromàquia a l'aire lliure. L'una era arran de la muntanyeta, en una esplanada entre l'Estació del Nord i el carrer d'Ali Bei. L'altra, al carrer de Sardenya, entre el de Casp i la Gran Via de les Corts Catalanes.