Quan el 1945 s'havien de crear les parròquies de Sant Francesc de Sales, Sant Oleguer i Sant Fèlix Africà, el bisbe va retocar el terme parroquial del Roser. Per una banda, li va afegir l'illa formada pels carrers de Consell de Cent, Sardenya i Diagonal, que pertanyien al terme de la Sagrada Família. És el triangle on hi ha actualment l'edifici del col·legi públic Ramon Llull.

Per una altra banda, es va desmembrar del terme del Roser l'illa formada pels carrers de Roger de Flor, Ausiàs Marc, Nàpols i Ali Bei, amb una part de la carretera de Ribes. És la mansana on hi ha la gasolinera del davant de l'Estació del Nord.

La creació de la parròquia de Sant Fèlix Africà va comportar per al Roser l'annexió implícita de l'Estació del Nord i els terrenys ferroviaris fins a la Meridiana que inclouen les vies del tren. Per tant, també les cases del costat de mar del carrer d'Ali Bei entre Lepant i Marina. Abans, segons els decrets de creació de la tinència i la parròquia del Roser, aquest espai de la ciutat continuava essent terme de Sant Pere de les Puel·les. Però en aprovar el bisbe el nou mapa general de les parròquies, ho atribuïa de fet al Roser. En canvi van passar a Sant Fèlix les cases entre el carrer de Sancho d'Àvila i les vies del tren, des del pont de Marina fins al passatge de les Rates.

Per la banda de ponent, la creació de Sant Oleguer i Sant Francesc de Sales van fer perdre al Roser les cases situades entre els carrers de Roger de Flor , Diputació, Sicília i Ausiàs Marc, per una part; i entre Diputació, Roger de Flor, Consell de Cent i Sardenya, per l'altra.

La primera pedra de la nova església del Roser, a la Gran Via, cantonada de Lepant, es va posar solemnement el diumenge 27 de maig del 1923. Va beneir la pedra segons el ritual canònic, el bisbe Ramon Guillamet en presència d'autoritats civils, clero, junta d'obra i altres feligresos de la tinència parroquial i molts veïns del barri. També hi era l'arquitecte Enric Sagnier, autor del projecte de l'obra. L'any següent, el diumenge 21 de desembre, el canonge secretari de cambra del bisbat, Joan Boada i Camps, va beneir i inaugurar l'edifici nou com a església inacabada després d'una altra cerimònia solemne amb trasllat del Santíssim en processó.