L'ensenyament del catecisme, es a dir, de les idees bàsiques de la fe cristiana es una de les tasques ineludibles de tota comunitat eclesial. Sobretot, en les parròquies o quasi parròquies. Al Roser, per descomptat, va ser una de les primeres activitats eclesials que es van fer a la capelleta.

Les informacions escrites més antigues que n'han quedat, un full del desembre de 1928 diu que a la nova església que s'anava construint a la Gran Via s'hi ensenyava el catecisme "a les 3 de la tarda de tots els dies de festa a nens d'ambdós sexes". L'ensenyament durava una hora. L'any 1934, l'hora de començar el catecisme era a les 15:30. Per als nens i nenes que havien de fer la primera comunió hi havia una catequesi especial per els dies feiners a les sis de la tarda, a la rectoria. La festa de la primera comunió es feia a les vuit del matí en una missa amb plàtica preparatòria desprès que els nens havien renovat les promeses del baptisme.

L'any 1945 la catequesi de primera comunió es feia dilluns, dimecres i divendres de dos quarts de vuit a dos quarts de nou de la tarda a la carretera de Ribes, 41 (escola parroquial). Un detall curiós de l'ensenyament del catecisme de l'any 1935 és que no solament s'ensenyava a l'església del Roser, sinó també a la casa número 477, 1r, 1a, del carrer del Consell de Cent.

Fins al 1944 no es troben dades escrites de catequistes que fessin l'ensenyament de la fe a nens i nenes. El 22 d'octubre d'aquell any Vida Parroquial informa que els catequistes tindran una reunió per parlar del repartiment de medalles i l'organització del curs. L'any 1945, Vida Parroquial anunciava el dia de la Immaculada s'havia fet un sorteig d'una pilota de futbol i una cistelleta de llavors per als nens i nenes que anaven a missa els dies de festa. També es recordava que es repartien vals entre els nens del catecisme que podien canviar-se per material escolar. Dels 205 nens i 142 nenes inscrites al catecisme parroquial, els mes de desembre n'hi havien anat una mitjana de 103 i 78 respectivament.

La catequesi infantil de la parròquia va tenir al Roser diverses èpoques en què es complementava amb una catequesi juvenil o de preparació per rebre el sagrament de la confirmació. Això s'esqueia, sobretot, en els temps que ja no quedaven moviments de formació d'adolescents, com a els aspirants d'Acció Catòlica o els escoltes.

L'estiu del 1968 s'esmenta al Full Dominical que el grup juvenil de noies de la parròquia organitza una tanda de colònies de vacances per a nenes de la catequesi. Ja no es parla d'AC ni de catequistes pel que fa a les organitzadores. Per la banda masculina, el febrer de l'any 1981 s'informa d'una reunió conjunta dels joves de l'arxiprestat per parlar de la pastoral juvenil després de la celebració de l'Assemblea Diocesana. El mes següent organitzen una missa a Sant Francesc de Sales. A final d'any surten del Roser dinou joves per anar a un aplec de Taizé.

El mes de setembre del 1982, el joves del Roser es reorganitzen. La parròquia els assigna la sala dels baixos de la rectoria situada al xamfrà de la Gran Via amb el carrer de Lepant. En diuen la cabana. Els joves se la decoren al seu gust durant les festes de la Mercè. Es beneeix aquest local un dia dintre de les festes del Roser. Després, cada dissabte a la tarda hi fan reunions de catequesi juvenil.

En els cursos següents es va mantenint el ritme de reunions setmanals del jovent, amb algunes excursions o sortides de més d'un dia per fer convivències de reflexió i amistat. També participen en actes de la parròquia i ajuden a solemnitzar diades com Nadal i Setmana Santa.

El nombre de joves i adolescents que s'apleguen al Roser els divendres a la nit o el dissabte a la tarda arriben a ser mig centenar. Es divideixen en grups, per edats, quan han de tractar algun tema teòric. Els qui han de rebre la confirmació formen un grup específic. L'activitat juvenil porta a engegar l'any 1987 la publicació d'una revisteta amb molt de sentit de l'humor i amb textos doctrinals, culturals o informatius. El títol de la publicació —que no té periodicitat fixa, és "Tercer Mil·lenni", en al·lusió al futur que els joves tenen al davant.

La publicació es repartia gratuïtament entre els joves del Roser, però es demanava un donatiu econòmic als altres feligresos que la volguessin tenir. Amb el producte d'aquests donatius i amb alguna ajuda publicitària es finançava la revista i quedaven uns diners per a les activitats del GJR.

La relació amb altres grups de joves de l'arxiprestat els portava a organitzar actes conjuntament. Al primers anys noranta organitzaven les celebracions de Setmana Santa cada dia en una parròquia diferent. Fruit d'aquesta col·laboració va ser que la revista "Tercer Mil·lenni" passés a ser arxiprestal i canviés de nom: "La Veu de l'Arxi".

Alguns dels dirigents del grup de joves es van casar o van anar a viure en altres barris. D'altres joves es van vincular més als de la parròquia de Sant Oleguer. El grup es va anar dissolvent fins que el dia de la Mare de Déu del Roser del 1995 van acordar donar-lo per extingit.

L'aprofundiment dels coneixements religiosos després de la infància, en temps de nacionalcatolicisme estava assegurat o apuntalat per la confessionalitat de les escoles i altres centres d'ensenyament superior. A més, hi havia èpoques de predicació intensiva com les de Quaresma i de Santa Missió de Penitència.

En els grups eclesials de laics se solia fer un aprofundiment de la fe a través de reflexions sobre temes que s'exposaven en cercles d'estudi o similars. Però després del Concili Vaticà II va començar a penetrar en les parròquies els cursos del que s'anomena catequesi d'adults.

A la parròquia del Roser es va començar una mena de catequesi d'adults en temps del rector Jaume Tenas i el vicari Leonci Petit. Els mateixos capellans solien ser els que hi exposaven les idees teològiques que després s'anaven debatent o explicant.

El primer cop que es troba l'expressió "catequesi d'adults" en una publicació del Roser és el novembre del 1971. S'hi anuncia que, durant l'advent, mossèn Williams farà unes conferències setmanals. Després de l'advent, si han resultat interessants, continuarà la sèrie.

El mes de febrer següent s'anuncia una conferència de l'escolapi pare Nogués. El mes de març s'organitzen tres grups d'adults que es reuneixen els divendres alterns. Passat aquell estiu va ser un altre escolapi, el pare Jaume Bayó, qui va fer una conferència d'inauguració del curs de catequesi d'adults. Però el mes de novembre del 1974 s'anunciava que encara no havia començat el curs a causa de la nova organització arxiprestal. El mes d'octubre del 1975 va començar un curs de catequesi d'adults.

A part de la catequesi d'adults que es feia al Roser, l'arxiprestat de Sant Oleguer en va començar una per a les tres parròquies el 16 d'octubre del 1976. I així va anar continuant amb més o menys participació de feligresos de les tres comunitats fins al 1996. Mentrestant, al Roser es reunien dos grups regularment. Es feia els dimarts després de la missa vespertina. L'any 1984 s'estudiava la possibilitat de formar un grup per als de llengua castellana. Finalment, l'any 1987 els dos grups de catequesi d'adults es van unir en un de sol.

També caldria considerar catequesi d'adults les conferències de preparació al matrimoni que han de fer els qui es volen casar per l'Església. I la que es fa als pares de nens que s'han de batejar. Però no són grups estables de la parròquia i no encaixen en aquest capítol d'associacions de feligresos.

Una de les realitzacions més imaginatives que els grups parroquials de caritat i assistència social van fer els primers anys del Roser va ser una escola dominical gratuïta per a obreres i minyones. El diumenge era l'únic dia que tenien per aprendre de llegir, escriure i aprendre altres coses que els obrissin possibilitats per al dia de demà.

La primera notícia que es troba d'aquesta activitat benèfica és del 14 de juny del 1936. quinze dies abans que la tinència passés a ser parròquia i un mes abans que es comencés la Guerra Civil. Acabada la guerra, el dia 1 d'octubre del 1939 es torna a obrir l'escola per a minyones i obreres. Les classes començaven el diumenge, a les 5 de la tarda, als locals del col·legi parroquial. Les noies hi aprenien de llegir, escriure i fer corte y adorno.

L'any 1949 es va celebrar una festa de final de curs de totes les escoles dominicals que hi havia a Barcelona com aquesta del Roser, que era la segona en nombre d'alumnes. L'any 1956, a les pàgines de "Senda" es lamentava que l'escola dominical del Roser s'havia baixat de les 108 alumnes que hi havia hagut a les 40 que aleshores hi assistien. Faltaven mestres voluntàries i s'esllanguia la vida de l'escola. La directora demanava en un escrit revistes i llibres que poguessin servir per a les alumnes. Dos anys més tard es suplicava que alguna professora amb títol de tall i confecció s'oferís com a voluntària de l'escola dominical.

A part de l'escola dominical, una altra activitat docent va ser l'escola nocturna per a noies amb una finalitat semblant. Les classes es feien diàriament, de 7 a 9 de la tarda i se'n deia Escola de la Llar. La primera vegada que se'n parla al full de la parròquia és el febrer del 1945.

El gener del 1957 es torna a emprendre aquesta escola vespertina, a càrrec d'un grup de dones de l'Acció Catòlica del Roser. L'horari era de 4 a 6 de la tarda. Hi feien cursets teòrics i pràctics de puericultura i d'infermeria domèstica. Per altra banda, als locals de l'escola pública Ramon Llull es van fer classes gratuïtes per a aprenents de 7 a 8.30 de la tarda des de novembre d'aquell any.

Una nota al full del Roser demanava el gener del 1965 que algú regalés màquines de cosir o donatius en metàl·lic per a l'Escola de la Llar. L'última nota escrita sobre aquesta escola es troba al full de la parròquia en començar el curs 1973-74.

Acabada la Guerra Civil, el rector Salvador Vial va crear una escola parroquial. Va encarregar la tasca docent a la religioses serventes del Sagrat Cor que, a més, han anat col·laborant en activitats parroquials. Les obres de l'edifici escolar i centre parroquial s'havien començat el mes de novembre del 1935. En començar la guerra encara es devia una part de les obres començades.

Quan el 1939 va començar a funcionar el col·legi, l'edifici gairebé només tenia quatre parets malmeses i una coberta. La primera religiosa que hi va arribar, Consuelo Vallver, va activar la reunió i les altres religioses de la seva congregació que hi anaven acudint després de la dispersió de la guerra. Les germanes vivien de manera molt precària en uns locals on faltava fins i tot una cuina en condicions.

El col·legi es va inaugural el dia 1 de juny del 1939 amb 58 alumnes. El culte de la parròquia es va fer provisionalment a la planta baixa del col·legi, perquè l'església estava destruïda. Més endavant es van anar solucionant els problemes i augmentant el nombre d'alumnes, i el col·legi es va convertir en un centre educatiu gairebé únic al barri.

El 18 de novembre del 1990 es va commemorar el cinquantenari de la creació del col·legi. En aquell moment, des del punt de vista legal, el col·legi ja no tenia el qualificatiu de parroquial. Als actes de la celebració del cinquantenari, hi van acudir moltes germanes serventes del Sagrat Cor que hi havien ensenyat. També s'hi aplegaren alumnes i exalumnes. El bisbe auxiliar de Barcelona Lluís Martínez va presidir una missa solemne a l'església del Roser. A l'homilia, va remarcar la tasca apostòlica feta per les germanes durant mig segle. Acabada la missa es va fer una gran festa al pati i un acte cultural recreatiu.

El vicari Antoni Torner, que abans de la guerra havia conegut mossèn Antoni Batlle i havia participat en activitats i campaments de minyons de muntanya, va ser qui formà un grup d'escoltes al Roser. Ajudat pels germans Aguadé, alumnes de la Chapelle Fraçaise on hi havia un agrupament de scouts de France, i altres joves coneixedors de l'escoltisme va aplegar uns quants nois del Roser que volguessin educar-se en aquest moviment confessional d'educació activa en contacte amb la naturalesa i amb responsabilitat creixent. L'agrupament del Roser va tenir llargs anys de vida amb activitat creixent fins que li va arribar el declivi.

Una de les activitats que va tenir més ressò entre els ambients escoltes de Barcelona va ser el Mercat de Calaf que van organitzar un any a final de curs per fer conèixer el moviment i finançar les activitats pròpies. Aquesta iniciativa va ser imitada posteriorment per escoltes d'altres llocs.

Sota el concepte genèric de Centre Parroquial havien funcionat moltes activitats al Roser, ja sigui amb estatuts interns o aprovats oficialment (cosa obligatòria en les seccions esportives). El primer estatut del Centre que s'ha trobat de després de la Guerra Civil, diu:

En els temps de més esplendor parroquial, al Centre hi havia —a més d'equips de bàsquet, futbol, ping-pong i altres esports— grup teatral, sessions de cinema i teatre, excursionisme i moltes més. El Centre també aixoplugava els grups d'apostolat seglar i dependències administratives de la parròquia.

El Centre Parroquial del Roser havia arribat a finals dels anys vuitanta a una situació culturalment inoperant. Per una banda, les seccions esportives de l'Acció Catòlica s'havien dissolt arran de la crisi de la institució d'apostolat seglar. Altres equips no parroquials feien servir les instal·lacions de bàsquet i algunes dependències en certs dies i hores, amb contracte de lloguer o similar. El club de jubilats o ancians s'havia anat decandint perquè la llar d'avis inaugurada al carrer d'Ali-Bei tenia més requesta. Només el bar de la planta baixa anava funcionant.

La sala d'actes va haver de deixar de funcionar quan va minvar l'afluència d'espectadors de cinema i teatre per la creixent oferta d'espectacles a domicili amb la televisió, i amb el cinema comercial i altres espectacles de consum. També hi va influir el creixent costum de passar caps de setmana i vacances fora de la ciutat per part de la població de classe mitjana.

Les causes esmentades del declivi del Centre Parroquial i altres raons van aconsellar de crear un altre centre d'activitats parroquials amb reconeixement oficial de l'Administració pública. Sense gaire necessitat de locals exclusius, es va crear el Centre Parroquial Roser com a entitat civil dependent de la parròquia per organitzar actes com ara conferències, exposicions, visites i excursions a indrets històrics o monumentals i concerts o festes populars per al barri i la comunitat del Roser. L'aprovació dels estatuts del Centre Parroquial (AC) va arribar el 30 de gener del 1990. Des d'aleshores hi ha possibilitat de demanar i obtenir ajudes econòmiques i suport institucional per a moltes activitats del Roser.

En diverses ocasions dels setanta-cinc anys de vida, la comunitat del Roser ha organitzat una minibiblioteca per a ús dels feligresos. Associacions com els joves o les joves d'Acció Catòlica havien replegat llibres usats de caràcter religiós o formatiu per brindar-los a la lectura dels feligresos. Així es troba esment d'una biblioteca del 1945, amb vuitanta-vuit llibres a disposició del jovent. I d'altres notícies de campanyes de recollida de llibres per a una biblioteca parroquial.

Al 1990, uns membres del Centre Parroquial (AC) van emprendre la creació d'una modesta biblioteca. La van constituir amb l'aportació d'uns quants llibres de membres de la Federació de Cristians i d'altres feligresos. Es va instal·lar en una saleta de les dependències parroquials, als baixos de la rectoria. Actualment se'n podrien comptar més de quatre-centes obres diverses que s'hi poden llegir o s'enduen a casa en servei de préstec.