En aquest capítol es ressenyen de forma breu els actes més notables entre els que hem trobat esmentats en publicacions i altres impresos de la parròquia que hem pogut consultar. Tot i les llacunes que s'hi notaran, esperem que servirà per fer una mena de canemàs del brodat que la vida parroquial ha tingut en els primers 75 anys d'història.

Els noms de les persones que van intervenir en els actes ressenyats són trets dels escrits publicats. Segurament hi haurà moltes més persones que hi haurien d'haver estat esmentades, però no ha estat possible fer un treball de recerca tan complet perquè no quedi ni un nom al tinter. Tanmateix, aquesta llista d'actes més rellevants podrà servir perquè algun dia un altre historiador més pacient i competent en faci una ressenya completa.

Probablement hi haurà qui trobarà massa escarides algunes ressenyes d'actes importants. D'altres lectors potser consideraran massa enfarfegats i prolixos els detalls que expliquen altres actes. Tampoc no hi ha prou equilibri entre l'espai que es dedica als actes d'alguns anys o d'algunes èpoques amb el destinat a unes altres. Són defectes que tenen totes les coses fetes a estones perdudes i sense gaire temps per consultar més fonts d'informació. Tot plegat ha estat fruit de consultes als arxius del Roser, que no són complets ni de bon tros. Per facilitar-ne la lectura i la consulta, els anys ressenyats s'han agrupat en períodes que tenen alguna significació per a la vida de la comunitat del Roser.

El dia de Cap d'Any el bisbe de Barcelona Enric Reig i Casanova firma el decret de creació de la tinència parroquial del Roser dintre els límits de la parròquia de Sant Pere de les Puel·les.

El 18 de maig és nomenat mossèn Salvador Vial i Mollet coadjutor tinent del Roser. La celebració regular del culte a la capelleta del carrer de Sardenya, número 180, va començar aquell mateix any.

Al cap de sis mesos de començar, mossèn Vial escrivia al bisbe el 19 de gener del 1921 que cada mes s'hi administraven unes 250 comunions. El capellà tinent esperava fundar aviat associacions de feligresos per organitzar comunions generals en algun diumenge de cada mes. El despatx parroquial es feia al pis mateix on vivia mossèn Salvador. En l'escrit esmentat que el fundador va enviar al bisbe, el pastor es queixava que només un 40 per cent dels que morien al barri havien rebut els sagraments i que hi havia molta indiferència religiosa entre els veïns. Per aquest motiu creia que calia difondre-hi la premsa catòlica i crear-hi un Centre Obrer parroquial. Pel que fa a la creació de confraries i germandats, esperava tenir una església definitiva on radicar-los. Mossèn Vial va fer una crida el febrer del 1922, per demanar "a rics i pobres" donatius per fer l'església definitiva.

La primera pedra de la nova església la va beneir solemnement el 27 de maig de l'any 1923 el bisbe Ramon Guillamet, amb assistència de feligresos clero i autoritats locals.

El 21 de desembre es beneeix solemnement el nou edifici per a la parròquia del Roser, a la Gran Via, cantonada Lepant. L'endemà, diumenge, ja s'hi celebren totes les misses. Mentrestant, s'anaven fent gestions per adquirir i començar a construir l'església nova en el solar del carrer de Lepant cantonada amb la Gran Via.