"Senda"
La tercera publicació periòdica feta íntegrament a la parròquia del Roser va ser la revista mensual "Senda". Duia el subtítol de "Portavoz de la J.A.C.E. Boletín de actividades parroquiales. Parroquia de Nª Sª del Rosario". Com a tapadora legal d'aquells temps de censura, també s'acollia a la denominació de "suplemento de la Hoja Diocesana". La direcció, l'administració i la redacció de "Senda" estaven domiciliades a la casa rectoral de la parròquia, al número 186 del carrer de Lepant.
El format de la publicació era de 17 per 24,5 centímetres, amb text a una, dues o tres columnes. Els fulls estaven cosits amb grapes metàl·liques. La coberta era de paper couché o de cartolina prima. A la contracoberta hi solia haver publicitat per ajudar el finançament de la publicació.
El primer número va sortir el diumenge 30 de gener del 1949. Tenia dotze pàgines de text en paper setinat i groguenc més quatre de les cobertes, de paper més consistent o couché. Algun número escadusser, com l'11, va tenir un paper de més qualitat, d'una blancor que encara es conserva al cap de quasi mig segle. Els números extra van tenir fins a vint-i-quatre pàgines de text.
La portada, a una o dues tintes de colors, tenien un gravat a tota pàgina. A les planes de text es publicaven altres il·lustracions amb gravats directes o a la ploma. Són especialment interessants els de fotografies d'actes de la parròquia i les caricatures o fotos de persones d'entitats parroquials. La portada del primer i del segon número tenien un dibuix d'un membre del Centre de dos joves de costat avançant per un camí sinuós que portava sota una creu envoltada per uns rosaris enmig dels núvols. El jove de l'esquerra aguantava la bandera de l'Acció Catòlica mentre tenia l'altre braç sobre les espatlles del company.
Les seccions fixes solien tenir una vinyeta al·lusiva amb el dibuix a la ploma o linòleum, i la que encapçalava la secció de noticiari parroquial, era el mateix gravat que havia fet de capçalera de "Vida Parroquial".
El primer número de "Senda" resumia a l'editorial l'objectiu de la publicació. Hi deia:
"Viene a llenar un vacío (...) de un vocero portavoz de su vida variada y multiforme. A satisfacer el ansia apostólica de un grupo de jóvenes que desean predicar a Cristo mediante la palabra escrita." (...)
"Nuestra revista será un órgano de lucha. (...) Como todo órgano de lucha tendrá unos objetivos de ataque y de defensa. Ataque contra las potencias del mal que diezman el redil de Jesucristo. Defensa de los principios inmutables de la Depositaria de la eterna verdad". (...)
"Será instrumento de unión de todas las asociaciones parroquiales. representación genuina de su actividad."
Al cap d'un any, un article de la redacció mateixa de "Senda" mirava enrere i deia:
"No pretende ser "SENDA" una publicación de un elevado valor literario, y aunque se quisiera tampoco podría ser, pues si a través de sus páginas hemos de comunicarnos mutuamente nuestras inquietudes y alegrías por ser todos juntos una familia cristiana bajo los auspicios de la Santísima Virgen, hemos de convenir que las cosas entre família se dicen tal como brotan del corazón, pero sin rebuscados floreos de forma, que en la mayoría de los casos restan sinceridad o por lo menos la desvirtúan. "SENDA" es, pues, una publicación de nosotros, para nosotros y para los que pueden y quieran ser como nosotros, por lo que la sencillez y sinceridad será siempre nuestro lema."
Malgrat el caràcter laical de l'Acció Catòlica, els tres primers articles del número 1 de Senda eren signats per clergues. El primer, pel seminarista del Roser Ferran Palau, que s'havia d'ordenar de prevere al cap de pocs mesos. El segon, del vicari Antoni Torner que acabava de ser nomenat rector de Masllorenç i estava a punt de marxar del Roser. I el tercer, del rector i fundador del Roser, Salvador Vial, que feia un article sobre la capella del Santíssim que s'estava acabant en aquells dies. Els altres articles signats al primer número eren de joves d'Acció Catòlica amb noms i cognoms, amb sigles o amb pseudònim..)
A més d'articles d'orientació doctrinal cristiana, les pàgines de "Senda" publicaven informacions de l'Església a l'Estat espanyol i a l'estranger, ressenyes d'actes parroquials i algunes composicions poètiques dels certàmens literaris organitzats a la parròquia. La llengua amb què es publicaven els textos de la revista era el castellà, excepte d'algun en català, sobretot les poesies dels certàmens.
La revista s'imprimia a Gráficas Marina, S.A, que estava situada al barri de Fort Pius de Barcelona, al carrer de la Marina. El retard amb què arribaven els originals a la redacció van fer que l'any 1961 sortissin fora de data alguns números de "Senda". A més, els números de febrer-març, juny-juliol i agost-setembre d'aquell any van ser bimestrals. L'últim que es va publicar va ser justament el d'agost-setembre, on un article informava del dèficit que arrossegaven. La tirada d'un número de "Senda" costava en aquell temps 1.998 pessetes. Hi havia 390 subscriptors, que pagaven una quota de cinc pessetes mensuals. Per tant, gairebé es recollia la mateixa quantitat que calia pagar a la impremta. Per altra part, s'havien de pagar les despeses del correu per fer arribar la revista als subscriptors. Això feia acumular dèficits. En l'últim número, també s'informava dels actes que es preparaven per celebrar les bodes d'or sacerdotals del rector del Roser, mossèn Jaume Tenas.
Cal fer destacar que la revista va tenir tres números extraordinaris, fora de mida per l'extensió i el contingut. El primer, a l'abril del 1953, amb motiu de les noces d'or sacerdotals de Mn. Salvador, de 48 pàgines més la portada. S'hi glossava la personalitat del rector i la família del Roser. L'altre —d'octubre-novembre del 1956— dedicat a Mn. Salvador com a homenatge a la sava persona i a la seva tasca, amb motiu de la sava mort. El contingut, a través de 60 pagines, transllueix el sentiment de filial afecte de la feligresia. En ressalta la portada, dibuixada expressament pel mateixa autor de la del primer número, on es veu Mn. Salvador estenent els braços per acollir la parròquia, representada en una maquesta.
El tercer número extraordinari —de numeració independent dels de la col·lecció mensual—, es va editar el desembre del 1951 en commemoració de la construcció de la capella del Santíssim i de la campanya eucarística. Hi col·laboraren personalitats destacades eclesials i culturals, així com artistes de renom amb dibuixos originals expressos. L'extra, de 178 pàgines, va tenir un tiratge de 50 exemplars en paper couxé i 4.500 en paper alfa extra. Un dels cinquanta exemplars de paper couché s'enquadernà amb pell blanca i es va dedicat al Sant Pare, per a la Biblioteca del Vaticà.
Un feligrès del Roser, que durant una llarga temporada ha analitzat "Senda" des del primer número (gener del 1949) fins l'últim (setembre del 1961), en diu: "Senda estava ben concebuda, completa i força ben realitzada, especialment els primers anys. Després baixa un xic, torna a remuntar i, al final, cada número és un clam per subsistir, però mor… Alguna cosa ha canviat al Roser".