ELS GOIGS DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER I LA SEVA TEMÀTICA

 

Conferència de Ramon Millet i Domènech amb interpretació musical de Matilde García Ballonga

Parròquia del Roser, 5 d'octubre del 1995

 

Quan la parròquia de la Mare de Déu del Roser va venir a l'entitat Amics dels Goigs a cercar referències de goigs per fer-ne una exposició, no vaig perdre ni un moment per posar les meves forces a complaure-us. La prova està en aquesta exposició tan interessant de goigs del Roser. Moltes felicitats.

Després se'm va plantejar de fer-ne una xerrada i m'hi vaig negar, ja que per parlar d'un sol goig en una conferència se n'ha de saber molt, i la meva persona no hi arriba ni de bon tros. Però sempre hi ha una llum que s'encén. En comunicar-ho a la senyora Matilde Garcia Bellonga que m'acompanyés tocant amb orgue i cantant algun motet, em vaig atrevir i aquí ens teniu. Mirarem de fer-ho al millor possible.

Faré una introducció: què són els goigs i per a què serveixen; el seu valor documental, històric, poètic i musical. Potser cal recordar-ne l'origen, dels himnes que l'Església cantava en les seves grans diades. El poble assimilà els cants litúrgics i, usant la seva llengua pròpia, és quan neixen els goigs. Donen així origen a un estol de trobadors, poetes, músics, etcètera.

Els goigs són una composició poètica del gènere líric com qualsevol altra. És a dir, literàriament tenen la mateixa importància que una oda, que una cançó, que un madrigal, que un sonet, etcètera. Concretament, són equivalents al que en preceptiva literària castellana en diuen una letrilla religiosa.

Podríem dir de la història dels goigs que no sabem pas com va començar el vell costum de cantar-los en les grans festes del poble cristià. En el segle XIII trobem uns goigs manuscrits a les cobertes d'un còdex que l'Ateneu Barcelonès posseeix, procedent de la biblioteca de donya Victòria Amer. (Són escrits) en un català una mica enrevessat i dedicats a l'Anunciació de l'arcàngel Gabriel a Maria.

En el mateix segle XIII i al XIV es va escriure a Montserrat l'anomenat Llibre vermell en 137 folis de pergamí. Aquest llibre es deia "vermell" pel color de les cobertes. A dintre s'hi troben molts escrits de miracles, privilegis, indulgències i cants de pelegrins. També hi ha nocions d'astronomia, etcètera. Dins el capítol de cants hi ha Los set goigs. Sembla natural que els goigs siguin un dels tipus de cants que es cantaven a la Mare de Déu, o a la vida de Jesús, en un català vulgar. El Llibre vermell, d'un valor incalculable, es va salvar quan la guerra del francès, quan la revolució napoleònica. Es trobava fora d'Espanya i, passats els anys, Montserrat el va recuperar comprant el que era seu.

A través dels goigs es pot seguir pas a pas el procés de la poesia mística popular, com també el creixement de la devoció. A l'honor de l'estol de sants que s'han espargit per totes les contrades de Catalunya, no hi ha ermitatge que no tingui el seu aplec amb el cant de les cobles o goigs del seu sant protector.

Els nostres pelegrins, seguint arreu les terres, foren els portaveus d'aquesta devoció dels goigs, inclusivament traspassant fronteres. Venien en romeria en ple segle XIII.

Així ho tenim en el cas de la devoció a la Mare de Déu del Roser que, a principis del segle XIV, va tenir una difusió promoguda amb escrits en fulls solts. Hi ha una gran quantitat de goigs del Roser que apareixen, i molts en castellà, ja que neixen en terres catalanes, regne de València, regne de Mallorca, així com a la Catalunya Nord i a la Franja de Ponent. També a Castella i Aragó.

Prova del que dic és el Trellat de l'agulla o confraria del Rosari, del Saltiri o Roser, a València, el 1535 i el 1546. És editat a mig foli, a dues cares, imprès en gòtic dintre la primera meitat del segle XVI en les reedicions del Llibre dels miracles de Nostra Senyora del Roser, sortides del segle XVI al XVIII, i amb més de quatre-centes edicions publicades arreu de Catalunya, Alcoi, Ciutadella, Maó, Palma, Perpinyà o València. Observem que el text dels goigs del Roser és sempre el mateix. La prova està en aquesta exposició que, si us hi fixeu, parla de Perpinyà i de tots els pobles.

Mossèn Jacint Verdaguer deia que no s'atreviria a escriure uns goigs de la Mare de Déu del Roser perquè els existents ja eren prou bons. Aquesta frase és justificable pels excel·lents i diversos goigs antics.

La devoció al Roser tingué a tot Catalunya i arreu del món una importància extraordinària. Al segle XIII, com ja he dit abans, uns frares dominicans instal·lats al carrer de Sant Ramon del Call i després al convent de Santa Caterina, amb les seves predicacions fan la gran expansió de la devoció a la Mare de Déu del Roser, amb la consegüent popularització del rosari. Però, com digué el doctor Torras i Bages, començà a resar-se en la nostra llengua catalana.

Un fet que determina l'expansió de la devoció del Roser fou la victòria de les forces cristianes en la batalla de Lepant, el 7 d'octubre del 1571. Va ser una victòria obtinguda, segons el parer general, per intercessió de la Mare de Déu del Roser, de la qual era devotíssim en Lluís de Requesens, el militar català que dirigia de fet l'operació naval. En tenim una bona mostra en la capella del Roser de Valls, amb uns plafons de rajoles vidriades, a les parets de cada costat, commemorant aquest fet de la batalla de Lepant.

D'aquella època, aproximadament, trobem que al 1560 els dominicans s'instal·len a Centelles i hi funden la confraria. D'aquesta manera estenen les arrels fins a arribar al 1624, en què hi tenen capella pròpia. No hi ha dia que deixin de cantar els goigs del Roser. Els podrem escoltar si la senyora Matilde ens vol delectar: (...).

La devoció al rosari s'estén

La devoció rosariana fou tan gran a Centelles que la confraria va anar formant-se un costumari rosarià intens i popular. Es va anar estenent per tota la vila el rosari perpetu, amb les processons de cap de mes, les del mes de maig, les d'octubre, el rosari de l'aurora, danses, camalleres, etcètera.

És normal que al poble veí de Vic hi arribés la devoció el 1589 i hi passés el mateix que a Centelles: primer, establert en un conventet; i el 1662, els frares dominicans fan una església nova i un convent a Vic. Tingué molta vida, amb tots els cultes del Roser, que s'acabaven sempre amb els goigs del Roser que havia compost el frare dominicà Bonifaci Ferrer, germà de sant Vicenç Ferrer.

precisament aquesta església dels dominicans de Vic està plena de notes històriques. Així trobem que mossèn Cinto Verdaguer no va voler escriure mai uns goigs del Roser, però sí que va fer unes estrofes per ser cantades en els quinze misteris del rosari. I fou ordenat sacerdot en aquesta mateixa església l'any 1870. L'any següent, el 1871, hi fou ordenat diaca mossèn Torras i Bages que, temps a venir, havia de ser anomenat bisbe del rosari. També visitava aquesta església sant Antoni Maria Claret i el beat Francesc Pont, en diferents èpoques. El canonge Cullell n'havia estat escolà. Tots sota la mateixa vocació rosariana.

I no s'acaba aquí l'extensió del Roser per Catalunya. Tenim que el 1574 es funda a Igualada una capella de la Mare de Déu del Roser. Com a detall d'història, en aquella petita església va tenir lloc, el Divendres Sant del 1590, la prodigiosa suada de sang d'una imatge que, des de llavors, s'anomena el santcrist d'Igualada. No hi havia dia que no s'hi celebrés alguna festa del Roser acabada amb el cant dels goigs.

Per aquests anys, el 1597, també es funda la confraria del Roser a Teià. Va tenir uns anys de molt d'esplendor, però després la confraria va quedar una mica moribunda. Gràcies al zel d'un rector posterior, es practicà el mes del Roser i el cant dels goigs. Cal dir que aquest rector és mossèn Santiago Casanova, consiliari de la nostra entitat. Avui dia resideix a Sitges.

El creixement econòmic del segle XVII i del segle XVIII coincideix plenament amb l'època del barroc. És per això que les confraries del Roser anessin a cercar artesans de primera magnitud per enriquir les seves capelles i poder oferir a la Mare de Déu les més valuoses del moment. Aquest és el cas de molts altars barrocs que tenim a Catalunya, com els del Miracle, la Gleva, Sant Llorenç de Morunys, Arenys de Munt, Arenys de Mar i Cadaqués. Són vertaderes joies. A Castelltallat, tenim un retaule del Roser amb pintures de Jeroni Soler i amb imatges de l'escultor Joan Janeres, del 1615.

Al petit nucli rural de Pinós, al Solsonès, tenim el retaule del Roser fet l'any 1652 pels escultors Pujol, de Folgueroles. A Montmajor, un modest retaule del Roser. A Sitges, el retaule del Roser és fet per Joan Roig segon, vers el 1702. A Olot, a l'església parroquial de Sant Esteve, el retaule del Roser fet el 1704. També Riner té un retaule dedicat. I ben a la vora d'aquí, a la catedral de Barcelona, el retaule del Roser obra d'Enric Fernández, del 1545.

No puc deixar de parlar del retaule del Roser de Santa Maria de Mataró. Aquest exemplar magnífic és una mostra contundent de la seva categoria artística. És una obra molt ben conservada, feta el 1698 per Antoni Piera. Era un artista important, alhora arquitecte, mestre d'obres i, sobretot, escultor, equiparable per mèrit propi als millors escultors barrocs de Catalunya.

Continuant aquest ventall d'expansió rosariana, trobem els Amics del Roser a l'ermita de Vilallonga del Camp. Després de passar alts i baixos, hi celebren amb gran devoció les festes. De temps molt antic hi canten en el seu honor els goigs d'algunes edicions populars.

Traspassant una mica d'aigua, ens situem a les Illes. Trobem a Menorca la devoció a la Verge del Roser, que va arrelar molt fort a Ciutadella, on hi ha un retaule barroc del Roser. A Maó, totes les parròquies antigues tenen capella del Roser. Fa poc temps encara s'hi cantaven els goigs. S'hi celebrava el dissabte de glòria i, el primer diumenge de maig, la festa de la rosa.

Des de molt antic, la parròquia de Santa Maria d'Inca té la confraria del Roser fundada el 1604 pels frares dominicans sota l'advocació del seu fundador, sant Domingo de Guzmán. Davant aquest esplèndid exemplar, els confrares hi canten els seus goigs del Roser, que són les set alegries de Maria: l'Anunciació, el Naixement de Jesús, l'Adoració dels Reis, la Resurrecció del Crist, l'Ascensió, la Vinguda de l'Esperit Sant i l'Assumpció de Maria. Podeu escoltar-ne un trosset: (...).

La ciutat de Barcelona

Deixem les Illes per tornar a Barcelona. Són moltes les esglésies de la capital que tenen altar o confraria del Roser. Naturalment, no puc pas passar de llarg aquesta casa on sóc: la parròquia de la Mare de Déu del Roser fundada el 1920. Per tant, celebreu el 75è aniversari. Felicitats. Al final, la senyora Matilde potser us cantarà els vostres goigs del Roser. I si teniu el goig de cantar-los amb ella, potser serà una cloenda més triomfal.

És importantíssima la confraria del Roser a Santa Maria del Mar. Fou instituïda el 1476 pels pares predicadors dominicans i va passar bastants vicissituds fins als nostres dies. A tall d'anècdota, explicaré que Josep Riera, mestre forner, disposà que en l'església de Santa Maria del Mar es resés cada dia una part del santíssim rosari amb assistència de dotze pobres; calia preferir en l'elecció els parents del fundador o de la seva esposa, Josepa Roig, i entregar a cada pobre una almoina. Aquesta institució es va fer l'any 1811 i es denomina el rosari dels pobres.

Al santuari del pares caputxins de Barcelona, Pompeia, s'hi venera la Mare de Déu del Roser des del 1959, amb motiu de complir-se els cinquanta anys del santuari. S'hi editaren uns goigs amb lletra del pare Hilari d'Arenys de Mar i música de Cassià Casademont. Els podem escoltar: (...).

També tenim altres goigs del Roser amb diferents interpretacions de lletra i música, com els fets per Roser Matheu i Sedó. Per no cansar el públic amb tantes dades i altars de parròquies barcelonines, permeteu-me que us parli en especial d'una capella del Roser que no està oberta al culte, però que és una vertadera joia: la capella del Roser de la Sagrada Família, una delicadesa d'arquitectura i d'escultura. Era la nineta dels ulls d'Antoni Gaudí i Cornet. Ho afirmo perquè estic d'escultor a la Sagrada Família i sé que precisament la capella del Roser és la que es va cremar durant la guerra: se'n van trencar dues figures d'evangelistes i apòstols i se'n van malmetre dues més. Jo les vaig restaurar. Ara està oberta al públic, però no hi ha culte, És una joia de capelleta.

També amb diferents manifestacions està representada la Mare de Déu del Roser en una vella i artística rajola de València, destacable en una paret testera del pati de l'antic Hospital de la Santa Creu de la nostra ciutat. Se n'han editat uns goigs amb lletra de Josep Esplugues i música d'Enric Prats. A la Rambla, al lateral dret del palau de la Virreina, hi ha una magnífica escultura de la Mare de Déu del Roser.

A Girona, l'església del Mercadal té una talla de la Mare de Déu del Roser, del segle XVI, que presideix l'altar major. Aquesta és una reproducció de la que hi havia estat venerada fins al 1936. Procedia de la confraria del Roser que hi havia a Sant Domènec. L'any 1959 s'editaren uns goigs del Roser a l'església del Mercadal, amb lletra de mossèn Lluís Gonçaga Pla i música de mossèn Josep Maria Padró. Si la senyora Matilde ens vol delectar, els podrem escoltar: (...).

Són molts els poblets que tenen la devoció a la Mare de Déu del Roser. És el cas de Sant Quintí de Mediona, Castellciutat o l'ermita dels Roures del Remei. A Sant Climent de Llobregat, on la senyora Matilde havia viscut, celebren aquest any el 10è aniversari de la capella del Roser. Hi tenen uns goigs amb lletra de mossèn Josep Maria Gibert i música d'Antoni Altisent que podrem escoltar, ja que se'ls deu saber de memòria: (...).

Capelles particulars

En cases particulars hi ha capelles del Roser, com és la de Can Fusté de Nicolau, al Baix Camp. L'any 1985 hi van editar uns goigs amb lletra de Jaume Magrinyà i música d'ell mateix juntament amb Joan Grifoll, prevere. Aquests goigs es cantaven el mes d'octubre, que és el mes del rosari. Escoltem-los: (...)

Així com hem parlat d'esglésies i cases particulars, és extensa la quantitat de fornícules o capelletes amb marededéus del Roser en carrers i places, com és el cas del carrer de la Merceria, de Tarragona, que té la seva capelleta des del segle XVI. S'hi celebraven les festes del barri, i ha passat els alts i baixos propis d'una vida. L'any 1982 hi reorganitzen les festes i hi editen uns goigs amb lletra de Jordi Morant i Clanxet, música de Pere Grau i Llaberia i dibuix de Manuel Prats i Salas. Els sentirem: (...)

Per les mateixes contrades de Tarragona i, principalment a Ulldemolins, hi ha una persona que no puc passar per alt, ja que és tota una institució. És mossèn Joan Roig i Montserrat, editor de goigs i músic, col·leccionista d'exlibris, escriptor, sempre capdavanter de totes les manifestacions artístiques. Un portal que romania tancat, el fa restaurar i el dedica a la Mare de Déu del Roser. Això passava el 1986. I el 1987, s'editaren els goigs del Portal del Roser d'Ulldemolins, amb lletra del mateix Joan Roig i música de mossèn Joan Grifoll. Ens en cantaran alguna estrofa: (...)

A l'ombra d'aquestes confraries rosarianes va néixer tot un gènere popular de cançons i balls. A Ulldemolins es van formar els Majorals i, sobretot, les Majorales. Molts provenien dels grups de majorals de sant Isidre. Aquests grups gaudien de gran estima popular i iniciaven el ball de la festa major. Participaven en tots els esdeveniments del poble i a l'ofertori de la missa del Roser. El 1984, els amics cogites tarragonins fan una edició de les cançons de les majorales del Roser i de sant Isidre d'Ulldemolins. Escoltem-les: (...)

No tan sols Ulldemolins té cançons populars. Trobem altres pobles de Catalunya que, sota l'advocació del Roser, s'han aplegat per celebrar diferents festes, com són les caramelles del Roser de la parròquia de Sant Genís de Plegamans. Els joves de la parròquia canten aquestes caramelles la vigília de la dominica de Pasqüetes, que és festa de la Mare de Déu. La melodia popular va ser-ne transcrita l'any 1951 pel mestre Joan Tomàs. Sentim, doncs, aquestes caramelles del Roser: (...)

Aquest costum del cant de les caramelles, estès per tot Catalunya, té diferents noms, com camilleres, canigeres, camalleres, etcètera. De tot aquest popurri de noms surten les camalleres del Roser, de Centelles, ja a primers de segle. Tota la joventut de la pagesia del terme, que formava part de la confraria del Roser, sortia a cantar. Podrem escoltar dues camalleres del Roser de Centelles. La melodia, recollida per mossèn Francesc Baldelló, que va ser el fundador de la nostra associació Amics dels Goigs l'any 1922: (...)

Els goigs no són només música i lletra. A través d'aquests fulls han sortit una quantitat de dibuixants, gravadors, impressors, i historiadors. No en diré cap nom per no deixar-me'n ni un, ja que molts són vigents i plens de vida. Si em permeteu fer una mica de propaganda, els Amics dels Goigs estem al carrer de la Palla, 8, entresol. Us hi esperem. Gràcies.