Quan tot el terme de Provençals ja s'havia agregat al municipi de Barcelona —com els de Sants, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Horta i Sant Andreu de Palomar—, la necessitat de centres de culte als barris perifèrics es va anar fent palesa. L'any 1907, el bisbe de Barcelona cardenal Casañas hi va voler posar remei. Però crear parròquies noves, en aquell temps, era una qüestió complicada perquè —segons el concordat vigent entre Espanya i la Santa Seu— s'havia de tramitar amb el consentiment del govern de la monarquia estatal. Des de la firma del concordat, l'Estat espanyol proporcionava diners a l'Església per al manteniment del clero i de les parròquies per compensar el que s'havia expropiat el segle XIX, en temps del ministre Mendizábal. Si es creaven parròquies, els fons del pressupost estatal per a culte i clero havia d'augmentar. La solució provisional per no topar amb entrebancs oficials va ser la creació de sufragànies, sucursals o tinències de les parròquies existents.

Ho trobem suggerit en un document del cardenal Casañas datat en aquell any 1907:

"Ja que no podem erigir les parròquies que l'augment de població demana, amb petit esforç podrien construir-se en els barris obrers més apartats de les respectives esglésies parroquials senzilles esglésies o capelles, base del servei espiritual o benèfic".

Per posar-ho en pràctica, el bisbe de Barcelona va fundar l'Associació per al Foment del Culte i l'Acció Social. Aquesta entitat va començar a actuar als barris de Can Tunis i al Poble Sec, on la necessitat de centres religiosos era més gran. Alhora es van anar establint coadjutories o tinències a barris extrems de la ciutat com als barris de Pequín (Poblenou), Can Tunis, Collblanc, Vallcarca, Fort Pius, Camp d'en Galvany i la Sagrada Família (barri del Poblet).

La capelleta de Fort Pius es va instal·lar al número 196 del carrer de Sardenya, amb cantonada al carrer de Casp. El convent dels mínims ja estava al carrer de Sant Pere més Baix, al lloc on fins l'any 1999 hi ha hagut la parròquia de Sant Francesc de Pàola. I depenia de la parròquia de sant Pere de les Puel·les, igual que la capelleta del carrer Casp. La lletra dels goigs del Roser que actualment es canten a la parròquia del Fort Pius va ser escrita per mossèn Salvador Vial. A la primera estrofa es pregunta: "Els Mínims de Barcelona foren vostres jardiners?". És a dir, foren els qui obriren al culte la capelleta per ordre del rector de la parròquia de Sant Pere?.

Segons testimoni escrit de mossèn Salvador Vial (19-I-1921), aquesta capelleta havia estat beneïda el 7 de juliol del 1902. No consta que aquest local servís per al culte regular abans del 1920, però s'hi devia celebrar missa de tant en tant. Per això es va pensar de convertir-la en tinència parroquial de Sant Pere de les Puel·les.

El local era una mena de magatzem de vint per deu metres de superfície. Fins i tot hi havia una campana per tocar a missa. Anteriorment, en aquell lloc de la capelleta hi havia hagut un safareig públic dotat amb aigua del rec Comtal, que li passava pel costat just en el límit dels termes de Sant Martí de Provençals i Barcelona. Finalment havia estat un magatzem de sal. Per aquest motiu, els feligresos dels primers temps recorden que hi sortia molt de salnitre per les parets i a terra, cosa que molestava quan la gent s'hi agenollava a sobre.

L'informe de mossèn Vial al bisbat deia que en començar el 1921 no valia la pena de fer reparacions en aquell local:

Però encara va haver de servir per a la tinència fins a les vigílies de Nadal del 1924.