PREÀMBUL

L'any 1995, aniversari 75è de la fundació de la parròquia del Roser, ha estat una ocasió de recordar i reviure el nostre passat. També ha servit per mirar endavant i encarar el futur amb il·lusió renovada. En aquest mateix període s'ha fet a Catalunya el Concili Provincial Tarraconense per programar unes actuacions eclesials similars als vuit bisbats catalans.

En aquest context, s'ha celebrat durant el curs 1995-1996 l'assemblea parroquial del Roser. A partir d'una enquesta repartida entre els assistents a les misses, s'han estudiat les respostes i s'ha reflexionat en diverses sessions sobre la nostra Església i la societat actual a fi de concretar uns objectius i un estil d'actuació parroquial per als anys vinents.

1. OBJECTIUS

L'assemblea parroquial ha fet seves les intencions del Concili català:

1.1. Renovar a la llum de l'evangeli i mobilitzar totes les energies dels feligresos a favor dels objectius comuns.

1.2. Encoratjar-los a seguir Jesús comprometent-se a participar en les activitats eclesials i a ser testimonis de l'evangeli en el món.

1.3. Fer arribar la Bona Notícia de Jesús de manera fidel i entenedora per a la gent del nostre entorn.

1.4. Coordinar les activitats pastorals de la parròquia i la unió fraterna de tots els seus membres.

En una època marcada per la secularització de la societat, on la fe es queda amagada a l'àmbit privat i l'Església perd pes social, els creients volem donar-hi un testimoni de fe personalitzada, profètica i gratuïta. Per això:

1.5. La parròquia vol ser una comunitat que transparenti l'amor de Déu. Vol fer una feina d'acompanyament dels creients que afavoreixi el compromís personal en la línia de l'evangeli.

1.6. Vol ser una llar i una família de fills de Déu, sobretot per als afeixugats i angoixats. És a dir, una comunitat de seguidors de Jesús que es coneixen, s'estimen i s'ajuden.

1.7. Vol oferir a tothom la Paraula, la presència i l'Amor de Jesús, el Crist, a través de l'actuació individual i comunitària dels creients, de manera explícita.

2. LÍNIES D'ACTUACIÓ

Fruit de la reflexió duta a terme en les sessions de l'assemblea, proposem a la parròquia aquestes línies d'actuació per als anys vinents:

2.1. Per als que habitualment participen en els actes de l'Església, desvetllar la seva activitat parroquial amb acolliment, obertura, i pluralisme d'estils i possibilitats. Ajudar-los a prendre consciència que en la parròquia han de tenir cabuda diferents dimensions de l'apostolat i estils de pregària, tot respectant la unió de tots, potenciant el treball en equip i evitant les capelletes.

2.2. Quant als qui només de tant en tant acuden als actes parroquials, rebre'ls amb simpatia, comprensió i realisme, tot ajudant-los a entendre que l'allunyament els pot causar una pèrdua de fe. Alhora es fomentarà l'estudi del possible desinterès o insatisfacció d'alguns parroquians per saber-ne les causes i detectar les deficiències que tinguem els que participem més en la vida parroquial.

2.3. Finalment, pel que fa als qui viuen allunyats de la fe i de l'Església, manifestar-los una actitud acollidora, amical i evangelitzadora que els faci descobrir l'amor de Déu a través nostre. Que els sigui invitació i atractiu per participar plenament de la vida de comunitat parroquial.

3. MOTOR I COORDINACIÓ

El funcionament de la comunitat parroquial necessita un motor, unes persones que impulsin i coordinin les activitats de grups i de serveis eclesials. No es pot limitar al rector i els altres clergues aquesta tasca dinamitzadora. Per tant:

3.1. El motor de la comunitat i encarregat de coordinar esforços per assolir els objectius —passant per les línies esmentades— serà el consell pastoral de la parròquia sota la presidència del rector, que n'és el responsable màxim.

3.2. Una feina principal del consell serà l'elaboració i el seguiment d'un programa pastoral per a cada curs anual. Haurà de tenir presents els objectius generals i els suggeriments de grups i persones. El CP vetllarà perquè el programa sigui estudiat i aplicat, en la mesura que li correspongui, per cada grup parroquial.

3.3. El CP es renovarà perquè sigui representatiu i ben operatiu a fi d'assumir responsabilitats que fins ara estaven atribuïdes quasi en exclusiva als capellans. Tant com sigui possible es descentralitzaran les iniciatives perquè els feligresos vagin compartint interès en el funcionament de la comunitat.

3.4. El CP es reunirà periòdicament, tan sovint com calgui perquè no es pari el funcionament de la parròquia.

4. L'ANUNCI DE L'EVANGELI

La missió essencial de l'Església i de les seves unitats pastorals consisteix en l'anunci del missatge de Jesús. Això es fa realitat en les celebracions litúrgiques, en les catequesis d'infants i d'adults, en l'exemple de solidaritat amb els més pobres i en la incidència missionera enmig de la societat civil, tenint presents els temps que ens toca viure. Per tot això:

4.1. Es posarà interès especial en els problemes específics de la joventut i es fomentarà el contacte amb les escoles del barri i amb la gent del Centre Parroquial.

4.2. També es vetllarà pels matrimonis joves, planter de noves vides i "lloc de vivència i comunicació de la fe", on l'amor familiar es fa "reflex de l'amor de Déu". S'estarà atent a la nova situació de les famílies per ajudar-les en l'educació dels fills davant les circumstàncies d'aquesta fi de mil·lenni.

4.3. En les accions pastorals de la parròquia es promouran l'amor i la justícia, el foment d'accions contra les injustícies i les iniciatives a favor dels més desprotegits.

5. PARAULA DE DÉU I SAGRAMENTS

Les celebracions de la Paraula de Déu i dels sagraments a l'Església són uns dels principals mitjans per fer viure l'esperit de fe comunitària, fraternal i amical dels creients. Per això:

5.1. La comissió parroquial de litúrgia farà un programa d'activitats sacramentals i d'estil de les celebracions. Es guiarà per les propostes del III Congrés de Litúrgia celebrat a Montserrat. Caldrà tenir presents la fe i el ritme espiritual de les persones i grups que participin en cada celebració.

5.2. Es fomentarà la millora de les celebracions de misses de diumenges perquè siguin festa de fe participada, d'esperança viva i d'amor compartit. Caldrà que tothom s'hi sentit acollit i hi trobi el seu lloc actiu; que el llenguatge sigui clar i senzill, entenedor i fidel al missatge de Jesús, sense gaires tecnicismes teològics ni paraules tòpiques o buides.

5.3. Es presentarà el diumenge com el dia central de la vida parroquial, on la comunitat es reuneix i posa en comú la feina feta i en dóna gràcies a Déu. Els grups parroquials hi faran per torn una exposició breu de les seves activitats.

5.4. La comissió de litúrgia revisarà la qualitat de les celebracions i procurarà que s'aprofitin tots els recursos que als llibres oficials s'ofereixen als celebrants.

5.5 Es procurarà la creació d'un equip per ajudar a preparar les homilies setmanals. Convé preparar-les havent llegit la Paraula de Déu amb esperit de pregària atenta i adaptada a les circumstàncies concretes de cada moment eclesial i social.

5.6. S'insistirà en la formació de bons lectors i la millora dels cants i altres elements que ajudin a participar profitosament dels actes litúrgics. Cal donar més temps a les estones de silenci contemplatiu durant les celebracions.

5.7. S'estudiarà de manera realista l'horari en què els parroquians puguin parlar amb els capellans de la parròquia per demanar consell o bé orientació moral. Caldrà fomentar el nombre de persones dedicades a atendre espiritualment els malalts de la feligresia.

6. FORMACIÓ DE LA FE I CATEQUESI

Les comissions de catequesi i de formació d'adults han de vetllar per l'aprofundiment del missatge cristià en aquests temps de clima secularitzat i d'ignorància de l'evangeli. S'han de tenir presents les conclusions del I Congrés de Catequesi de Catalunya i les Illes. La catequesi no es pot reduir a una preparació dels pares al baptisme dels fills, ni a la dels fills a la comunió o la confirmació. Per tot això:

6.1. Cal una catequesi permanent per a les diferents edats. Tot presentant uns punts de reflexió vitals i una escala de valors sòlida, la catequesi ha de fomentar l'esperit de comunitat parroquial.

6.2. Es fomentaran les jornades de reflexió, els cursets bíblics o teològics i altres actes formatius tot conservant i reorientant la religiositat popular. S'ha d'entendre que l'evangeli, centrat en la persona de Jesús, dóna resposta a les grans inquietuds humanes.

6.3. S'intensificaran els esforços per promoure la catequesi familiar i es proposaran celebracions de misses per a pares i fills.

6.4. Amb cursets, recessos i conferències es procurarà un coneixement millor de la Paraula de Déu i de les parts de la missa.

6.5. Caldrà vigilar que la preparació per rebre els sagraments sigui prou intensa perquè s'hi expressi una fe viscuda i madurada.

6.6. Es fomentarà la difusió del full setmanal La Veu de la Comunitat com a vehicle de comunicació i d'unió dels diferents grups parroquials. Alhora s'hi transmetran idees doctrinals, recomanacions i informacions parroquials.

7. ACCIÓ SOCIAL I CARITATIVA

Com que no es pot evangelitzar sense promoure la justícia ni es pot celebrar la fe sense estimar de fet, la comunitat parroquial ha de promoure l'acció solidària pels més pobres i marginats. Per això:

7.1. Els grups d'acció solidària parroquial proposaran models de conducta i exemples de testimoniatge cristià amb voluntat de viure austerament i amb la pobresa que neix de la voluntat de compartir amb els més necessitats.

7.2. Es difondrà el pensament de l'evangeli i de l'Església sobre els béns materials i la necessitat de ser solidaris com a expressió pràctica del compromís d'estimar.

7.3. Es promourà l'estudi de les noves formes de pobresa al barri: gent sola, analfabets, minipensionistes, etc. Els resultats hauran de servir per aportar-hi solucions.

7.4. Es mirarà de fer entendre a tots els àmbits de la parròquia que l'ensenyament de Jesús i el voler de Déu són orientats a la fraternitat solidària entre els humans. I que convé convertir-se a l'escala de valors que configura l'estil del Regne de Déu.

8. CORRESPONSABILITAT ECLESIAL

Formar part de la gran família de l'Església es concreta en un primer grau que és la parròquia. Però alhora es té un lligam de corresponsabilitat amb altres àmbits més grans d'arxiprestat, diòcesi i Església universal. Per tot això:

8.1. Es fomentarà el sentit de pertinença dels feligresos a la parròquia com a família o comunitat de creients, no a una simple institució.

8.2. Aquest pertinença s'ha d'enfortir amb el coneixement mutu, tot respectant l'estil dels altres, amb pluralisme i sense exclusivismes ni complexos de superioritat.

8.3. S'ha de donar suport a la tasca dels capellans com a presidents de la comunitat i guies espirituals que aglutinen la família dels batejats.

8.4. L'espiritualitat, eix de la vida cristiana, ha de ser present en totes les activitats parroquials. Cal lligar, com a activitats que es complementen, l'evangelització, la catequesi, la litúrgia, l'acció social i el testimoniatge d'amor i justícia davant el món.

8.5. Des de la parròquia s'ajudarà cada feligrès a trobar el lligam entre la seva fe personal i la celebració comunitària del diumenge.

8.6. S'intensificarà el foment de la corresponsabilitat dels laics en organismes parroquials. Es procurarà d'afavorir l'esperit d'iniciativa en el funcionament dels diversos àmbits.

8.7. Les relacions amb les parròquies veïnes, amb l'arxiprestat o amb organismes supraparroquials dependrà de l'esperit de corresponsabilitat dels parroquians. Hauran d'assumir, quan calgui i sigui possible, responsabilitats arxiprestals o diocesanes i la participació en activitats comunes.

8.8. Els feligresos del Roser miraran de fer-se presents en els àmbits civils on es decideixin els interessos de la vida col·lectiva del barri: organismes cívics, centres culturals, etc.

8.9. En qüestions d'economia, es farà una gestió transparent i eficaç dels recursos, que fomenti la corresponsabilitat. El consell d'economia publicarà periòdicament els ingressos i despeses. Ho gestionarà amb esperit de pobresa evangèlica i d'aprofitament racional. Es donarà suport a les campanyes supraparroquials: Germanor, Càritas, Fam al Món, Seminari, Missions, etc.

Arxiu parroquial, general i d'associacions

Feligresos de la parròquia

Primera i segona exposició en el 75è aniversari de la parròquia sobre la Vida del Roser

Revista "Senda" (anys 1949 a 1961 i número extraordinari de la Capella del Santíssim)

"Enyor d'un temps al meu barri: el Fort Pius", obra inèdita de Ramon Ventura i Ten

Arxiu episcopal

Arxiu Històric de la Ciutat. Hemeroteca de la Casa de l'Ardiaca

Revista "La Hormiga de Oro"

Arxiu fotogràfic Mas

Centre d'Estudis Ignasi Iglesias (Sant Andreu de Palomar)

Exposició"L'Eixample de Cerdà"