La ciutat de Barcelona va viure els anys vint amb millores evidents. Les ciències avançaven "una barbaritat" i els nous descobriments anaven canviant las condicions de vida. Poques cases tenien instal·lat el corrent elèctric, però cada vegada n'hi havia més que passaven de la il·luminació amb espelmes o amb llums de carbur o gas ciutat a la de bombetes incandescents. També s'anaven imposant alguns electrodomèstics com la planxa elèctrica i unes neveres. Els aparells de ràdio de galena van ser substituïts a moltes cases per les ràdios elèctriques. Per altra banda, la ciutat es preparava per a l'Exposició Internacional del 1929, que va fer transformar la muntanya de Montjuïc i va atreure un nombre considerable de mà d'obra de les regions més pobres d'Espanya.

L'any 1921 van començar a circular per Barcelona els primers autobusos. Les camionetes anaven prenent la feina als carros dels traginers. L'enllumenat elèctric s'havia anat estenent per moltes vies públiques, però encara perduraren els fanals de gas fins als anys quaranta. Els tramvies elèctrics ja havien substituït els que hi havia hagut de tracció animal, tirats per mules.

La motorització del transport va portar al barri del Fort Pius, com a la resta de la ciutat, els equipaments d'assortiment de combustible. Les gasolineres van ocupar alguns punts estratègics dels afores de la ciutat com eren les cruïlles Gran Via - Marina, Sardenya - Ausiàs Marc, Meridiana - Pujades, etcètera.

El primer metro, des de la Bordeta a la plaça de Catalunya, es va començar a construir després que el 1920 es constituís el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA. L'any següent es va fundar l'empresa Gran Metropolità de Barcelona, per fer la línia de Gràcia a la plaça de Catalunya. Aquest metro s'inaugurà abans que el començat abans, el penúltim dia del 1924. Sis mesos més tard se'n va inaugurar la prolongació fins a la Rambla, davant del Liceu. I el desembre del 1926, un ramal des d'Aragó a Jaume I. En canvi, el primer metro que s'havia projectat, la línia anomenada transversal, s'havia començat oficialment; però no es va estrenar fins al 10 de juny del 1926 en el tram Bordeta-Catalunya, quan el Gran Metro feia un any i mig que circulava.

Des de l'any 1914, Catalunya tenia un tímid assaig d'autonomia amb la Mancomunitat presidida per Prat de la Riba, primer, i per Puig i Cadafalch, després. L'any 1923, amb el cop d'Estat de Primo de Rivera, aquest assaig d'autogovern amb molt poques competències se'n va anar en orris. Mentrestant, les lluites socials entre empresaris i obrers havien afectat molts moments de la vida ciutadana. Encara quedava el record de la Setmana Tràgica del 1909 i hi havia violències al carrer, com l'assassinat de Francesc Layret, advocat laboralista, l'any 1920.

Les alteracions de l'ordre públic eren freqüents, els anys vint, tot i el règim de dictadura del 1923 al 1931. En aquell temps "es vivien moltes hores amb pell de gallina", recorda Ramon Ventura. "Hom implorava el retorn a la tranquil·litat deixant a part oposades posicions tan desfavorables".

Per la banda agradable de les diversions, la ciutat anava canviant d'afeccions gràcies a la implantació de l'electricitat. Del teatre al cinema, la gent s'abocava a la modernitat de les imatges en la pantalla, però encara sense so. El dia 13 d'octubre del 1923 s'inaugurà a Barcelona el teatre cinema Coliseum. El 2 de desembre de l'any següent, l'Olimpia, local per a circ i teatre o altres diversions. I així s'anava omplint de cinemes la ciutat mentre els teatres es resistien a desaparèixer.

En el terreny de l'esport, el futbol guanyava adeptes a practicar-lo i a contemplar-lo, sobretot en camps dels equips més coneguts de la ciutat: el Barça, l'Espanyol, l'Europa, el Fortpienc i d'altres.