Des que l'any 1863 es van establir al carrer de Casp, cantonada amb Roger de Flor, les Germanetes dels Pobres tenen una capella per als ancians asilats i per als veïns que hi volen acudir en els dies de festa. El carrer de Roger de Flor va ser molt de temps la separació dels termes de Barcelona i Sant Martí de Provençals. L'establiment benèfic i assistencial de les germanetes ha estat lligat al barri que ha anat creixent a la seva vora des de mitjan segle passat. L'església, senzilla i austera d'estil neogòtic, té l'entrada al carrer de Roger de Flor.

Una altra església per a religioses en aquest barri és la del Col·legi-Asil de Sant Rafael de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Els anys vint estava al número 98 del carrer de Roger de Flor. En un informe del tinent del Roser, fet el 1921. s'esmenta que aquestes religioses hi tenien escola. També hi havia església per a la comunitat i les alumnes. En aquest mateix informe s'esmenta com a llocs de culte dins el terme de la tinència parroquial del Roser, l'església pública de l'Asil de Sant Rafael i l'oratori semipúblic de la clínica de la Gran Via, número 760. Quan es va crear la parròquia de Sant Oleguer, la d'aquesta clínica fou la seva primera església.

Malgrat que la situació del convent i l'església de les saleses, al passeig de Sant Joan entre els carrers d'Aragó i València, no estigui ben bé dins del que s'anomenava barri del Fort Pius, aquella església modernista n'ha estat veïna i en certa manera influent al barri. L'església esmentada, inaugurada el 10 de maig del 1885, era bàsicament per a les monges saleses del convent annex. Però després de la Guerra Civil les saleses es van desprendre del convent i l'església, i tot ha passat a ser propietat dels germans maristes, que hi han fet un col·legi per a centenars d'alumnes. Posteriorment, cap al 1950, els maristes van cedir l'ús de l'església per als actes de la nova parròquia de Sant Francesc de Sales, que assumia una part de la feligresia del Roser i, per tant, del barri de Fort Pius. Per això es pot considerar una església de l'indret objecte de la monografia.

El convent de les saleses s'anomenava oficialment Monestir de la Visitació de Santa Maria. L'església és una obra cabdal de l'arquitecte Joan Martorell i Montells (1833-1906), fill de Barcelona, deixeble d'Elies Rogent i mestre d'Antoni Gaudí. L'església que va fer per a aquest convent és d'un estil neogòtic com altres de la mateixa època. Una singularitat de l'edifici és el campanar que s'integra a la façana i la porta principal. El titular de l'església era el Sagrat Cor de Jesús, però hi havia altars dedicats a Sant Francesc de Sales i la Visitació de Maria a Elisabet. L'església va ser saquejada l'any 1909 arran de la Setmana Tràgica; i cremada el 1936, arran de la revolta de juliol. Després de reparacions d'emergència acabada la guerra, ha sofert una restauració interior molt profunda els anys vuitanta i noranta.

Una altra església al barri del Fort Pius és la de la parròquia de Sant Oleguer, al carrer de Nàpols entre la Gran Via i el carrer de Casp. L'edifici no era fet per a església, sinó per a nau industrial, que es va adaptar al culte amb poques transformacions formals. Cap als anys vint, aquest local era una fàbrica de gènere de punt amb nom d'Eugeni M. Salvadó. A la mort del titular, es va dir Filla d'Eugeni M. Salvadó, de família molt vinculada al Roser. Aquesta parròquia es va crear quan la del Roser ja tenia vint-i-cinc anys d'existència. La de Sant Oleguer serveix la feligresia d'un territori que parcialment havia estat del Roser fins al 1945.

També queden dintre els límits de l'antic barri de Fort Pius altres parròquies i esglésies de religiosos o religioses entre l'Estació del Nord i el litoral del Poblenou. Per a la història del Roser, potser n'hi haurà prou d'esmentar els oratoris privats d'algunes de les comunitats de religioses, com les Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que dirigeixen el col·legi del carrer de Ribes, l'antic col·legi parroquial del Roser. I la capella privada de les religioses del Cor de Maria, al carrer de la Marina a prop del pont, arran d'on hi havia hagut el cèlebre Fort Pius.