Era el 8 d'abril del 1995, a tres quarts de nou del vespre. La sala de reunions de la parròquia era plena. S'havia organitzat una taula rodona presidida pel senyor Josep Mª. Pañella i Aldrofeu, el seu fill el pare Josep Mª. Pañella —jesuïta i rector de la parròquia de Sant Pere Claver, al Poble Sec—, sor Genoveva, i la germana Francesca Oller. El tema: La solidaritat amb el Quart Món.

Mossèn Francesc Galceran, després de donar la benvinguda als assistents, va fer la presentació dels qui presidien la taula. Va dir que aquest acte era un més amb els que veníem celebrant el 75è aniversari del Roser. I, així com el mes de març s'havia dedicat a les vocacions i amb aquest motiu havíem viscut aquell dia 25 d'homenatge a les vocacions sacerdotals i religioses i retrobament d'amistat (que va ser un èxit i crec que ho recordaré amb emoció tot el temps que em queda de vida), el mes d'abril estava dedicat a la solidaritat. Va explicar que, en els anys 40, la nostra parròquia s'havia distingit tant per les seves ajudes als necessitats, que el bisbe de llavors, el Dr. Modrego, la va anomenar "Parròquia de la caritat".

Per començar l'acte, Mn. Francesc els va fer una pregunta: Quan creieu que hi ha hagut més necessitats: ara o en aquell temps? El senyor Pañella, visiblement emocionat, s'apressa a contestar: "Abans, abans...". Després s'excusà dient que parlar no era el seu fort, que tenia dificultats d'oïda i de veu. És molt gran: té 88 anys, i potser tot això era un esforç excessiu per a la seva edat. Continuà dient que ell creia que, en general, hi havia més gent necessitada abans i que aquelles necessitats eren més poderoses que les d'ara, que la pobresa era més "pobra"... Parlà de l'amor fratern, més ben dit, de la falta d'amor fratern, principi bàsic de la caritat. Va tenir un record per a mossèn Salvador Vial; que "havia estat un pare" per a ell. Aquí la veu se li va tallar. La seva emoció havia arribat al límit. El vam aplaudir. Havia aconseguit traspassar-nos la seva emoció. Aquells aplaudiments n'eren un fidel reflex. Llavors el seu fill es va brindar a llegir les notes que el seu pare s'havia fet per anar recordant el què es proposava dir.

Després parlà sor Genoveva, tan coneguda per la seva labor amb als marginats en el centre d'acolliment de la Barceloneta; i començà un llarg rosari de casos viscuts amb els seus "protegits", de droga, sida, presó, i un llarg etcètera, moltes vegades per culpa de l'atur, per altres circumstàncies, però sobretot per la falta de l'amor fratern de què ens parlava abans el senyor Pañella. L'emoció anava en augment. L'angoixa que ella deia que sentia per aquells "germans" tan i tan necessitats, davant de les dificultats de reeixir en la seva empresa, de "curar-los" de les seves desgràcies, ens la va fer sentir dintre nostre. La sento encara quan escric aquestes paraules i m'he hagut d'eixugar les llàgrimes.

Arribà el torn al pare Pañella. Va parlar dels seus anys d'infantesa al barri; que a casa seva es vivia molt intensament la parròquia; que el seu pare hi passava tantes hores que, quan ell era menut, deia als seus companys de jocs que el seu pare tenia una parròquia.

Explicava que, quan va ser destinat a la parròquia de Sant Pere Claver, era el rector qui es cuidava d'atendre totes les peticions d'ajuda que li presentaven; ell tan sols hi col·laborava. Però quan en va ser rector, ho començà a viure tan intensament que se sentia responsable de no poder resoldre totes aquelles necessitats que es repetien dia rera dia.

Va comentar el cas d'un home a qui acompanyava cada dia al bar a comprar-li un entrepà; fins que un dia, després d'acomiadar-se d'ell amb un "fins demà", en girar-se d'esquena es va sentir l'entrepà llençat al clatell. Allò el va fer pensar. Va comprendre que amb la seva actitud aconseguia ben poca cosa, tan sols minvar un xic la gana d'aquell home, però la seva situació de marginat, de sense feina, de sense casa, no havia millorat gens, continuava sent la mateixa. Aleshores és quan va sentir el desig de crear un centre d'acolliment, amb menjar, roba, servei de dutxes i llits. Uns llits per no haver deixar gent dormint al carrer.

Va costar molt trobar un terreny on construir un local gran, de 600 metres quadrats, perquè el què faltava, sobretot, .era el diner. Per fi es va poder fer, però molt petit; tant, que només hi ha un mejadoret i unes dutxes, però de llits, res de res. Li va posar per nom Arrels pensant que, quan era petit, jugava a pilota al jardí de casa seva i més d'una vegada havia trencat els geranis que cuidava la seva àvia. Perquè ella no se n'adonés, plantava el tros trencat i aquest tornava a fer arrels i revivia. Si no ho hagués fet així, aquell esqueix s'hauria mort. També ajudant el desvalgut, el marginat, posant-se en la seva pell, viure al seu costat, és possible —fins a cert punt— tornar-los a la vida; si més no, ajudar-los a poder-la suportar. La cosa més trista és no poder fer més i haver-los de deixar dormir al carrer quan no tenen casa. Ara, però, l'Ajuntament té molts albergs per aixoplugar-los, però molts no hi volen anar, volen ser lliures. De vegades, per no sentir-se tan desgraciats, beuen o es droguen; i per aconseguir la droga, roben i potser maten. És un cercle viciós. Quanta misèria! quanta necessitat! quant dolor!... I quanta pena per no poder-ho solucionar com tots voldríem. Si en aquell moment m'haguessin fet parlar, no hauria pogut; tenia un nus a la gola i els ulls entelats. Ja sé que amb això no resolc res, però no puc evitar de sentir-ho. Sabem que aquestes necessitats existeixen, però fent un donatiu, donant menjar o donant roba, creiem que ja hem complert. Sor Genoveva i el pare Pañella ho viuen d'una manera intensa. Els admiro. Tant de bo fóssim capaços de fer alguna cosa més que sentir-ho.

Finalment va parlar la germana Francesca. Les paraules que havia de dir les portava escrites, però ho va llegir tan bé... Explicava que aquella "caritat" dels anys 40 continua viva en la nostra parròquia. Quan es demanen diners, la gent en dóna; quan es demana menjar, la gent en dona i força; i, pel que fa a la roba, no cal demanar-ne: n'arriben paquets gairebé cada dia. La cosa més bonica de totes és que això es pot repartir entre les famílies necessitades de la parròquia, i també al centre que sor Genoveva dirigeix, a Arrels i a la parròquia de Santa Maria del Gornal, de l'Hospitalet de Llobregat.

Bé, després de molts aplaudiments i una mica de col·loqui, havíem arribat al final. Havien passat dues hores sense notar-les. I, el que és més, no havia notat tampoc la incomoditat de les cadires. En vaig sortir francament impressionada. No n'hi havia per menys!

El dia de la trobada de vocacions, després de molta alegria, havia acabar amb força cansament físic. Cansada per la tensió que havíem viscut els últims dies, però amb la satisfacció que tot havia sortit d'acord amb els nostres desigs. Aquest altre dia no estava cansada, no hi havia motiu; jo no havia fet cap feina, però sortia commoguda, admirada de la labor que fan i viuen aquestes persones entregades a fer el bé als necessitats i a ajudar-los dintre de les seves possibilitats, limitades per culpa de les circumstàncies.

Si les meves pregàries els poden ajudar en aquesta tasca tan cristiana de posar en pràctica l'amor fratern de què ens parlava el senyor Pañella, no hi mancaran. I, que Déu els ajudi!

Ja torno a plorar. Sóc una bleda, però sóc així i no hi puc fer més.

Volem explicar a grans trets el treball social d'aquesta parròquia del Roser ara i avui. Es pot dir "suma y sigue" perquè des de fa 75 anys la parròquia ha tingut molta cura dels seus germans més pobres. Si no fos així voldria dir que l'evangeli no havia estat interpretat correctament o que el missatge cristià havia estat adulterat. El senyor Pañella i altres persones aquí presents ens podrien explicar moltes més coses de l'activitat assistencial de la parròquia; nosaltres no fem res més que seguir les seves petjades.

És evident que els problemes socials d'avui estan determinats per la situació històrica del moment. El problema de l'atur engendra un caos dramàtic; la droga i la sida són dos fenòmens que obren camí a moltes altres situacions dràstiques, que van a parar a la desestruturació familiar: les separacions, els divorcis, els maltractaments a petits i vellets, les vio-lències, etcètera. Les conseqüències d'això són objecte del treball social d'avui. A la porta d'aquesta parròquia també vénen a trucar moltes persones afectades per altres situacions: persones en atur, sense sostre, faltades d'aliments, vellets que cerquen companyia, malalts de sida, malalts psíquics, mares solteres desvalgudes, gitanos i marroquins no integrats, persones amenaçades de desnonament, factures impagables d'aigua, llum o gas, i coses impensades i ocasionals. La parròquia coneix i viu tots aquests problemes i ho treballa amb rigor. Per això Acció Solidària està formada per un grup de voluntaris que mensualment es reuneix amb l'assistent social i estudia cada una de les situacions amb interès. Procura donar-hi la resposta adient.

Cal dir que la majoria dels casos ens vénen derivats dels serveis socials del districte municipal (Ajuntament). Hi mantenim una bona relació, però amb autonomia total per actuar segons els nostres criteris. El voluntariat té plena consciència de la necessitat d'una formació permanent per no caure en un fals paternalisme; i també per no caure en el desànim, ja que les preocupacions dels altres "són les nostres preocupacions", i això cala a fons.

L'assistent social —en aquest cas, jo mateixa— sóc una voluntària més en el grup i atenc les persones que ho desitgen cada dijous de 5 a 7 de la tarda. Passen pel despatx de vuit a deu persones per setmana. Alguns casos tenen ajuda ocasional; d'altres són estudiats pel grup. Tenim casos que són crònics i tenen persones responsables de fer-hi un treball gairebé dia a dia. La font d'ingressos per fer front a totes les necessitats són les donacions anònimes, les caixetes de l'església i les subscripcions. Mensualment es gasten unes 160.000 ptes. repartides de la manera següent:

Famílies amb ajut mensual 25.000 pts.

Menjadors escolars 65.000 pts.

Comestibles 55.000 pts.

Despeses generals 15.000 pts.

Per Nadal, i aquest any també amb motiu del 75è aniversari de la parròquia, fem una recollida d'aliments que fan possible oferir 50 lots esplèndids a famílies necessitades del barri, a Arrels, a sor Genoveva i a la parròquia del barri del Gornal, a l'Hospitalet de Llobregat. També ajudem algun avi perquè pugui anar a fer vacances a les tandes de colònies organitzades per Càritas Diocesana.

Aprofito l'avinentesa per agrair a les persones que tant generosament col·laboren en la solidaritat de la parròquia. També invito tots els qui vulguin perquè s'integrin en el grup per fer aquest treball, a vegades dur, però molt gratificant. I donar-vos les gràcies per la vostra assistència a aquesta taula rodona, que crec que ha estat molt interessant. Gràcies.