Des del 1924 fins al 1944, l'anuari o gallofa del bisbat de Barcelona esmenta mossèn Josep Bochaca i Serra com a beneficiat de la tinència o parròquia del Roser. Mossèn Bochaca vivia al barri del Roser sense gaires activitats parroquials fora de la missa i l'administració de sagraments o sagramentals, perquè en aquelles èpoques el despatx parroquial i la catequesi o l'animació espiritual de grups i associacions solia ser tasca reservada als rectors o vicaris.

En l'anuari del bisbat de Barcelona de l'any 1927 consta el nom de mossèn Joan Ramon i Munt com a coadjutor de la tinència parroquial del Roser. En els anys anteriors només hi constava mossèn Salvador Vial, com a tinent coadjutor, i mossèn Bochaca, com a beneficiat, des del 1924. Per tant, cal deduir-ne que des del 1927 mossèn Vial tenia vicari, encara que el Roser no fos parròquia.

El primer capellà que apareix esmentat com a adscrit de la tinència del Roser és mossèn Julio Pelayo Morales. Havia nascut el 1889 i va ser adscrit a la tinència des de l'any 1926 fins al 1929. No n'hem trobat cap més referència.

Barceloní nascut l'11 d'agost del 1900, havia estudiat als Seminaris de Barcelona i Burgos i a la facultat de Teologia de Tarragona, on es doctorà. Ordenat prevere el 6 de juny del 1925, va ser vicari de Sant Quintí de Mediona, Gavà, el Masnou i Granollers. L'any 1930 va ser nomenat vicari de la tinència del Roser. Hi va substituir mossèn Joan Ramon i Munt i hi va exercir la pastoral fins al 1932, en què va ser substituït per mossèn Lluís Sitjà i ell va passar a la parròquia de Sants. Ecònom de Collsabadell fins al començament de la guerra. El 1939 va anar de rector a Esplugues de Llobregat, fins al 1957 en què és nomenat ecònom de Santa Teresina de l'Infant Jesús, a Gràcia, fins que es va jubilar el 1972. Va morir a Barcelona el 30 de juliol del 1989.

Havia nascut a Barcelona el 3 de setembre del 1903. Es va ordenar capellà l'11 de juny del 1927. Començà com a vicari de Santa Margarida i els Monjos. Després, a Sant Sadurní d'Anoia i el Masnou. El 1933 és nomenat vicari del Roser, on va exercir fins al 1935. Llavors va passar als Josepets de Gràcia. L'any 1939, ecònom de Sant Andreu de la Barca, i el 1948, rector d'Olesa de Montserrat fins al 1957. Llavors és nomenat ecònom dels Josepets. El 1977 se'n va jubilar. Va morir el dia 3 d'agost del 1980.

Del 1932 al 1943 va estar adscrit al Roser mossèn Joan Porta i Recasens. Havia nascut el 1867 a Altafulla (Tarragonès) i tenia, per tant, setanta-sis anys l'últim dia en què va actuar com a capellà de la parròquia.

Nascut l'any 1886, mossèn Josep Tusau consta com a adscrit al Roser des del 1933 al 1935 o 1936. Devia tenir cinquanta anys quan va començar la guerra.

Mossèn Lliberat Xuriach i Rafart havia nascut a Sant Vicenç de Torelló el 8 de febrer del 1906. Es va incardinar al bisbat de Barcelona l'any 1927. La seva ordenació presbiteral s'esdevingué el 14 de juny del 1930. Com a vicari, a les parròquies de Sant Esteve de Palautordera, Sant Josep de Badalona i el 1935, a la del Roser fins que comença la guerra. Es va poder alliberar de la mort escapant-se per la porta del darrere acompanyant el rector Salvador Vial. L'any 1939 va anar de vicari a la Bonanova.. Més endavant, rector de Torrelles de Llobregat. Finalment, rector de la parròquia del Pi fins que va morir, el 6 de març del 1969.

El mes d'agost del 1939 va ser nomenat vicari del Roser mossèn Rossend Artigas i Viñas. Era el primer de després de la guerra del 1936. Havia nascut a Manlleu el 27 de febrer del 1907 i havia estudiat al Seminari de Vic fins que, pel trasllat de domicili de la seva família, va fer els cursos de filosofia i teologia al del Barcelona. S'hi va ordenar capellà el dia 12 de juny del 1932. Després d'uns anys de vicari en diverses parròquies, va al Roser acabada la guerra. L'església cremada no es va restaurar ni reinaugurar fins al 17 de desembre del 1939, quan el nou vicari ja feia quatre mesos que havia estat nomenat. Al cap d'un any, el 4 d'agost del 1940, mossèn Artigas és nomenat vicari de Santa Teresa de l'Infant Jesús, a Gràcia. Més endavant va ser rector de Cunit i de Sant Esteve de Palautordera. El setembre del 1980 va morir a la residència sacerdotal de les Corts.

Salvador Bonet i Punsoda, nat a Barcelona l'any 1913, va ser ordenat sacerdot pel bisbe Manuel Irurita l'any 1935, a l'església de Sant Ramon de Collblanc. Després de la guerra va ser nomenat vicari de la parròquia del Roser, el 4 d'agost del 1940, en substitució de mossèn Artigas. Mossèn Bonet hi va exercir aquest servei eclesial fins al 1943, en què va ser substituït per mossèn Antoni Torner. L'any 1960 va celebrar solemnement els vint-i-cinc anys de sacerdoci, que havia anat exercint a diverses parròquies. L'última va ser la de Palau de Plegamans, on va morir com a rector el 15 d'agost del 1980, quan tenia seixanta-set anys.

Nascut l'any 1908 en una població de la província de Burgos i després de passar uns anys a Centreamèrica, mossèn Luis Martínez Elén va establir-se a Barcelona i va ser adscrit a la parròquia del Roser l'any 1942. Hi celebrava la missa i administrava els sagraments regularment, sobretot el de la confessió en què tenia molta requesta. També feia de professor d'anglès i de religió a l'Institut Milà i Fontanals, a les Escoles Franceses i altres centres docents. Posseïa el títol de doctor en teologia i sembla que havia exercit com a capellà castrense durant la guerra o a la postguerra.

El 1962 va celebrar al Roser el 25è aniversari de la seva ordenació presbiteral. Va romandre en actiu al Roser fins al 1980, en què es va jubilar i es va retirar a la residència sacerdotal Sant Josep Oriol, de les Corts. Hi va morir l'endemà de la Candelera del 1988.

Un nou vicari del Roser va ser nomenat l'any 1943. Havia nascut a Gràcia el 23 de juny del 1912 i l'havia ordenat de capellà el bisbe de Barcelona Manuel Irurita Almandoz poques setmanes abans que comencés la guerra: el 6 de juny del 1936. Va ser l'últim seminarista ordenat prevere per aquell bisbe que més tard va ser afusellat. Mossèn Torner va exercir de vicari de l'Arboç del Penedès fins que va començar la guerra. El 1939 va tornar a l'Arboç, però per poc temps. El van nomenar vicari de Rubí i, al cap d'un any, rector de Sant Pere Molanta, al Penedès, alhora que capellà mestre de l'escola del Molí d'En Rovira. Entre altres coses, al Roser va ser el consiliari de l'Acció Catòlica, l'animador espiritual de la joventut masculina i femenina i promotor d'activitats culturals i esportives. Aquí va crear un grup d'escoltes amb els germans Aguadé. Semblantment va crear al Roser el primer grup del moviment obrerista HOAC, amb uns ferroviaris de l'estació del Nord. Va assistir a setmanes de conferències que es feien a Madrid per a organitzar l'Acció Catòlica especialitzada.

Al cap de sis anys de ser vicari del Roser el nomenen rector del poble de Masllorenç —a la comarca de l'Alt Camp. El 1955, li encarreguen de fundar una parròquia a Badalona, al barri suburbial de Sant Jaume. Hi va actuar fins al 1969, en què va ser nomenat rector d'una parròquia barcelonina, la de Maria Mitjancera. El febrer del 1992, es va jubilar. Ara viu retirat, però continua col·laborant amb les parròquies de Gràcia.

Procedent d'una altra diòcesi, mossèn Pablo Recasens Aladro va exercir els últims anys del seu ministeri essent adscrit a la parròquia del Roser des del 1945. Estava encarregat especialment de l'assistència religiosa a malalts i moribunds, cosa que el feia estar totes les nits a punt per si l'anaven a avisar d'un cas greu i urgent. Residia en una dependència del col·legi parroquial i menjava al refectori de l'escola. Més tard se li va habilitar una habitació a la rectoria, on ara hi ha el despatx parroquial. Va morir el 6 de març del 1969, quan tenia seixanta-tres anys.

A l'arxiu del bisbat de Barcelona, dins la carpeta corresponent a la parròquia del Roser, es conserva un document en què es nomena beneficiat ecònom —és a dir, provisional— del Roser mossèn Ramon Noguera i Miró. El document esmenta que es tracta d'un benefici posat sota el títol de la Sagrada Família i que havia quedat vacant per defunció de mossèn Josep Bochaca, que havia tingut aquest benefici eclesiàstic anteriorment. Tanmateix, a les llistes de clergues de cada parròquia publicades a l'anuari o gallofa del bisbat, no surt el nom del nou beneficiat l'any 1948 ni als següents, com seria lògic i normal.

Nascut a la catedral de Vic —d'on el seu pare era porter i campaner— el 20 d'octubre del 1899, Ramon Serinanell i Mir havia estudiat al Seminari de la seva ciutat. S'hi ordenà prevere el 29 de juny del 1924. Es doctorà en teologia a Roma. Va exercir de professor a Ripoll. Després, capellà de vaixell de la Transatlàntica i va residir a Barcelona. Durant la guerra va estar empresonat i va passar moltes contrarietats. El 1939 va actuar a la parròquia dels Josepets i d'encarregat de la Floresta. Més tard, vicari del Pont de Vilomara, Vilarodona, Sant Martí Sarroca i Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell), successivament. L'11 de maig del 1957 es va incardinar jurídicament al bisbat de Barcelona i es va adscriure a la parròquia del Roser, on ja actuava des del 1948. Alhora feia de consiliari d'Acció Catòlica i de professor adjunt de religió, llatí, grec i filosofia a l'Institut Balmes. El 1966 deixà la parròquia del Roser i va passar a la de la Concepció, on ja havia prestat diversos serveis pastorals. Va morir a Barcelona el 30 de juny del 1975.

L'any 1949, quan el vicari del Roser Antoni Torner havia estat nomenat rector de Masllorenç el va substituir mossèn Jaume Pinent i Valls. Nascut a Barcelona el 1918, era sis anys més jove que l'anterior. Havia estudiat als Seminaris de Barcelona i Marsella, i ordenat prevere el 13 de juliol del 1941. (Va ser vicari de Sant Feliu de Codines el mateix any. Després va tenir el mateix càrrec a Caldes de Montbui, Piera, l'Hospitalet de Llobregat, i Sant Cugat del Rec (Barcelona). Al Roser va exercir el seu servei presbiteral des del 1949 fins al 1951, en què el va substituir mossèn Joaquim Pagès. Com a confessor de joves, el jove vicari va ajudar moltes noies de la parròquia del Roser a descobrir la vocació religiosa. En el seu temps van ser unes quantes les que van ingressar en diversos ordes. Va morir el dia 15 d'agost del 1982.

Mossèn Joaquim Pagès i Ferrer, havia nascut l'11 de febrer de l'any 1918, al número 459 del carrer del Consell de Cent. La seva família era de menestrals de la fusta i ell havia estat escolà del Roser dels primers anys de la tinència a la nova església. Ingressa al Seminari de Barcelona guiat pel rector, mossèn Vial, i hi fa el primer curs de llatí com a extern. Durant la Guerra Civil no va anar al front ni es va incorporar a l'exèrcit perquè estava camuflat als serveis de sanitat gràcies a gestions del doctor Pere Tarrés, dirigent dels fejocistes i futur sacerdot. Pagès va ser ordenat sacerdot el 18 de març del 1945 a Sant Fèlix de Sabadell i va cantar missa al Roser l'endemà, festa de sant Josep, patró dels fusters. La Schola Cantorum parroquial hi va interpretar la missa polifònica Pontificalis de Perossi i hi va predicar el sermó mossèn Joan Corts i Viñas, segons Vida Parroquial (n. 16). Joaquim Pagès era el primer que celebrava la primera missa solemne a l'església del Roser. El seu servei eclesiàstic, com a vicari, comença a Vilanova i la Geltrú i al Vendrell, i continua i a Sant Cugat del Rec, al cor de Barcelona. Després, l'any 1951 va ser nomenat per a exercir aquest càrrec a la de casa seva: el Roser. Hi va exercir la tasca pastoral onze anys seguits, al costat de mossèn Salvador Vial —fins que aquest es va morir— i amb els seus successors Josep A. de Peray i Jaume Tenas.

Mentre era vicari del Roser, mossèn Pagès es dedicava molt a visitar els malalts de la barriada per atendre'ls espiritualment. L'administració del sagrament de la penitència també li acaparava moltes hores de dedicació juntament amb els altres actes de culte. En el camp de la caritat als pobres i necessitats, va tenir una participació activa en l'organització de l'ajut dels qui ho necessitaven juntament amb els membres de la junta assistencial de la parròquia.

L'any 1962 va ser nomenat regent de Sant Pere de Vilamajor, on va exercir el servei de rector vint-i-cinc anys. Cada setmana solia baixar un dia a Barcelona i es quedava a dormir a casa dels seus familiars. L'última vegada, a finals de gener del 1986, havia anat a comprar les candeles per beneir-les el dia de la Candelera. El dia 30, havent dinat, va agafar el tren per anar a la parròquia. Durant el trajecte va tenir un infart de cor i va morir al cap de poc. Va ser enterrat a Sant Pere de Vilamajor amb gran dol de tot el poble.

Mossèn Manuel Asunción i Muns havia nascut a Barcelona el 10 de novembre del 1930. Va estudiar al Seminari Conciliar de Barcelona i va ser ordenat prevere a la catedral de Barcelona el dia 5 de desembre del 1954 en ocasió de l'Any Marià. Com a vicari va actuar a diverses parròquies. Després de fer-ho a la de la Sagrada Família de Terrassa, el juliol del 1960 va ser nomenat vicari del Roser. S'hi va dedicar especialment a la joventut i la infància, fins al gener del 1964 en què rep el nomenament de regent de Santa Maria de Monistrol d'Anoia. Més tard, és nomenat rector de Sant Jaume Sesoliveres, Barberà del Vallès i de Sant Francesc Xavier de Barcelona. Amb algunes xacres de salut, el 1990 va ser adscrit a la d'Olesa de Montserrat i encarregat de la residència d'ancians Santa Oliva a la mateixa població. Quan s'estava preparant l'edició d'aquesta història del Roser, mossèn Manel va prometre que enviaria un resum del seu curriculum amb dades de la seva actuació al Roser. Però la salut no li va permetre de complir la seva promesa . El novembre del 1996 va morir a la residència d'Olesa de Montserrat on estava internat com a capellà i malalt.

El dia 19 d'octubre del 1924 va néixer a Barcelona Xavier Cortès i Juncadella. Va fer estudis primaris als escolapis de Sant Antoni i cursos de peritatge industrial a Terrassa, fins que va ingressar al Seminari de la Conreria quan tenia uns vint anys. El 1948 comença estudis al Seminari Major i s'ordena de capellà el 17 de desembre del 1955. Vicari a Sant Medir, primer, i de Sant Oleguer, després. El 1956, vicari de la Creu Alta, a Sabadell. Posteriorment, vicari interí de Sant Francesc de Sales i a la parròquia dels Àngels uns sis anys. L'agost del 1962, nomenat vicari del Roser, on va col·laborar amb el rector Jaume Tenas, primer, i amb Josep Bach, després de la jubilació de mossèn Jaume. Hi va coincidir amb el vicari Manuel Asuncion, amb qui també va col·laborar. Quan aquest va ser destinat a una altra parròquia, van actuar al Roser simultàniament amb mossèn Cortès els vicaris Leonci Petit i A. Estadella, que posteriorment s'han secularitzat.

Mossèn Xavier es va dedicar preferentment a la catequesi, al jovent i els infants de la parròquia en els dotze anys que va ser vicari del Roser. Simultàniament, feia de professor de religió als instituts de segon ensenyament Joan d'Àustria i Infanta Isabel. Va estar un parell d'anys adscrit a la parròquia de Sant Ignasi de Barcelona. Després, encarregat de fundar una parròquia de Sant Pau de Badalona, al barri de Sistrells. Hi va fer l'església nova. El 1993, nomenat rector de Canyamars, al Maresme, on continua.

Nascut el 19 de novembre del 1929 a Vilassar de Dalt, Leonci Petit i Torné va estudiar al Seminari de Barcelona fins que es va ordenar de capellà el 18 de setembre del 1960 a la basílica de Sant Josep Oriol. Vicari les parròquies de Cerdanyola, Premià de Mar i Sant Feliu de Llobregat, fons que l'any 1962 el va anar a demanar per al Roser el rector Jaume Tenas, que era nadiu del mateix poble i ja es coneixien. Petit va col·laborar amb el rector com a braç dret, sobretot en els darrers anys en què la salut de mossèn Tenas estava molt avariada.

Durant molts anys Leonci Petit feia de rector per impossibilitat del titular. Amb altres vicaris i clergues que actuaven al Roser, mossèn Leonci va formar un equip que compartia iniciatives i responsabilitats i preparaven conjuntament les homilies de les misses dominicals. En aquesta època, Petit es va encarregar de tirar endavant les obres d'ampliació de l'església sobre els fonaments que Mn. Salvador Vial, en previsió de futur, ja havia deixat fets, amb un creuer i el presbiteri nou. Pràcticament es va doblar la superfície de l'església menjant-se part del pati posterior. També va haver de sanejar l'economia i resoldre els deutes pendents de la parròquia que l'havien posat arran de la fallida econòmica. Quan mossèn Tenas es va retirar al seu poble de Vilassar de Dalt, Leonci Petit hauria volgut quedar-s'hi com a regent, però l'any 1970 l'arquebisbe va nomenar mossèn Josep Bach i Molas per al càrrec. Petit va fer de pont fins que mossèn Josep Bach va fer-se càrrec del Roser.

L'any 1970, mossèn Leonci Petit va rebre l'encàrrec de regir la parròquia de Vilanova de la Roca i en va ser rector fins al 1976. En aquest temps es va llicenciar en teologia i en dret.. Actualment viu a Barcelona, on fa anys que dirigeix una catequesi d'adults a la parròquia de l'Esperit Sant.

Nascut a Premià de Mar el 10 de gener de l'any 1897, estudià al Seminari de Barcelona i fou ordenat capellà el 1919. Va ser, vicari de Gelida, Castellar del Vallès, Santa Maria de Mataró i la Mare de Déu de Betlem; tinent de Masarbonès, regent i de Bonastre fins al 1936. Acabada la guerra, rector de Bonastre, Begues i Mollet, successivament. Va ser a adscrit del Roser des de l'any 1965, quan en devia tenir seixanta-vuit, fins al 30 de novembre del 1971, el dia en què va morir a la mateixa ciutat de Barcelona.

Barceloní nascut el 19 de febrer del 1937, Albert Estadella i Sagrera va fer la carrera eclesiàstica al Seminari de Barcelona. Es va ordenar de capellà a Cornellà de Llobregat el 17 de setembre del 1961. Va tenir el càrrec de vicari a Gavà fins que el 30 de novembre del 1965 va ser nomenat per a ser-ne del Roser on també hi havia Leonci Petit i Xavier Cortès. Estadella tenia al Roser una dedicació especial al grup d'escoltes. Hi va actuar fins al 1969 per anar en una parròquia nova de Gavà, Santa Teresa, formant equip amb altres capellans. Més endavant, vicari de Sant Domènec de Barcelona i de Sant Ignasi. Al cap d'un temps va deixar el ministeri i es va secularitzar.

Un cas insòlit de capellà procedent d'Escòcia va ser mossèn Donald Brian Williams. Havia nascut l'any 1936 a la Gran Bretanya i es va ordenar capellà el 1970, quan tenia trenta-quatre anys. Va ser adscrit al Roser el 1971 i hi va exercir el presbiterat uns tres anys. El rector, mossèn Josep Bach, l'havia acollit a instàncies del bisbe Cirarda, de Bilbao, company d'estudis de mossèn Bach a la Universitat de Comillas. Mossèn Williams era aleshores a Bilbao i el bisbe creia que a Barcelona s'adaptaria més bé. De fet, parlava bastant bé l'espanyol. Al Roser, a més de les misses, feia bateigs, casaments i altres serveis sacramentals. Una malaltia crònica li va impedir de continuar al Roser. Va tornar a la Gran Bretanya i en va tornar al cap d'un temps, en què va residir un període a la residència sacerdotal de les Corts, fins que se'n va tornar definitivament al seu país.

Com a capellà adscrit al Roser es troba a l'anuari del 1972 el nom de mossèn Jaume Inglavaga i Vilarrubla, nascut el 1932 a Santa Maria de Gualter, ordenat a Barcelona el 1958 i nomenat adscrit al Roser el 1971. Va arribar al Roser, després de ser rector de Vallbona, amb unes deficiències de salut que li exigien un temps de repòs. Com que tenia família domiciliada a la carretera de Ribes, hi va anar a passar una temporada. El bisbe va decidir que en aquest temps fos adscrit al Roser. Però es va recuperar i al cap d'uns mesos va ser nomenat rector de Pallejà. Actualment és rector de Santa Eulàlia, la parròquia més antiga de l'Hospitalet de Llobregat.

Català ordenat al bisbat uruguaià de Canalones, mossèn Josep Ignasi Sanabre i Bernedo va fer de vicari del Roser entre els anys 1967 i 1981. De les actuacions que hi van deixar petjada hi ha les conferències de catequesi d'adults i diverses catequesis a les classes de l'escola del Sagrat Cor. Va estar un temps com a missioner a l'Àfrica amb un grup de persones que ell dirigia. En acabar el seu servei pastoral al Roser, va ser nomenat rector de Polinyà on va exercir fins l'any 1988.

El dia 7 de novembre del 1922 havia nascut a Sant Andreu de Palomar el nen Joan Ester i Febrer. Va estudiar tres anys al Seminari i va ingressar al monestir de Poblet cap al 1944. Ordenat prevere a Tarragona el 1951, va viure vint-i-tres anys com a monjo a Poblet. Quan l'abat Garreta va fundar el cenobi de Solius, el pare Ester l'hi va acompanyar amb altres monjos per fer la nova comunitat. Al cap d'un any, però, Joan Ester es va exclaustrar i es va incardinar al bisbat de Barcelona el 1968. Va ser vicari de les parròquies de la Miraculosa i de Sant Celoni. El dia 11 de març del 1973 va ser nomenat vicari del Roser, quan n'era rector mossèn Josep Bach. Com a vicari, va tenir cura del jovent, que participava en les misses vespertines de dissabtes amb cants acompanyats de guitarres. També va fer d'animador espiritual d'un grup de matrimonis que encara continua reunint-se per motius d'espiritualitat familiar. El setembre del 1976 va celebrar al Roser el 25è aniversari de la seva ordenació. Cap al 1988 va ser nomenat vicari de Sant Ignasi de Barcelona. Un any més ençà, vicari de Sant Llorenç de la mateixa ciutat, fins que es va jubilar el 1992 i va ingressar a la residència sacerdotal de les Corts, on continua.

Nascut el 10 d'agost del 1925 a Cespedosa de Agadones (Salamanca), bisbat de Ciudad Rodrigo, va entrar al Seminari de Salamanca el 1941. Va ser ordenat capellà a Ciudad Rodrigo el 22 de maig del 1954. Primer càrrec: rector de Tenebrón i encarregat de Diosleguarde, al 1956. Llavors, rector de Morasverdes. Enviat pel bisbe Josep Bascuñana, va anar a l'Argentina l'any 1962. S'hi encarrega de fundar una parròquia en un barri de 28.000 persones al Gran Buenos Aires. Hi construeix l'església i una escola per a 900 alumnes i 34 professores. El 1974, el van encarregar d'una altra parròquia també al Gran Buenos Aires. El 1977, fatigat i amb estrès, torna a la Península i arriba a Barcelona, on tenia germans. L'any 1978, el bisbe el nomena vicari del Roser. Alhora ensenyava religió a l'Institut Maragall, a l'escola del Sagrat Cor annexa a la parròquia del Roser i a l'Institut Dauradell de Badalona, fins al 1994. Diverses malalties li han limitat les activitats en alguns períodes. Després de jubilar-se el 1989, resideix en un centre assistencial als Josepets, on mor el juny del 1998. Com a vicari del Roser, s'havia dedicat a celebracions de missa i sagraments, a la preparació dels que s'han de casar o dels pares que es bategen.

Nascut a Sants el 14 de febrer del 1933, Lluís Ventosa i Oliveras va fer els primers estudis als maristes. Havent fet estudis mercantils ingressa al Seminari de la Conreria el 1948. Hi va estudiar quatre anys fins que el 1952 ingressa al Seminari de Barcelona, on va fer dos cursos de filosofia. Després se'n va a la Universitat Gregoriana de Roma per als estudis de teologia. El 1958 és ordenat sacerdot a Roma. La primera missa solemne, a Santa Maria dels Sants aquell estiu mateix. El curs següent torna a Roma per acabar la llicenciatura.

Sempre havia pensat de dedicar-se a la joventut marginada. Per això el bisbe li encarregà d'ajudar mossèn Pere Oliveras i Lapostolet en l'Obra de Formació i Orientació Religiosa i Social (OFORS). Aquesta obra s'adreçava a joves exdelinqüents o de vida marginal per tal de rehabilitar-los i reinserir-los. Al cap d'uns anys a l'OFORS, mossèn Lluís funda una obra semblant amb el nom d'Obra d'Integració Social (OBINSO) juntament amb mossèn Pere Cornellas. En aquesta obra, que ha anat creixent i s'estén al camp dels drogaaddictes, encara hi continua treballant.

Ha col·laborat a les parròquies de Sant Isidre i de Sant Josep Oriol, fins al 1987, en què va ser adscrit a la del Roser. Des d'aleshores hi celebra cada diumenge una missa i en algun cas de suplències de capellans. Ha publicat, en col·laboració amb mossèn Lluís Recolons, un estudi sociològic titulat La delinqüència juvenil a l'Hospitalet. 1976-1981. (Barcelona, 1982). I un altre llibre d'ell sol que es titula Delinqüència i dissociabilitat (Barcelona, 1990).

Nascut a Vic el 1930, resideix a Barcelona des del juliol del 1939. El 1947 va entrar al Seminari havent fet el batxillerat i es va ordenar sacerdot el 21 de juny del 1953 juntament amb mossèn Francesc Galceran i una vintena de condeixebles. Vicari de Sant Andreu de Llavaneres i després, de Sant Joan i Sant Josep de Mataró. L'any 1957 va ser nomenat rector d'Òrrius, al Maresme. Vuit anys després, rector de la nova parròquia de la Sagrada Família de Mataró, a Cirera, un barri suburbial. El 1969, és traslladat a la de Sant Esteve de Granollers com a adscrit. Llavors estudia periodisme i en treu el títol oficial a Madrid. Quan s'autoritza l'aparició d'un diari en català, l'AVUI, s'integra a la plantilla. Des del 1976, al primer número, fins al 1995, en què se'n jubilat, hi treballava.

Ha fet de capellà a Santa Maria de Sants, Collbató, Esparreguera, Sant Pere Molanta i Castellví de Rosanes en caps de setmana. L'any 1987 va ser adscrit al Roser amb facultats de vicari. Hi arriba la diada del Roser. A més de les celebracions litúrgiques, hi ha fet de consiliari de jovent i ha escrit setmanalment l'editorial de La Veu de la Comunitat des del 1987 al final del 1996. El 3 de juliol del 1996, nomenat rector de Santa Cecília, al barri de Sant Gervasi de Cassoles.

Feligrès de la parròquia del Roser, casat, pare de quatre fills i avi de vuit néts, Josep Maria Carbonell i Sanvicente ha estat l'únic diaca adscrit a la parròquia del Roser. Havia nascut a Barcelona el 19 d'octubre del 1918. Durant la Guerra Civil va ser alferes de sanitat al bàndol republicà. Acabada la guerra estudia la carrera de dret. Es va casar el 1946 amb Carme Guindulain i Valls. Obté una plaça de funcionari de la Diputació a les Llars Mundet.

Després de la mort accidental del seu pare, l'any 1973 es va voler lliurar al servei de l'Església com a diaca. Havent fet estudis de teologia, el cardenal Narcís Jubany el va ordenar diaca a l'església del Roser mateix, el 20 de desembre del 1981, i hi va quedar adscrit. Posteriorment va tenir cura de la pastoral sanitària a l'Hospital de la Vall d'Hebron i, des del juny del 1991, adscrit a l'Institut de Serveis Funeraris del carrer de Sancho de Ávila. Va morir el 9 de juliol del 1996, just quan s'havien acabat les festes del 75è aniversari del Roser, en què també havia participat. Li faltaven tres dies per celebrar les bodes d'or del seu matrimoni. Les exèquies es van fer a la parròquia de Sant Joan d'Horta, presidides pel bisbe auxiliar Pere Tena i concelebrades per molts capellans i diaques.