Capítol II: Esglésies al barri

El barri de Fort Pius, que va ser una mena de terra de ningú durant segles, entre Barcelona i Sant Martí de Provençals, era poc propici per a tenir-hi esglésies o centres de culte abans d'aquest segle. I fins que s'hi va anar creant uns nuclis de població més aviat eren excepcions els llocs de pregària i vida religiosa. Tanmateix hi ha uns precedents que no es poden oblidar.

L'església dels frares mínims, un religiosos fundats a Itàlia per sant Francesc de Pàola, devia ser la primera església edificada al barri que en diem Fort Pius. Aquests frares, amb la protecció del rei Ferran el Catòlic, havien intentat de fundar un convent a Sant Cebrià d'Horta l'any 1492. Havent fracassat en el seu intent, es van establir a Sant Bertran el dia 7 de febrer del 1578. Des d'allí van passar a un edifici de la Rambla de Barcelona, però més endavant van tornar a Sant Bertran. Fins que el 22 de març del 1578 van acabar i estrenar la capella i convent davant la Creu Trencada, al terme de Sant Martí de Provençals.

Molt a prop d'aquesta capella i convent dels mínims, es va edificar el 1719 el Fort Pius que ha donat nom al barri. Els frares van residir en aquest convent fins al 1859, que va ser quan es van traslladar definitivament a la ciutat de Barcelona, al carrer Més Alt de Sant Pere. Nou anys més tard es va enderrocar el Fort Pius i, amb les pedres de la runa, es va bastir l'església de Sant Martí del Clot, una nova parròquia del municipi de Sant Martí de Provençals. La parròquia primitiva de Provençals des d'aleshores va ser coneguda amb el nom de Sant Martí Vell.