Les associacions parroquials de caritat o d'assistència social han estat molt nombroses al Roser. De vegades s'anomenen amb noms diferents unes mateixes realitats com ara Apostolat de la Caritat, Secretariat de Beneficència, Acció Solidària, Càritas Parroquial o altres. Des dels primers moments de la tinència, quan era a la capelleta del carrer de Sardenya, mossèn Vial s'havia preocupat d'organitzar unes Conferències de Sant Vicenç de Paül, amb branca femenina i branca masculina. Consta en els fulls parroquials l'actuació dels membres masculins o femenins de les Conferències de Sant Vicens de Paül des del 1920.

En el full setmanal del Roser del 1928 es parla que el dia 13 de cada mes es beneïa i es repartia als pobres el pa de Sant Antoni; també s'hi publicava la llista de donatius rebuts per a aquesta obra benèfica. L'octubre del 1935 encara es parlava de la distribució mensual d'aquestes almoines en espècie alimentària. De fet, l'ajuda als pobres del barri va ser una característica de la comunitat del Roser des dels primers anys de l'actuació de la tinència a càrrec de mossèn Salvador Vial.

Després de la guerra, a la represa de les activitats parroquials, les associacions de caritat van tornar a funcionar, especialment en aquells anys d'escassetat, mentre moltes nacions estaven submergides en una guerra Mundial. L'activitat assistencial no es limitava a la d'entitats específicament caritatives, sinó que es prolongava per mitjà de l'acció benèfica d'altres associacions i grups de la parròquia. Per exemple els homes i dones d'Acció Catòlica amb les seves col·laboracions al rober o al dispensari parroquials.

Els cinc anys que van des del 1942 fins al 1947 els parroquians del Roser que formaven part de l'anomenat Apostolat de la Caritat havien fet més de 1.200 visites a famílies pobres. Ho assegurava Josep Maria Portusach en una ponència de la primera reunió diocesana de caritat. Les visites "establien i reforçaven el llaç d'unió entre els feligresos i la parròquia". Per ajudar als pobres es necessitaven recursos econòmics. I per obtenir-los hi havia el camí del donatiu ocasional i el de la subscripció periòdica. La subscripció era "la garantia de la comunitat i la millora en auxili dels nostres pobres".

Per altra banda amb les visites als domicilis de feligresos es podia fer un fitxer de cada família visitada per dos membres de l'Apostolat de la Caritat. Abans de cada visita s'hi enviava una carta del rector que anunciava l'arribada dels visitadors i la seva finalitat. Així es podien buscar subscripcions de totes les famílies, encara que fossin de quantitats petites, i formar uns cens de tots els feligresos.

El 1953 es publicà un full informatiu del secretariat de beneficència parroquial on s'explicaven les aportacions fetes els dotze mesos anteriors. A part, aquell any s'havien recollit unes 15.000 pessetes en una col·lecta per als pobres amb motiu de les bodes d'or del rector Vial. Els anys cinquanta hi havia al Roser diverses entitats de beneficència, a més dels feligresos que organitzaven la repartició de donatius esporàdics per Nadal o per a famílies amb necessitats urgents.

Ultra les branques masculina i femenina de les Conferències de Sant Vicenç de Paül —anomenades, també, Beneficència Masculina i Beneficència Femenina, al Roser—, hi havia: el rober parroquial, l'Obra de la Visitació de Nostra Senyora, l'escola dominical per a treballadores i minyones de servei, l'escola nocturna per a obrers, el dispensari parroquial i les activitats caritatives de la Confraria de la Doctrina Cristiana, les de la catequesi d'adults i els donatius que es recollien anònimament a les caixetes de l'església. Totes aquestes entitats es coordinaven per mitjà d'un secretariat de beneficència parroquial. El volum anual del conjunt de donatius que es recollien era de 100.000 a 150.000 pessetes dels anys cinquanta.

Les Conferències de Sant Vicent de Paül eren una associació amb una branca masculina i una de femenina, que es dedicaven a visitar les famílies amb necessitats materials per saber què calia per ajudar a resoldre o a pal·liar les seves mancances. Segons els fulls dominicals més antics que s'hi conserven, al Roser existien Conferències de Sant Vicent de Paül des de l'any 1920, així que s'acabava de crear la tinència del Roser. Però les seves activitats, fetes en l'anonimat dels socis, no es van reflectir en les publicacions de la parròquia fins l'any 1945. I encara de manera tangencial.

El 20 d'abril del 1947, Vida Parroquial feia una informació condensada de les activitats de cada grup parroquial. Sobre les Conferències de Sant Vicenç, deia: "la constitueixen dues rames: la beneficència masculina i la femenina; la seva finalitat és socórrer les necessitats de les famílies portant-los consol espiritual i material en les seves penes i treballs, procurant acostar-les a Déu". Les visites del membres de les Conferències als pobres del barri es feien setmanalment. El gener del 1988, el president de les conferències del Roser va ser nomenat membre del consell central de Catalunya d'aquesta associació caritativa.

El 1957 s'havia fet una crida als homes de la parròquia perquè s'afiliessin a aquesta obra benèfica i caritativa. Els socis tenien l'obligació de reunir-se els divendres a la tarda i visitar famílies necessitades per portar-los el donatiu acordat. L'abril de 1958 la revista "Senda" publica dues pàgines i una foto sobre les Conferències del Roser per fer-les conèixer i promoure afiliats. També s'hi demana informació sobre malalts pobres del barri que puguin ser visitats.

Després del novembre del 1961, ja no es troba cap més informació escrita de la branca masculina de les Conferències a les pàgines dels setmanaris parroquials. De la branca femenina, encara en surt una notícia el juliol del 1970. L'acta de la reunió de la junta parroquial provisional que hi havia el desembre del 1982 encara parla de destinar a les Conferències i a l'Obra de la Visitació una part de la col·lecta extra de Nadal.

L'anomenada Obra de la Visitació de Nostra Senyora és una associació semblant a la branca femenina de les Conferències de Sant Vicenç de Paül. Les que n'eren sòcies anaven a visitar malalts del barri, sobretot si eren persones soles o bé pobres. La primera menció d'aquesta associació parroquial es troba al número 1 (30 de juliol del 1944) de Vida Parroquial. En la llista d'associacions existents el Roser, parla de l'Obra de la Visitació "a malalts".

Al número 70 de la mateixa publicació es torna a esmentar l'Obra de Visitació dient que "visita i assisteix els malalts procurant que rebin els sants sagraments i el consol del seu sofriment". També diu que les persones d'aquesta obra porten als malalts "roba, aliment, medicaments, i tot el que necessitin". La diferència d'aquesta associació respecte a les Conferències de Sant Vicent de Paül rau principalment en el fet de l'obra s'adreçava principalment al malalts i, si eren pobres, els ajudava. En canvi les Conferències s'adreçaven principalment als pobres, i si estaven malalts, els ajudaven doblement.

L'última menció de l'Obra de la Visitació de la Nostra Senyora existent al Roser es troba a la Veu de la Comunitat del maig del 1984, on s'anuncia que participaran en un encontre al santuari de la Gleva.

L'obra del rober benèfic era una iniciativa de les dones d'Acció Catòlica des dels anys 40, coordinat amb el secretariat parroquial d'Apostolat de la Caritat i la beneficència de les Conferències. Consistia a fer vestits nous o recollir-ne d'usats, o bé calçat, i repartir-lo entre les persones més pobres del barri. Aquesta activitat consta a partir del 1943 i encara continua avui dia. El 1945 es publicava a Vida Parroquial que les dones del rober no recollien només roba usada sinó també trossos de roba i en confeccionaven vestits per als pobres. Per fer-ho es reunien el primer i el tercer dilluns de cada mes. Per al Nadal del 1948 s'havien repartit 253 peces de vestir de senyora o nena i 222 d'home o de nen, 15 mantes, 18 llençols, 12 coixineres i tres equips de nens de bolquers. El 1952 s'informa que l'any anterior s'havien repartit 47 espardenyes i 1.050 peces de vestir. El 1953, els donatius de roba repartida tenia un valor de 9.792,70 pessetes. Tenint en compte que el valor de la moneda ha baixat des d'aquells anys cinquanta, podríem saber el que allò representava si hi afegim tres zeros.

Dispensari parroquial

La idea de crear un dispensari mèdic parroquial per als malalts pobres va sorgir de la associació apostolat de la caritat. A finals del 1946 després d'una setmana de la caritat dintre els actes del 25è aniversari de la parròquia. Al mes d'abril del any següent, en una assemblea parroquial, es va fer una ponència sobre la caritat que acabava suggerint la creació d'un servei d'assessoria jurídicosocial, un altre d'assistència medicofarmacèutica i "l'estudi de les possibilitats" d'un dispensari al Roser. Al juny següent, en la diada de caritat es torna parlar de la necessitat de atendre als pobres amb assistència medicofarmacèutica de manera gratuïta.

El 22 de juny del 1947, Vida Parroquial informava de la segona assemblea de la caritat parroquial. Entre altres coses s'informa de les activitats que ja funcionen com el servei medicofarmacéutic i del dispensari. S'hi proposa que els joves, amb motiu de l'obertura del dispensari, s'ofereixin per donar-hi injeccions. El mes de novembre del mateix any es parla que cal amortitzar la despesa d'instal·lació del dispensari que s'inaugurarà al cap de pocs dies. L'instrumental i el mobiliari s'ha pagat en donatius, però queda un deute de 25.000 pessetes.

El 30 de novembre de 1947 es fa la inauguració del dispensari amb benedicció del bisbe Gregorio Modrego. El 21 de desembre el quadre facultatiu té el doctor Rodríguez d'oftalmologia que visita dilluns; el doctor Borràs de medicina general que visita el dimarts, el doctor Botey d'infància que visita el dimecres, el doctor Mejan d'anàlisis clíniques que visita els dijous; el doctor Lluís Riera ginecologia, els divendres. Dimarts, dijous i dissabtes hi ha servei d'injeccions. En aquest acte de benedicció també va intervenir el mossèn Pere Tarrés, com a representant del serveis de beneficència del bisbat.

El primer mes del 1948 havien passat quatre malalts del serveis d'oftalmologia, cinc pels de medicina general, tres pels d'infància, dos a anàlisis clíniques i dos de ginecologia, a més havien donat 127 injeccions i s'havien fet quatre cures d'urgència. Al cap de 3 anys l'estadística del dispensari ressenyava 155 visites mediqués, 214 cures, 5.234 injeccions, 57 vacunes i 26 anàlisis clínics. S'hi havien invertit unes 29.000 pessetes procedents de donatius dels feligresos.

No s'ha trobat cap més referència al dispensari parroquial del Roser desprès del 1951. Probablement es va extingir aquell servei quan la sanitat pública va omplir aquesta llacuna assistencial.

La existència d'un assistent social a la parròquia consta dels fulls parroquial del 1966. El mes d'octubre s'anuncia que rep visites dels dilluns i dimecres de 6 a 8 de la tarda. Del 1971 al 1976 consta que l'assistent rebia les visites al carrer de Lepant des del gener del 1976.

El 1983, l'assistent social també s'encarregava de l'acció social i la caritat parroquial. El 1989, l'assistent social i les voluntàries que l'ajuden fan una campanya per recollir articles d'higiene i neteja per al centre Arrels del barri del Raval. Desprès de la campanya, es rep una carta d'agraïment dels dirigents d'aquell centre. El 1990, l'assistent social demana que els donatius periòdics dels feligresos es facin per domiciliació bancària, a fi de reduir costos de cobrament. També s'anuncia que s'han donat quaranta-cinc mil pessetes a Càritas per a cobrir 8 beques de colònies per a gent gran. En anys següents es fa una cosa semblant. També es fan arribar 85.000 pessetes a l'obra de Sor Genoveva per a la campanya contra la sida i la droga.

Cada any de la dècada dels noranta acció social del Roser obsequia a la gent gran del barri, amb un aperitiu el diumenge més pròxim a la festa de la patrona.

Al 1971 es va organitzar al Roser un patronat d'homenatges a la vellesa. Les condicions per participar-hi s'explicaven al mes de setembre: tenir més de 75 anys i residir a la demarcació de la parròquia. Les inscripcions s'havien de fer a la consergeria del centre parroquial.

Els actes d'aquests homenatges anuals a la vellesa, consistien en una missa per als vellets, seguida d'esmorzar de germanor al centre parroquial amb un acte artístic i literari adequat a la edat dels homenatjats. L'any 1981 s'afegiren als actes esmentats unes excursions en autocar a poblacions de Catalunya, on es feia dinar de germanor per als amics que hi havien anat. El 1982, l'excursió va ser a Riells del Montseny i Arbúcies. Desprès del 1982 no es troben altres esments homenatges a la vellesa. Només l'aperitiu que es fa cada any al centre parroquial en ocasió de les festes del Roser, que venen a ser com una celebració festiva per els avis del barri.