Entre els oficis que es feien en aquells anys vint de manera habitual circulant pels carrers de Barcelona hi havia els drapaires, que passaven amb carrets tirats per un cavall o ruc i fent dringar un ferro penjat o bé cridant els veïns que volguessin vendre-li draps, papers i espardenyes velles. Alguns drapaires també recollien pells de conill que la gent havia escorxat a casa. Altres personatges de carrer eren els venedors ambulants, com ara el neuler o cacauer, que portava una capsa cilíndrica amb una ruleta per jugar apostes de deu cèntims. Dintre la capsa, les neules o galetes per vendre. Igualment cobejat per la quitxalla era el pas del venedor de caramels cònics amb un pal que li feia d'eix i mànec —els pirulins— i pomes recobertes de sucre caramelitzat.

També era un ofici ambulant el de repartidor de gel, que en duia barres sobre un carret estirat per un home o un animal de tir. Moltes neveres d'aquell temps encara no eren electrificades i calia ficar-hi trossos de gel per mantenir-les fresques. També anaven pel carrer els qui venien gelats a la quitxalla, carregat amb una geladora-nevera i una capsa de llauna per a les galetes.

Un altre ofici de carrer era el dels escombriaires, que solien ser autònoms i es feien la competència en un mateix indret per desavinences sobre la concessió municipal. A part dels qui escombraven els carrers, hi havia els qui el regaven amb el carro de la bóta, acompanyat pel seu equip d'homes, i els qui ho feien amb mànegues connectades a canonades subterrànies en carrers i places més cèntrics.

Un ofici ben sonor era el dels qui passaven amb un piano de maneta o manubri sobre una plataforma amb rodes i tocaven peces al mig del carrer esperant que els veïns sortissin a la finestra i els tiressin calderilla, o sigui xavalla. També admetien peticions de peces determinades del repertori a canvi d'una bona propina.

De l'esmolet, que feia tornar tallants els ganivets o tisores esmussades, no cal parlar-ne gaire perquè encara se'n veuen per Barcelona. L'única cosa que ha canviat és la mola amb una roda grossa moguda a cops de pedal que aleshores feien servir, en comptes d'anar amb una motoreta com molts esmolets d'ara.

En canvi, un ofici ambulant que s'ha perdut del tot és el del nunci, que anava recorrent els carrers a fer pregons. Llegia a cada cantonada un ban de l'alcalde o altres avisos després de fer tres tocs de corneta. També feia publicitat d'articles que es venien a mercats o botigues que li ho encarregaven a canvi d'uns diners.